tag:blogger.com,1999:blog-5824405431946526602024-03-13T21:18:53.952-07:00INSTANT KARMAEn este blog no se practica ningún tipo ironía que tenga intención de explicar.Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.comBlogger314125tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-48318479599737248272024-03-03T13:15:00.000-08:002024-03-04T00:18:14.915-08:00El vizconde de Bragelonne de Alexandre Dumas<p></p><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR2UKs71AB-U95Oy1ocfg8njkCkuqnMJRfnfJnn6FFMC5_I4bM_r3PeJTWX8p_u4D3X9zEtspBkROBFMypo9GzvQDzCJOg_6RFfLyGCiLYL3plDnsbwY5Q5xG7J8yzG5JAclWeZm6053y4m7gMDUNbPecu3CEG4CL2VBTzYqZmELyYL5ZzxbQUUm-55mo/s960/1709496974725.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR2UKs71AB-U95Oy1ocfg8njkCkuqnMJRfnfJnn6FFMC5_I4bM_r3PeJTWX8p_u4D3X9zEtspBkROBFMypo9GzvQDzCJOg_6RFfLyGCiLYL3plDnsbwY5Q5xG7J8yzG5JAclWeZm6053y4m7gMDUNbPecu3CEG4CL2VBTzYqZmELyYL5ZzxbQUUm-55mo/s320/1709496974725.jpg" width="320" /></a></div><br />No exagero si us dic que feia </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">25</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> anys que intentava llegir aquesta novel·la. Amb </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">16</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> anys ,com tants d'altres, havia llegit "Els tres mosqueters" i poc després El capità </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Alatriste</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> del Arturo Pérez-Reverte. Les dues novel·les em van flipar fins a l'obsessió. No és cap secret que </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Alatriste</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> és hereu dels mosqueters de Dumas. I la veritat, en Pérez-Reverte em va flipar d'adolescent. I aleshores a través del seu altre llibre "El Club Dumas", que era tot un repàs històric de la figura dels mosqueters, vaig descobrir que eren una trilogia (tenia </span><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">16</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> anys, internet a les beceroles i a tothom li sonava l'home de la màscara de ferro</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"> però</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> tampoc teníem massa context). Llavors vaig</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> anar a preguntar per llibreries de Barcelona si tenien la continuació dels tres mosqueters i els llibreters joves es quedaven a quadres i no sabien que tal cosa existís (llibreters de la formiga d'or, una salutació</span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">).</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">En definitiva, el 2001 per fi algú <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">reedita</span> la segona part dels mosqueters: "Vint anys després" i pel camí, a tombants de segle, trobo al mercat de Sant Antoni una edició vetusta de "El <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">vizconde</span> de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Bragelona</span>" (no sé quants anys té l'edició, però només diré que en el seu moment valia quatre <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">reales)</span>. A tot això entro a estudiar a la Facultat de Geografia i Història. I què passa? Que és la facultat més esquerranosa i comunista que et pots trobar i, com que soc un tipus amb criteri, em deixo seduir pel seu ambient (i fins ara). A més si estudies història és impossible no ser d'esquerres (excepte el meu col·lega Ivan que continua sent un fatxa acabat, una salutació des d'aquí que mai llegiràs). Amb aquest bagatge <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">escarrenós</span> i de caràcter una mica <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">intensito</span> em llegeixo "Vint anys després" i que em trobo? Una adulació absurda de la figura dels reis. I em va tocar la pera. Així que el <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Vizconde</span> el vaig deixar relegat. Ho vaig intentar<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;"> però</span> l'edició de quatre rals tenia una traducció decimonònica i jo m'esperava llegir sobre "L'home de la màscara de ferro", que no apareix per enlloc i llegides 250 pàgines l'abandono.</div></span><div style="text-align: justify;"><br /><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIoVo5JttHluOhv_dHgghqzIlMG-KtJ8t-H2abGyMWKEM7wjCs6l81mjhCzL9uUJf34RItmRB4BD16HjL0asJpfkAsHhWLcvKVdKsuQ8c8JsGZPZK8M4P84XQLmDYc4NiULVuEMxJbNqU2_aRuE-1kicamAUGzPODRRkflH0pIL7S2QJurQy9u8R-9F8A/s960/1709496974710.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIoVo5JttHluOhv_dHgghqzIlMG-KtJ8t-H2abGyMWKEM7wjCs6l81mjhCzL9uUJf34RItmRB4BD16HjL0asJpfkAsHhWLcvKVdKsuQ8c8JsGZPZK8M4P84XQLmDYc4NiULVuEMxJbNqU2_aRuE-1kicamAUGzPODRRkflH0pIL7S2QJurQy9u8R-9F8A/s320/1709496974710.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"><div style="text-align: left;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif">Saltem deu anys i cap al 2010 E</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">dhasa</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> treu una versió molt bonica del cicle dels mosqueters il·lustrada amb els gravats originals, així que me'ls miro i dic: quina lletra més petita, però segur que puc. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Spoiler</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">: No, que un és miop i té 6 diòptries a cada ull. I allà els tinc a l'estanteria fins que l'any passat pel meu aniversari em regalen Els tres mosqueters </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">editat</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> per Proa amb una traducció al català </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">es</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">-pec-ta-cu-lar. Així que ja que estem </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">me'l</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> rellegeixo i després vaig cap els </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">"Vint anys després". I aquest cop si, la segona part em flipa. Les aventures funcionen com un rellotge, </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">la història</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de culpa pel que li van fer a </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">milady</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">és colpidora</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, els dolents </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">són</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">carismàtics</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> i els </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">quatre</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> herois uns </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">cràpules </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">malparits que </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">són</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> pur carisma </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">y</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">a més</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> la </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">narració</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> funciona com un western crepuscular increïble.</span></div></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAdpFlWsCh7vfguxdhD7tph1SdfGiWy-_WT7wDnZjdr4jDbWWjfZaXtAIYJl30QYTJ-PAOIX99gsrmoZAhoY8Xk3sVgU2PdxnK8Xm3S8OLU3UVbsfg_3XBqQ1V5RwxQf3lJEoUp0Cjdn_gC3ayCESCJtTuapNlGCU7-xgOHpg4qXnnj_WCCEpOwKCiJCs/s960/1709496974690.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAdpFlWsCh7vfguxdhD7tph1SdfGiWy-_WT7wDnZjdr4jDbWWjfZaXtAIYJl30QYTJ-PAOIX99gsrmoZAhoY8Xk3sVgU2PdxnK8Xm3S8OLU3UVbsfg_3XBqQ1V5RwxQf3lJEoUp0Cjdn_gC3ayCESCJtTuapNlGCU7-xgOHpg4qXnnj_WCCEpOwKCiJCs/s320/1709496974690.jpg" width="240" /></a>En definitiva, que estem al 2023 hi ha una cosa que es diu internet, una altra cosa que es diu ebook i un preu irrebatible per 1,50 euros pots tenir El <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">vizconde</span> de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Bragelonne</span> en segons. Això si, amb una portada horrible (veure foto), però l'obra quasi íntegra -dic quasi, perquè la versió d'<span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">edasha</span> que era espectacular (però amb lletra minúscula) havia traduït fragments que no s'havien traduït fins ara-. I si vas comparant a alguns capítols li falten paràgrafs. Però ni l'edició dels quatre rals els tenia, en definitiva un mal menor, si pots ampliar la lletra tot el que vulguis<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">! </span>La portada, fixeu-vos, <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">es</span> un vampir-elf que no <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">si</span> vol simbolitzar a <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Lluïs</span> XIV, o que el becari va dir? Vescompte? Vescomte el que tinc aquí penjat que això va de vampirs quasi que segur.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">El <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">vizconde</span> de B<span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">ragelonne</span> és una novel·la de 1800 pàgines (recordeu que he dit que he trigat vint-i-cinc anys <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">en</span> llegir-la) així que <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">si</span> la vols llegir posa-li voluntat. I cal dir que la part que coneix tothom són les últimes 300 pàgines aprox (la de la peli del Di Caprio). Per ella tenim l'Anglaterra puritana post <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Cronwell</span>, els últims <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">estertors </span>de la fronda, conspiracions de jesuïtes i l'ascens de Lluís XIV. I és que en Lluís XIV, qual Paul Atreides, en aquestes pàgines passa de ser un nen a un líder destacat. Durant centenars de pàgines serà el veritable protagonista de la novel·la.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No fa falta explicar l'argument del cicle dels mosqueters perquè senzillament són pura vida. A més encara no he vist cap versió d'una pel.lícula de Dumas que respecti el seu original, ni la dels Mosqueters, ni la dels Montecristos. La mala llet que es gasta no ha estat mai filmada ni els seus finals respectats. Això és una alicient per adentrar-se en la seva obra.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">En aquesta novel·la riu et pot passar de tot: que t'avorreixes, que odiïs, que estimis o que riguis desmesuradament. Tindràs duels d'espasa o de pistola, investigacions criminals, esperances truncades i <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">complertes</span> i sobretot moltes conspiracions. El viatge és costerut, però paga la pena. Només la recomano a aquells amants dels mosqueter: d'en <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Dartagnan</span>, de l'Athos, d'en Portos i l'Aramis. Però si arribeu a ella és perquè ja heu passat pels dos llibres anteriors. La veritat que les intrigues cortesanes d'<span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">amorius</span> i passions són una mica pesades i un mica escull a la meitat de la narració, però al tram final ressonen els canons i el toc a <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">matadagolla</span>, la cosa acaba de forma sublim. Això es deu al fet que Dumas escrivia fulletons, cada setmana es publicava un <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">capítol </span>al diari. Com més capítols, més calerons i el vescomte, com a bon serial, va trigar tres anys a publicar-se sencer. I llavors tenim un munt de trames i algunes no es tanquen, tot per anar donant al públic la seva dosi setmanal. I això provoca alts i baixos. Els fulletons francesos eren el Netflix del segle XIX, carregats d'estrelles com Balzac, Victor Hugo i Alexandre Dumas.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">pd: Pérez-Reverte te alguns dels escrits més interessants sobre els mosqueters que pugueu llegir, no obstant, és nota que les seves conclusions venen donades per les seves filies i fòbies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">pd2: Pérez-Reverte feia llibres divertits e interessants abans de convertir-se en l'adalid de l'honor espanyol. La Tabla de Flandes, el Club Dumas i els primers Alatristes son molt divertids.</div></span><p></p>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-2396617963844303402024-02-21T01:27:00.000-08:002024-02-21T01:30:19.826-08:00La montaña mágica de Thomas Mann<p><span face=""Proxima Nova", Montserrat, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #1e1915; font-size: 16px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJPH2xE_lP55yI_kgv88L-BYUIiD-hmFNxVGWr_qrs58m9FiezEXFjYWN5Da2HfMyzSUYlTTwj9UbJQW4IGXVUW1_8_zF4w4W7LkeO7EeqH-f4JHYHeEbHA5WdL-s1X3BJQg-Z6VNU9heg30AUzJVtoOGUVnYqz2JEFKNKYzzSzLjfjfvIbn4wkC8an8o/s425/magica.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="280" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJPH2xE_lP55yI_kgv88L-BYUIiD-hmFNxVGWr_qrs58m9FiezEXFjYWN5Da2HfMyzSUYlTTwj9UbJQW4IGXVUW1_8_zF4w4W7LkeO7EeqH-f4JHYHeEbHA5WdL-s1X3BJQg-Z6VNU9heg30AUzJVtoOGUVnYqz2JEFKNKYzzSzLjfjfvIbn4wkC8an8o/s320/magica.jpg" width="211" /></a></div><p><br /></p><p></p><p><span style="color: red;"><br /></span></p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /><span style="color: red;"><br /> La Muntanya màgica</span> és aquell món d'ahir que va descriure l'Zweig. Un món que es va esvaint a mesura que avança el segle XX. Hans Castorp va a visitar al seu cosí que esta ingressat a un santori per tuberculossos als Alps suissos. L'estança que estava programada per tres setmanes s'allargarà 7 anys. </span><div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> En Hans Castorp és un jove ingenu que, durant els set anys que durarà la seva estada a la muntanya, coneixerà: l'amor, l'amistad, la pietat, la sensualitat, la indiferència, la traïció i la mort. També assistirà, en un principi atonit i al final decidit, a una batalla per la seva ànima entre l'humanisme i el totalitarisme.<br /><br /> I si d'alguna cosa tracta la muntanya màgica és d'humanisme. La més bella de les ciències. Aquella necessitat d'aprendre i conèixer el món, aquella ciència que només s'entén a través d'una set de coneixement.<br /><br /> I si el subtext és pura macrohistòria, la muntanya funciona com un microcosmos ple de personatges inoblidables: en Castorp, el Joachin, Settembrinni i Naphta, la Chauchat o en Peeperkorn. Tots ells són un mostrari d'aquells europeus que amb les seves filosofies i creences van partir l'ànima d'Europa per la meitat.<br /><br /> També és divertit veure les cites a Barcelona i a la Sardana, en un context on Barcelona era la ciutat dels prodigis.<br /><br /> I si La muntanya màgica és un bildungs romance, un coming of age o una novela de creixement encarnada en la figura d'en Hans Castorp, també es una novel.la crepuscular per un món que s'apaga. Tot i que de vegades m'he perdut entre disquisicions ideològiques, la descripció d'aquell món i els seus personatges la fan una lectura inoblidable.</span></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-43280454663595129372023-08-16T10:20:00.069-07:002023-08-17T14:27:26.027-07:00Trenza del mar esmeralda de Brandon Sanderson<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJfTQxI06piSVtibW5Vt8PIZAA1rDYPTKZLlwFRb3lSNLmxGLCMBM5a_XNX6EG1XxeAIZEC6EW56qKKwxly4n_YGavhgdP8N26Kw6mHgi6MRkWQNf6brTgA2DyexJq4oG1qWVNdoRixx3Hh6brs8-IFcmuYegN6WaQgot_VzL9EQ1J_fhlMFRpTkyodK4/s2560/Novelas-Secretas-01-Trenza-del-mar-Esmeralda_02-scaled.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1676" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJfTQxI06piSVtibW5Vt8PIZAA1rDYPTKZLlwFRb3lSNLmxGLCMBM5a_XNX6EG1XxeAIZEC6EW56qKKwxly4n_YGavhgdP8N26Kw6mHgi6MRkWQNf6brTgA2DyexJq4oG1qWVNdoRixx3Hh6brs8-IFcmuYegN6WaQgot_VzL9EQ1J_fhlMFRpTkyodK4/s320/Novelas-Secretas-01-Trenza-del-mar-Esmeralda_02-scaled.jpg" width="210" /></a></div><br /><span style="font-family: courier; font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hasta donde yo sé, porque la cosa tampoco me interesó mucho, <span style="color: red;">Brandon Sanderson</span> pidió pasta desde la plataforma Kickstarter para financiarse <span style="color: red;">cuatro novelas secretas: </span><span style="color: red;">Trenza del Mar Esmeralda es la primera de ellas.</span> El resultado fue que batió todos los récords y pilló suficiente dinero para financiarse un piso en Manhattan.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En los inicios de este blog, en junio de 2010, Sanderson fue de los primeros autores que reseñé: <a href="http://demicosimicas.blogspot.com/search/label/Sanderson">Elantris, la primera trilogía de nacidos de la bruma y El Aliento de los dioses.</a> También leí Steelheart pero no está reseñado, y ahí ya lo dejé por agotamiento.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;"> Trenza es una chica amante de las tazas </span>que vive en la Roca, rodeada de un mar de esporas color esmeralda. Cuando el príncipe de sus sueños es raptado por la tenebrosa bruja del mar Carmesí, Trenza se lanza a la aventura de rescatarlo. Por ello tendrá que surcar varios mares, enrolarse en una tripulación pirata y aprender a manejar las esporas. Conocerá a tres ayudantes, con cierta pinta de turbios de buen corazón, y también a una rata parlante.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> No es ningún secreto que <span style="color: red;">la máxima inspiración de esta novela es La princesa prometida.</span> Sanderson crea una versión disléxica de la obra de William Goldman. Trenza enrolada con los piratas podría ser las aventuras no contadas de Wesley junto al temible pirata Roberts. Mientras Charlie sería su príncipe prometido esperando su rescate (o no). Pero a mí esta obra también <span style="color: red;">me ha hecho pensar en El mago de Oz,</span> con mares de colores cuál baldosas amarillas, personajes que encuentran su valor tras el encuentro con cierto bicho mágico y un duelo final con una bruja del oeste. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;"> El gran acierto de la novela es su narrador,</span> que tiene un tono irónico, divertido y algo socarrón. Y por el tono <span style="color: red;">me estaba recordando poderosamente a Terry Pratchett,</span> cosa confirmada en los agradecimientos: el propio Sanderson cita Buenos Presagios de Gaiman y Sir Terry como una de sus influencias. No en vano Manu Viciano, el traductor habitual de Sanderson, también lo fue de Pratchett. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;"> En definitiva, tenemos una novela que combina lo mejor de la novela fantástica</span>: Gaiman, Goldman y Pratchett. ¿Y entonces por qué no es la mejor novela que he leído en mi vida? Pues porque parece un refrito de cosas. Sanderson es con mucha diferencia el mejor constructor de mundos y sus sistemas de magias son apabullantes, pero muchas veces que parece que la historia es una mera excusa para desarrollar sus cosas. Y en sus escenarios me falta corporeidad: el diablo está en los detalles y las obras de Sanderson carecen de detalles. No mima sus espacios, con lo que en mi mente sus personajes se mueven en un croma verde y eso hace que me desenganche de sus historias. A esto hay que sumarle que estas son una suma de lugares comunes. ¿Me ha divertido Trenza del Mar Esmeralda? A ratos. ¿Me acercaré a otra novela de Sanderson? Probablente dentro de unos años.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;"> Esta novela gustará a aquellos lectores noveles que deseen aventuras, personajes carismáticos y una narrativa potente</span>, ya que Sanderson se inspira muy bien en los maestros citados. Trenza huele a literatura juvenil. Pero para los cuarentones resabiados y algo desencantados será una lectura posmoderna más. Pero si este libro te llega en el momento adecuado probablemente lo flipes. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <span style="color: red;">Posmodernismo,</span> esa corriente que hace que los únicos meritos de una obra sean homenajear de forma constante otras obras, para crear un deja vu, un lugar común y una zona de confort; en otras palabras, dar al lector lo que cree desear. Y de paso como va pillando referentes hacerle creer un poco más listo. Esto convierte a la sociedad en conservadora al no provocar nunca un nuevo marco de pensamiento. Y esto amigos no es lo que yo busco en un libro. En el género fantástico/ciencia ficción, <span style="color: red;">yo busco que me vuelen la cabeza,</span> que me subviertan las expectativas (¿dónde encontramos una boda roja?), <span style="color: red;">cosa que Sanderson hace tiempo que no consigue</span> y eso es un pecado capital en una novela de género. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Y ya que citamos a <span style="color: red;">GRR Martin, es un autor que ha copiado mucho.</span> Por ejemplo si cogéis la tetralogía Añoranzas y Pesares de Tad Williams encontraréis situaciones idénticas a algunas de la Canción de Hielo y Fuego. Pero Martin las coge, las subvierte y las resignifica, jugando con las esperanzas del lector; <span style="color: red;">de algo viejo saca algo totalmente nuevo.</span> </div></span>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-34531957061363835912023-08-14T14:39:00.003-07:002023-08-14T15:10:40.178-07:00El silencio de la ciudad blanca y Los ritos del agua de Eva Garcia Saenz de Urturi<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_iNpdqt2ctCf2euXQDQWujVhbdaVrLfiVN5wgAO4yw4wM6NYgRBCk6jsAmLhAJyWNBK2AVPP01H0WTODIq0vASmseivsbMPigc4obleuw0OMfctAxKtI8tJBypPVaViXKSmoET8GGSA-XQDND-un9Wvs6Yk1CwullhxhIeEhmMcPhs3BiZDeYvNAsR_0/s499/51jAwaq54EL._SX334_BO1,204,203,200_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="336" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_iNpdqt2ctCf2euXQDQWujVhbdaVrLfiVN5wgAO4yw4wM6NYgRBCk6jsAmLhAJyWNBK2AVPP01H0WTODIq0vASmseivsbMPigc4obleuw0OMfctAxKtI8tJBypPVaViXKSmoET8GGSA-XQDND-un9Wvs6Yk1CwullhxhIeEhmMcPhs3BiZDeYvNAsR_0/s320/51jAwaq54EL._SX334_BO1,204,203,200_.jpg" width="215" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span style="color: red; text-align: justify;">En verano siempre apetece algo ligero que te puedas llevar a la playa</span><span style="text-align: justify;"> y que te deje leer cuatro páginas seguidas. Y este año han caído las dos primeras entregas de la trilogía de la ciudad blanca, que si hacemos caso a Goodreads son lo más en novela negra española. Pero <span style="color: red;">G</span></span><span style="color: red; text-align: justify;">oodreads, como tuiter, se conforma a base de burbujas</span><span style="text-align: justify;">, corrientes de opinión y lectores del mismo tipo de novela que se juntan y ensalzan su literatura preferida. El producto ofrecido tiene todos los elementos que convierten un libro en bestseller:</span></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Crímenes truculentos</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Una historia que se desarrolla en dos tiempos</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Mucho conflicto entre personajes</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Toques pop</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"> -Giros de guion constantes</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">-Y si eres Ken Follet mucho sexo gratuito</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span style="color: red;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYjceEW-RyWTBYk-yUsuXymo_UI4EiNDw4l5MQhdmWaHXYuIw5sGqq5Ro10IdT0mXho7BFox2EUiptDFFcJXwdVzuVVB740fEXVmxD8vCn2I-1MpXGiGwCATaeP6-cFOcVFpT_hmzOYSo5Vxg6gQDQsm5dfCNj7KIfCtz9bMCzKzDV266Jqk8nu2bols/s266/51XFkjmU02L._SY264_BO1,204,203,200_QL40_ML2_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="174" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYjceEW-RyWTBYk-yUsuXymo_UI4EiNDw4l5MQhdmWaHXYuIw5sGqq5Ro10IdT0mXho7BFox2EUiptDFFcJXwdVzuVVB740fEXVmxD8vCn2I-1MpXGiGwCATaeP6-cFOcVFpT_hmzOYSo5Vxg6gQDQsm5dfCNj7KIfCtz9bMCzKzDV266Jqk8nu2bols/s1600/51XFkjmU02L._SY264_BO1,204,203,200_QL40_ML2_.jpg" width="174" /></a></div>Pero no le compro la propuesta. </span>Así como el primer libro sí que genera cierto morbo e interés por saber quién es el asesino, en el segundo la trama criminal queda deslucida por el culebrón. Leyendo a Sáenz de Urturi siento que me está haciendo <i>infodumping </i>todo el rato. Sus diálogos son poco naturales y demasiado explicativos, parece que no confía en la inteligencia de su lector, parece una Nolan de la vida, que ha de recalcar las cosas varias veces, no sea que el lector se pierda. Sinceramente en pocas novelas me pasa que esté todo el rato pensando en tachar frases; está claro que le ha faltado un buen editor. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span style="color: red;">El decorado ofrecido, al tratarse de la ciudad de Vitoria</span>, ya tiene media faena hecha y a lo poco que se ha esforzado le ha quedado resultón, pero para mi gusto le falta textura, profundidad y que huela un poco. El primer libro, un pseudo Hannibal Lecter le da un poco de interés al asunto, pero suena a ya visto.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">El protagonista, Unai, tiene un serio problema con sus amigos, se pasa dos libros sospechando todo el rato de ellos y su entorno más cercano. Y no sé: "Unai, nen, que hace 20 años que los conoces, ya podrías saber si matan gatos en sus ratos libres....". Es el policía más inútil de la literatura española. Será que el tipo está enamorado de su jefa, Alba, y la sangre no le llega al cerebro. Su compañera Estíbaliz parece Sophie, la sobrina del Inspector Gadget, resolviéndole la papeleta todo el rato. <span style="color: red;">Al final, con tanta tontería de sospechas, los giros narrativos queden ridículos. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;">SPOILER</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span>Al final los asesinos son los secundarios del fondo del escenario. En la primera parte aun te engaña, pero en la segunda sabes quien és desde que dice "hola".</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">FINAL SPOILER</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La voz narrativa es la de Unai, que se hace un Sunset Boulevard: el tío en coma, en la primera parte, nos cuenta como quedo en ese estado. Pero a Saenz de Urturi parece que se despista y cambia de tono y registro, que hace que te olvides que te lo estaba narrando Unai. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">En definitiva un tostonazo a años luz de la mejor novela negra ibérica. </span></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-85880565240998739722023-08-09T01:35:00.006-07:002023-08-09T02:02:45.366-07:00El carrer del Xiprer de Iván Ledesma<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXNYU7wIgwYTQDo2eMFFv-rEZJPwoSJj399CLEX8QGQyKGMCxiWfgs2H-srM37VEhaUb1mx8eBAD6Z518OVw-ER9GOTR0w-g4qiB8RhFqBOxSp4PFyFrIFumwaYEgA8ZCEtoAyE0IhCSYtJvy9JHKtgIOQH0nuO2aszDdG5JVr31yyd7Hcmo2CAa1jgVU/s909/9788412702804.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="909" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXNYU7wIgwYTQDo2eMFFv-rEZJPwoSJj399CLEX8QGQyKGMCxiWfgs2H-srM37VEhaUb1mx8eBAD6Z518OVw-ER9GOTR0w-g4qiB8RhFqBOxSp4PFyFrIFumwaYEgA8ZCEtoAyE0IhCSYtJvy9JHKtgIOQH0nuO2aszDdG5JVr31yyd7Hcmo2CAa1jgVU/s320/9788412702804.jpg" width="194" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div> <span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">El carrer del Xiprer va ser el </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">punt final</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> de l'assassí en </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">sèrie</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> anomenat el Llenç. Després d'uns vint assassinats, la casualitat i una </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">veïna</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> tafanera van permetre abatre'l. Ara, setmanes després, en </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Barto</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">té</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> tres dies per acabar de tancar l'expedient amb els quatre detalls que li falten.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">En 150 pàgines Ivan Ledesma fa una història negríssima i esfereïdora. I ens porta un relat que podria haver signat una <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Agatha</span> Christie al segle XXI. I és que <span style="color: red;">"El carrer del xiprer" és una novel·la d'estructura fèrria on tot està lligat</span>. Potser se li noten una mica les costures, ja que en una narració tan breu sempre veus el que queda per tancar. I tot i que no és del tot previsible, sí que notes els punts de gir i això fa que es perdi una mica la sorpresa narrativa. Tanmateix, <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Ledesma</span> ens ensenya com fer una història i com estructurar-<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">la</span> perquè sorprengui; en definitiva, aquest llibre potser una cosa a imitar per aquells que vulguin començar a escriure. A més l'ofici es fa patent i tenim personatges i escenaris molt ben dibuixats. La novel·la transmet pudor i textures vàries. Així mateix, la psicologia dels personatges queda palesa i acabes entenent les seves accions. I té uns diàlegs vivíssims que farien empal·lidir a molts <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">bestsellers</span> espanyols (algú ha dit quelcom d'una ciutat blanca o de reines diverses?).</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Novel·la recomanable per fans del gènere negre. Avui en dia a Catalunya <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">està</span> molt de moda els "Crims de Carles Porta"; "El carrer del Xiprer" podria passar sense problemes per un <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">True Crime</span> nostrat. Amb tocs de thriller psicològic dels <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">90</span>, <span style="color: red;">aquesta novel·la es podria definir com un còctel entre Agatha Christie i David <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Fincher</span></span>. I a sobre es llegeix en una o dues tardes. Convençut i entusiasmat que m'esperen més lectures d'Ivan <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Ledesma</span>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">pd: La versió en castella rep el nom de: Tres días en la calle del ciprés.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-22709670384518627472023-08-04T13:24:00.004-07:002023-08-09T01:38:15.884-07:00Corrupción Policial de Don Winslow<div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span><span><div class="separator" style="clear: both; font-family: times; font-size: large; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjss7ilVlkZjOkLks_GadtxFCwrqIiCGWeYiuUAAqjn6j_GGO1QJ-tDb5Q3gQofhGJhSmb1Cgg3-25ljsOBpIV30Klw_nU_-z0ZBYK5Rb84eGnikH5qLKlA8dFLhGg6fbi3fd97TVhAQmSy92xCyBMBkAl4o5Niifgo8nhA2Vn3mWH1YbUo0anvIvXw6jQ/s340/1540-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjss7ilVlkZjOkLks_GadtxFCwrqIiCGWeYiuUAAqjn6j_GGO1QJ-tDb5Q3gQofhGJhSmb1Cgg3-25ljsOBpIV30Klw_nU_-z0ZBYK5Rb84eGnikH5qLKlA8dFLhGg6fbi3fd97TVhAQmSy92xCyBMBkAl4o5Niifgo8nhA2Vn3mWH1YbUo0anvIvXw6jQ/s320/1540-1.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: times; font-size: large; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span style="color: red;">El sargento Denny Malone</span> es el rey de Manhattan Norte. Pertenece a la Unidad (The Force), un grupo de élite de la policia de Nueva York. Malone y sus hombres han convertido el norte de la isla de Manhattan en su cortijo particular, reciben todo tipo de sobornos y favores. La Unidad encuentra que un poco de extorsión y robo practicado hacia los narcotraficantes forma parte del negocio. Ellos son el grupo de narcóticos. </span></span></span><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La novela empieza en un "in media res" con Malone detenido por corrupto. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><span>Don Winslow se asemeja a Guy Ritchie. Por un lado, están sus obras de acción y aventuras, con toques de humor y una mirada lúdico festiva hacia el mundo del crimen. Este tipo de novelas encontraron su punto culminante en "Los reyes de lo cool", ya que en ella se juntaban varios cameos de personajes de sus anteriores libros y tenía un aroma de despedida. Yo lo viví así, y con ella cerré una etapa como lector y abandoné al autor durante un tiempo. Al igual que Guy Richie, tiene sus otras obras, en las que cambia el tono y todo es mucho más serio y mas violento, como serían su trilogía del car</span><span>tel de Sinaloa (El poder del perro, El Cartel y la Frontera). Corrupción policial pertenece a este segundo grupo.</span></span></div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Winslow se caracteriza por frases cortas, dialogos rápidos, descripciones justas y mucho monólogo interior.</span> Corrupción Policial es la quinta esencia de ello, adornada con citas músicales y referencias pop. La novela nos explica las vidas de los miembros del departamento de policía de Nueva York y, por tanto, si algo caracteriza la narración es: <span style="color: red;">testosterona, masculinidades tóxicas, heteropatriarcados y un fascismo, que bien entendido, favorece la acción</span> (argumento de Paco Fox y Tiempo de culto podcast). Así que si eres un niño de los 80 lo vas a gozar a lo grande, ya que aunque esté ambientada en la segunda década del siglo XX, tiene todo los tics del cine policial del último cuarto del siglo XX. Las referencias a Guy Ritchie van más allá del tono de las novelas, también se asemeja en sus tramas violentas y su lenguaje chistoso. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La unidad o la camarilla de Denny Malone funciona como un clan, del que conoceremos su filias y sus fobias y, aunque dibujados a grandes trazos, los llegaremos a apreciar. Como dijo el poeta son unos hijoputas, pero serán nuestros hijoputas. <span style="color: red;">La trama adquirirá un tono shakesperiano</span> a medida que conozcamos las motivaciones y las acciones de Malone. A veces sus dinámicas recuerdan a ese otro grupo de malnacidos de The Shield.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La policía de Nueva York tiene sus mitos fundacionales, sus corruptelas, su historia negra, que a lo largo de nuestras vidas el cine se ha encargado de que conozcamos: Teddy Roosvelt fue su comisario principal en los estertores del siglo XIX; Frank Serpico su policia honrado; Popeye Doyle incautó 50 kilos de heroína provenientes de la trama francesa; Frank Lucas, todo un gangster americano, dominó Harlem hasta los 80; y en nuestra retina quedó John McClane jugando al "Simon dice" junto a Zeus (el de; "no me toques los huevos que te meto un rayo por el culo") a finales de los 90. En Corrupción policial resuenan todos estos nombres bajo la sombra alargada del 11-S.<span style="color: red;"> Nueva York, la ciudad plató más grande del mundo, vibra en la pluma de Don Winslow.</span></div></span></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-54755972369380938392023-03-22T14:27:00.006-07:002023-03-24T02:01:29.995-07:00La balada del norte de Alfonso Zapico<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnSDD7Rss7qYHCBGYZ0BmLD1_mZq83LXoEF_lf_wHiaXPOMzYI6HWCsdX9k_7d_4yyV6krBtYgIE0GraD-_ay9g4v91iOHzLeBa9cyGrrzPmZfPzTnQwXDZO5cgOfewDyppih-SCZexq-xDzDxo2XYmV3r1EGlVJWp_gBapsjyraz9e2XbyEAWoeQo/s268/isolina.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnSDD7Rss7qYHCBGYZ0BmLD1_mZq83LXoEF_lf_wHiaXPOMzYI6HWCsdX9k_7d_4yyV6krBtYgIE0GraD-_ay9g4v91iOHzLeBa9cyGrrzPmZfPzTnQwXDZO5cgOfewDyppih-SCZexq-xDzDxo2XYmV3r1EGlVJWp_gBapsjyraz9e2XbyEAWoeQo/s1600/isolina.jpg" width="188" /></a></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><br /></p></blockquote><span style="background-color: #ffe599; font-size: 18px;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">Ahora que en <span style="color: #cc0000;">febrero </span></span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><span style="color: #cc0000;">se publicó</span></span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><span style="color: #cc0000;"> el último tomo de la balada del norte,</span> aprovecho para hacer la reseña completa.</span><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><span style="color: red;">La balada del norte es la epopeya de los hombres y mujeres que protagonizaron la revolución asturiana en octubre de 1934</span>. La joven segunda república llevaba apenas tres años de historia, cuando las derechas consiguieron la </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">mayoría</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> parlamentaria para gobernarla. La </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">República</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> española </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">tuvo</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> tres etapas: el bienio progresista, el mal llamado bienio negro y la etapa del frente popular. Durante el bienio </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">conservador,</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> las derechas retiraron la </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">mayoría</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> de las leyes que </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">habían</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">aprobado</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> las izquierdas durante la primera legislatura </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">republicana</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">. Así que cuando miembros de la CEDA, un partido inspirado en el partido fascista italiano, entro en la coalición del gobierno de derechas, la izquierda se </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">lanzó</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> a la revolución social. La revolución asturiana fue la última gran revolución europea, cerrando 150 años de revoluciones burguesas y obreras en el sino de Europa. Luego vendría la guerra </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">española</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> primero y la mundial </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">después</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> para que la desventurada España se quedará con una dictadura fascista de 40 años.</span><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><span style="color: red;"><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">Zapico</span></span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><span style="color: red;"> nos cuenta con una falsa objetividad</span> las causas de aquella revolución, su tono </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">aséptico</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> se puede confundir con equidistante </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">si no</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> fuera por sus matices. La historia se centra en una cuenca minera asturiana en 1934 y se centra principalmente en tres personajes: Apolonio un minero curtido en la mina, su hija </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">Isolina,</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> mujer de </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">carácter</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> que trabaja en la casa del b</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">arón</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> propietario de la mina y </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">Tristán</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> el hijo del </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">barón</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> un joven bohemio. </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">Tristán</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> vuelve a casa tras </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">una temporada</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> en París donde </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">ejerció</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> de editor de poemas rusos y contrajo la plaga blanca, en la vuelta </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">al</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> hogar trabara amistad con la joven Isolina, ambos se </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">verán</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> arrastrados por el curso de la historia cuando estallé la revolución, de la cual Apolonio </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">será</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> uno de los cabecillas. Sus 4 tomos se podrían dividir en: causas del conflicto, la revolución en su apogeo, llegada del </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">ejército</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> de franco y su </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">ejército</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> de </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">África</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> y el último tomo es el final de la revolución y sus represalias.</span><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">La revolución asturiana y las crisis de la II república es demasiada compleja para ser explicada en profundidad en este comic. Pero </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">Zapico</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> a base de fragmentos de historia real hace que el lector se pregunte cosas y vaya a buscar respuestas, por ejemplo un hecho que puede confundir al lector, si no lo </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">conoce,</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> fueron los hechos de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">Carbayin</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> (busquen). </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">ya</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> que en el cómic solo se hace referencia en una viñeta.</span><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><br style="font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; text-align: start;" /><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">La balada del norte </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">es</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> un cómic o novela gráfica que<span style="color: red;"> tiene la carga y la brillantez de un clásico ruso</span>, en ella se respira </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">Pushkin</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">, Dostoyevski o </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">Tolstói</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">. Como un buen clásico </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">ruso</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> de corte decimonónico es una novela total. Nos cuenta como las pequeñas historias colisionan con la GRAN historia como en Guerra y Paz, vemos las dudas existenciales que surgen </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">qual</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> narración de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">Dovtoievki</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> y </span><span class="hiddenGrammarError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">tambien</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> tiene su punto aventurero como los relatos de </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;">Pushkin</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">. Toda esta tendencia rusa se matiza con toques de western, aunque ya se sabe: <span style="color: red;">toda obra de ficción es un western</span>. Y aunque creo que sigo abusando del adjetivo, respira humanidad y humanismo, sus protagonistas son seres </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">imperfectos,</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> llenos de grises, solo las fuerzas represivas del estado encarnan el mal. Los demás solo son </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;">víctimas</span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"> de sus circunstancias vitales. </span><span class="hiddenSpellError" face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="cursor: pointer; text-align: start;"><span style="color: red;">Zapico</span></span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><span style="color: red;"> honra el poema de Miguel Hernández </span>en esta obra sencillamente descomunal.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="text-align: start;"><br /></span></div></span>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-38984346703146031422023-02-05T07:25:00.006-08:002023-02-05T07:25:57.121-08:00La gran caminada de Stephen King<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHStVj0HZ7RL5uBxsFaO1Vg1VnEKncj0wGRpDAaiKTp_e7trHeMwrsfnDnYf8PTWhcSVsXyP-J6gZBXu0OaZNVuenNvdFYdcVM8hlQxzAdOnqpEhGvI1AAnWEAX4INCJULEA0bTWj5X18iK08GRwTi9yFNclI0SbcV_G6Ho57raBoKjuzuP2fFzSmX/s1240/king_portada2.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1240" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHStVj0HZ7RL5uBxsFaO1Vg1VnEKncj0wGRpDAaiKTp_e7trHeMwrsfnDnYf8PTWhcSVsXyP-J6gZBXu0OaZNVuenNvdFYdcVM8hlQxzAdOnqpEhGvI1AAnWEAX4INCJULEA0bTWj5X18iK08GRwTi9yFNclI0SbcV_G6Ho57raBoKjuzuP2fFzSmX/s320/king_portada2.webp" width="198" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">Aquest llibre va ser <span style="color: red;">publicat</span></span><span style="color: red;"><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">al 1979</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> amb el pseudònim de Richard </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Bachman</span></span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><span style="color: red;">,</span> l'alter ego de Stephen King. </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Bachman</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> s'encarregava de les novel·les més salvatges i menys sobrenaturals de King com: <i>Ràbia sobre un assassí escolar;</i> <i>El fugitiu</i>, una distopia que crítica els mass media; o <i>Possessió</i>, el revers de <i>Desesperació </i></span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">y</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> algun altre més.</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><span style="color: red;">La gran caminada és una de les fites de King</span>; és d'aquells llibres que llegit a l'edat convenient deixen una </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">petjada</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> indeleble en la memòria juvenil. No són pocs els seguidors constants de King que la recorden com una de les seves millors lectures. Servidor va descobrir King el dia del primer examen de recuperació de setembre a la facultat d'Història. Un company portava sota el braç </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;"><i>It</i></span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> i per mi, que fins aleshores no m'havia plantejat llegir-lo, es va convertir en pura dèria personal. Durant els quatre anys següents m'ho vaig llegir tot. Jove i amb pocs calers vaig rastrejar tots els seus llibres de segona mà, a la G</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">igamesh</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> o al mercat de Sant Antoni i també li vaig robar algun al meu cosí, que tenia aquella edició de llom groc. Des de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;"><i>Carrie</i></span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"><i> </i>a l'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;"><i>Atrapasomnis</i></span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> passant per</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> <i>La torre Obscura</i>. Crec que m'ho vaig llegir tot menys <i>Carretera Maleïda</i> i <i>La tenda</i>. <span style="color: red;">King en algun moment em va produir la mateixa obsesió que pateixen els protagonistes de <i>Cors de l'Atlantida</i> pel joc. </span></span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">Stephen King era la meva assegurança de vida, ja que quan portava algunes lectures fluixes o cert bloqueig lector recorria a ell i era medicina pura. <i>La gran caminada </i>l</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">a vaig llegir al final de tot, uns quaranta llibres després, i hi vaig arribar massa empatxat i massa </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">resaviat</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">. Que King em perdoni però no guardava massa bon record d'ella. I ara fa un temps em vaig pillar l'esplèndida edició de Males Herbes amb la ferma convicció que havia comès un error de judici en el seu moment. <span style="color: red;"> Acomesa la relectura, 20 anys després puc dir que ha estat una experiència absorvent. </span></span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">La gran caminada sosté la narració durant 366 pàgines amb una història mínima: 100 adolescents caminant per una carretera a una velocitat mitjana de 4 milles per hora (6,4 km/h). El que baixi el ritme rebrà fins a tres avisos i, al quart, un tret al cap. L'últim noi en peu podrà demanar el que vulgui. L'acció e</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">s</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> situa en un futur distòpic en uns </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">EEUU</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> que sembla que van perdre a</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">l</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> Segona Guerra Mundial. La màxima autoritat del país és el Major, una sort de dictador amb <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Jim_Jones_(pastor)">estètica i ètica del líder sectari </a></span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Jim_Jones_(pastor)"><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Jim</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Jones</span></a><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">. En el subtext de la novel·la sobrevola la guerra de Vietnam, on milers de joves americans van ser enviats a la mort per una causa absurda. Al llarg de les milles, el que comença com un dia festiu de gresca i xerinola es va tornant més ombrívol, a mesura que </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">es van esgotant els participans i es succeixen</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> les execucions. <i>La gran caminada</i> temàticament no s'allunya gaire del procés psicològic </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">pel qual</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> passa el protagonista de <a href="https://demicosimicas.blogspot.com/2023/01/sin-novedad-en-el-frente-de-erich-maria.html" target="_blank"><i>Tot tranquil al front occidental </i>d'Eric Maria Remarque.</a></span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">En definitiva, <i>La gran caminada</i> és un llibre addictiu on <span style="color: red;">la tensió psicològica que pateixen els protagonistes et permet viure la seva terrible experiència de forma visceral</span>. Tot i ser una de les primeres novel·les de King, aquí trobem les seves grans virtuts, que serien: la seva gran capacitat per la narrativa, la descripció i el detall inesperat, que permet que acabem sentint una gran empatia pels seus protagonistes. Potser en </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">alguna cosa</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> voreja la simplificació però res greu. Regalin aquest llibre algun adolescent que tinguin per casa i probablement li canviarà la vida (o el </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">traumatitzarà</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;"> per sempre</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">). <br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-44583308230289777502023-01-15T10:43:00.001-08:002023-02-05T07:26:15.144-08:00Sin novedad en el frente de Erich Maria Remarque<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvGTPvBwk3Zg0SJNpG2tWoY0i4RFcJsLC0LJR-MmxHsLzxpacIpMMETsAvC2-b0EqBD5ubikKlOlhTwqAR8owlHFIQzarcBTz2iTbumjV5eMfCXpSCeN4a64pIw5JtVd09YjWUA02NsIOM-KGygOFwCjx0NN_uWyHyCG81LZYXGnF3cPRgY8JddiGU/s400/s-l400.jpg" style="background-color: white; font-size: 18px; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvGTPvBwk3Zg0SJNpG2tWoY0i4RFcJsLC0LJR-MmxHsLzxpacIpMMETsAvC2-b0EqBD5ubikKlOlhTwqAR8owlHFIQzarcBTz2iTbumjV5eMfCXpSCeN4a64pIw5JtVd09YjWUA02NsIOM-KGygOFwCjx0NN_uWyHyCG81LZYXGnF3cPRgY8JddiGU/s320/s-l400.jpg" width="240" /></a></div></div></div></blockquote><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: red;"> Aquí tenemos uno de los grandes clásicos de la literatura universal. Publicada en 1929, <i>Sin novedad en el frente</i> es la GRAN novela antibelicista.</span> No les voy a mentir si les digo que, para mi vergüenza, no me planteé leerla hasta que Netflix realizó una nueva versión fílmica. La historia de esta novela como adaptación cinematográfica es una historia de éxito: la versión de los años 30 recibió dos oscars y provocó tumultos en la Alemania nazi, y la versión televisiva de los 70 recibió varios Globos de Oro.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> Me regalaron esta novela en 2010 y se quedó en mi mesita de noche,</span><span style="font-family: georgia;"> donde la tengo firmada en polaco y estonio, </span><span style="font-family: georgia;">hasta hace un par de días, que es lo que me ha durado su lectura. </span><span style="color: red; font-family: georgia;"><i>Sin novedad en el frente</i> es una narración en primera persona de un soldado alemán sobre los horrores de las trincheras de la Primera Guerra Mundial</span><span style="font-family: georgia;">. Que la novela tratara sobre la gran guerra es uno de los motivos por los que no la había leído, pues la Primera Guerra Mundial es uno de los conflictos más estúpidos de la historia de la humanidad. La forma en que se combatió en las trincheras: 4 años en un frente inmóvil, son soldados lanzados en línea recta hacia las ametralladoras y los cañones. Una de las formas de hacer la guerra </span><span style="font-family: georgia;">más atrozmente idiotas de todos los conflictos bélicos habidos y por haber.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: red;"> Remarque combatió en la gran guerra por lo que, aunque el protagonista no es él, su novela sabe a una especie de memorias.</span> En ella tenemos todos los grandes temas bélicos: la camarería, la instrucción deshumanizadora y los jóvenes lanzados a un conflicto que no entienden por un patriotismo panfletario. Por no decir que está llena de casquería, heridas, mutilaciones físicas y psíquicas. Aunque en ella encontramos momentos de distensión y humor. La narración es vivida con muchos detalles del día a día en las trincheras o en la retaguardia. Casi 100 años después creo que nadie ha podido superar esta narración: si queréis la han igualado, pero todo relato bélico del siglo XX se encuentra en ella. Mi máxima referencia son las películas y aquí encontraréis solo por citar las tres grandes: Senderos de Gloria, La chaqueta metálica o Salvar al soldado Ryan.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> Y últimamente quizás utilizo en exceso la palabra humanista, pero <span style="color: red;">esta novela pone el foco en lo que significa ser humano,</span> en sus esperanzas, en sus quehaceres, pero también en su horror. Llevaba 176 páginas, las que me leí del tirón, y las otras 60 se me estaban haciendo monótonas, pero llegué a sus últimas 20 y ahí es cuando te da la hostia de verdad. En esta vida hay unas novelas que hay que leer en el momento adecuado: El guardián entre el centeno, El lobo estepario y Sin novedad en el frente. Aunque se me antoja que esta última que es la que más sobrevive en edad adulta.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> Decíamos que <span style="color: red;">en los años 30 la película causó disturbios en Alemania Nazi: </span>el autor sé tuvo que exiliar por su furibundo antibelicismo, pero también por mostrar la falsedad del relato nazi. Los nazis argumentaban que la derrota de Alemania, en la PGM, fue una traición de los burócratas, ya que tras rendirse Rusia solo quedaba combatir el frente Occidental y que, por tanto, podrían haber ganado la guerra. Los nazis no decían que la industria alemana estaba colapsando y que era imposible mantener la maquinaria bélica. Remarque nos cuenta cómo los cañones en el frente estaban cada vez más desgastados, que les faltaba potencia y que acaban bombardeando sus propias trincheras. <span style="color: red;">Una obra que altera a un nazi siempre es un 23% mejor.</span></span></div></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-18171689366778870992023-01-12T11:58:00.005-08:002023-02-05T07:26:31.399-08:00El Mar de la tranquil.litat de Emily St. Johm Mandel (traducció Maria Rossich Andreu)<p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0A8n6NnQmUe0W6ZVa0SIq7YKRW0WOMdkLfpad8cdOrLPlbqHnI7eRc8YkaEoi43pSVJswqlIfDdV8Ib_XsMTUXku0OdYmILJXsPGC49UR8QzlN3pttbRZe1P0L0qbf-vCrvaOTJVkFS1RT0Xfp3SCS1Cm8KTp104eVue5lPFq7STETESEo7UpuZCg/s1024/ElMarDeLaTranquilitat_web-664x1024.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="664" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0A8n6NnQmUe0W6ZVa0SIq7YKRW0WOMdkLfpad8cdOrLPlbqHnI7eRc8YkaEoi43pSVJswqlIfDdV8Ib_XsMTUXku0OdYmILJXsPGC49UR8QzlN3pttbRZe1P0L0qbf-vCrvaOTJVkFS1RT0Xfp3SCS1Cm8KTp104eVue5lPFq7STETESEo7UpuZCg/s320/ElMarDeLaTranquilitat_web-664x1024.jpg" width="208" /></a></div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><p style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;">Una anomalia <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">espai-temporal</span> reuneix el destí de diversos personatges al llarg de cinc segles, a través del territori canadenc fins a les colònies de la lluna. <span style="color: red;">Vet aquí la nove.la que va fer plorar Obama.</span></div></span><p></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">L'editorial </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Chronos</span></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> ens porta aquesta novel·la d'</span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Emily</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"> St. John </span><span class="hiddenSpellError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Mandel</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;">, una peça delicada amb certs tocs poètics (sense exagerar). La veritat que em vaig comprar aquest llibre fent cas als meus sospitosos habituals.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">Portava 100 pàgines i, tot i que la trobava molt ben escrita, no estava entenent el <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">run</span>-<span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">run</span> que havia generat dins del <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">fandom</span> patri. Una estructura que em recordava al de "L'Atles dels núvols de David Mitchell", un capítol per època narrada en ordre de passat a futur per arribar al punt culminant i desvetllar les incògnites de futur a passat. Just a la meitat de la narració estava pensant "això <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">és</span> com la novel·la de Mitchell però en petit format". Però no, el desenllaç de la història correspon més a una tendència de <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">ciència ficció</span> que al rotllo new age de Mitchell.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;">I és a la segona meitat del llibre quan brilla. Les peces encaixen com un mecanisme perfecte. Les respostes ens aporten una satisfacció plena. La fredor experimentada es torna calidesa i sentim plena empatia cap a tots els nostres protagonistes. I si, tal com dèiem, s'allunya del new age, <span style="color: red;">sí que ens porta un vessant plenament humanista</span> on el bé acaba triomfant, en un final que no serà bo del tot pels personatges, però si pel que demana la narració.</div></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><br /></span></div><span class="hiddenGreenError" face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"><div style="text-align: justify;"><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">I</span> tot això en un llibre que fuig del realisme capitalista que va definir <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Mark</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Fisher</span>, perquè no <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">se</span> vostès<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;"> però</span> jo ja estic fart de novel·les que van d'adultes perquè bàsicament tothom està amargat. Ja estic fart de llibres que l'única virtut que tenen és tenir moltes <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">referències</span> meta cap al fan <span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">mainstream</span>. El missatge d'aquest mar de la tranquil·litat, parafrasejant <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Neil</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Gaiman</span>, és que hi ha monstres, però se'ls pot vèncer (tot i que no serà gens fàcil).</div></span><p></p>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-417529174618818252023-01-11T02:54:00.006-08:002023-01-11T02:54:51.884-08:00La casa de Arenas Movedizas de Carlton Melick III<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUgnNW2GugvjM-BSbIBXG0w_0SPH8lik4R0f8U2bFFzPtca0-nVUuIGvMF6OUU_cRWqhH5loaQtNMU_Agsd97_ETwL0K0nz0HPaWrGnix1zC55ZirFGw0YrHHgGYrNUxxmvHD72LT0KXSeh293-2SCtlwftqoY2UsErNy9CI1AEs2faLVDx8phrh0S/s1531/La-casa-de-arenas-movedizas2ED.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1531" data-original-width="993" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUgnNW2GugvjM-BSbIBXG0w_0SPH8lik4R0f8U2bFFzPtca0-nVUuIGvMF6OUU_cRWqhH5loaQtNMU_Agsd97_ETwL0K0nz0HPaWrGnix1zC55ZirFGw0YrHHgGYrNUxxmvHD72LT0KXSeh293-2SCtlwftqoY2UsErNy9CI1AEs2faLVDx8phrh0S/s320/La-casa-de-arenas-movedizas2ED.jpg" width="208" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p> Premisa: Dos niños viven en una habitación al cuidado de una tata. En el otro lado de la casa viven sus padres, a los que ellos no han visto nunca. En un momento dado han de salir de la habitación para ir en busca de sus padres pero fuera, en la oscuridad, acechan cosas.<p></p><p style="text-align: justify;">Y bueno, después de esto solo puedo decir, por aquello de mejor que no sepas mucho mas, que flipas y <span style="color: red;">el señor Melick III se te lleva por donde quiere; </span>coge tus emociones y les da un par de vuelcos desde la empatía y la tristeza, al terror, pasando por el cariño mas desaforado y la alegría. Además, si lo que buscas es originalidad el bizarro te la da, quizás más de lo que algunos puedan soportar.</p><p style="text-align: justify;">Descubrí la editorial Orciny Press a través de uno de sus libros más políticos como es:<a href="https://demicosimicas.blogspot.com/2019/09/muerte-los-normies-de-angela-nagle.html" target="_blank"> Muerte a los Normies de Angela Nagle.</a> Luego, frecuentando antros de perdición, llegué a su colección de Bizarro. De ella he leído Porno Religioso Improvisado y Fantasmas de Laure Lee Bahr, Matrioska del mismo Melick III y solo les puedo decir que no defrauda. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><i><span style="color: #2b00fe;">bizarro: raro, extravante, fuera de lo común,</span></i></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-16444162561673848252021-08-22T10:10:00.003-07:002021-08-28T01:16:12.399-07:00Caballos Lentos de Mick Herron<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfHV4CUgexwCOHEWhB-FrgoJdNAOoVbTN-d9imkPjLHr2xU2yt_xZo1qGAgkp6g60RlorNioOXx1Wi_AEFF4pO-QlXQ6bu5KBHLR2aPVkjdEZMYg_CCye5kO2xKHU2MmQXyAKIlxkxQaw/s500/41FPVW-DAjL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="311" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfHV4CUgexwCOHEWhB-FrgoJdNAOoVbTN-d9imkPjLHr2xU2yt_xZo1qGAgkp6g60RlorNioOXx1Wi_AEFF4pO-QlXQ6bu5KBHLR2aPVkjdEZMYg_CCye5kO2xKHU2MmQXyAKIlxkxQaw/s320/41FPVW-DAjL.jpg" width="199" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"> <span style="color: red;">Los caballos lentos son aquellos espías británi</span><span style="color: red;">cos</span> que debido a algún error <span style="color: red;">han quedado marginado</span><span style="color: red;">s</span> y destinados al punto muerto, para sus carreras, de la casa de la ciénaga. Algunos de estos errores fueron acostarse con un jefe, perder un cd top secret en un tren, o cagarla con un terrorista y que este volará la estación de King Cross. La casa de la ciénaga <span style="color: red;">está dirigida por Jackson Lamb, </span>un antiguo espía de la guerra fría que ahora se dedica a pasar el rato dirigiendo a otros parias como él. Uno de estos parias es River Cartwrigh, nieto del antiguo jefe del Mi5 británico que, tras cagarla en su prueba de evaluación, vive frustrado en un destino inocuo. Mientras tanto, dentro de la gran política, <span style="color: red;">un grupo de extremistas han secuestrado a un chico y amenazan con cortarle la cabeza en 48 horas;</span><span> l</span>a casa de la ciénaga, contra todo pronóstico, se encargará de resolver el caso.</div><p></p><p style="text-align: justify;">No leía nada de espías desde Ken Follet, pero las espectaculares críticas que tenía esta novela me han hecho volver al género. Solo decir que todas las críticas leídas, siempre de gente de confianza, tenían razón. <span style="color: red;">En Caballos Lentos encontramos humor y sarcasmo a raudales,</span> pero no por ello desmerece la aventura y la investigación, así como personajes que en un principio resultan marginales y algo antipáticos pero que se van labrando un carisma insuperable hasta pillarles cariño y ganas de seguir sus aventuras. La historia en sí es entretenida de leer, contiene toques de folletín y algún cliffanger de los que a mí me aburren por obvios, aunque ese solo sería un pequeño defecto que todo bestseller tiene. Pero por encima de la media está la caracterización de los personajes y lo verosímiles que resultan. Lo que resulta apasionante es su temática, ya que en esta novela se trata el mundo de la extrema derecha británica y algunas conductas que llevarían a la Gran Bretaña al Brexit. El retrato que hace de los fascistas paletos y de los que realmente los dirigen es esclarecedor. </p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Caballos lentos escrita en 2010 es heredera de los atentados de Londres de 2005,</span><span> pues en</span> ella se narra el nuevo papel de las agencias de espionaje tras el fin de la guerra fría. Como buena narración británica, su sentido del humor no entorpece la historia sino que la matiza y le da humanidad. Esta novela por sí misma resulta una resurrección del genero de espías, algo tocado desde el fin de la guerra fría. Las aventuras de la casa de la ciénaga la configuran ocho libros, aunque en español solo se han publicado dos más: Leones muertos y Tigres de verdad. </p><p style="text-align: justify;"> </p>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-5424070860136323152021-08-19T11:43:00.003-07:002021-08-20T13:15:11.072-07:00Dune Frank Herbert<p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1h5949kIHp5GHN19WR21tfovTR_2ZhUu6B4qvXuD0-6F8QRrjmc6EhJ5jJ9nZwTLzTlnZc7Pp5D4E5C_zbH-uEjid4DaH2iEDgip1fmgMGxP17eqcWaOJScFbmHZwxDymi1u-YAfFy7Q/s348/Dune.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1h5949kIHp5GHN19WR21tfovTR_2ZhUu6B4qvXuD0-6F8QRrjmc6EhJ5jJ9nZwTLzTlnZc7Pp5D4E5C_zbH-uEjid4DaH2iEDgip1fmgMGxP17eqcWaOJScFbmHZwxDymi1u-YAfFy7Q/s320/Dune.jpg" width="211" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Arrakis es un mundo desértico </span>donde lo que más preocupa a sus habitantes es la obtención de Agua, <span style="color: red;">su sombrenombre es Dune.</span> Para el imperio galáctico lo más valioso que hay en Dune es la especie de la melange, que es el material más valioso del universo que sirve de combustible para las naves espaciales pero también es una poderosa droga psíquica. La familia que tenia el control sobre el planeta eran los Harkonen; a partir del comienzo de esta historia la familia Atreides llega a Arrakis para substituirlos por orden del emperador. </p><p style="text-align: justify;">Cuando escuché hablar sobre este libro había leído que estaba inspirado en la crisis del petróleo en Oriente Medio; cuanto menos, la premisa es similar: grandes imperios intentando dominar una fuente de energia, con múltiples corporaciones metiendo baza e intentando aniquilar a la gente local. </p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Dune</span> es un mundo muy complejo ya que tenemos una cantidad ingente de facciones: el imperio, las grandes casas familiares que se reparten el universo, las grandes corporaciones que se quieren hacer con el control de la Melange y varias sectas y órdenes religiosas colisonando entre si. Y en medio de esta vorágine están los fremen, los habitantes autóctonos del planeta. Los fremen son una sociedad tribal que recuerda a los beduinos del desierto. Vamos, que la cosa está a punto de estallar y se produce una crisis planetaria que afectará a todo el imperio. Y como toda crisis, es un momento oportunidad. Así que después de unos cuantos acontecimientos el principal protagonista será Paul Atreides, el heredero de la casa de su mismo nombre. <span style="color: red;">Paul Atreides será el mesías que liderará la venganza y la rebelión arrakiana. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Dune ha resultado un esfuerzo</span>, ya que leerlo es todo un reto. Primero hay que situarse en el universo de Herbert, luego empezar a entender las diferentes sectas, familias y órdenes militares que pueblan sus páginas. <span style="color: red;">Pero si algo es esta novela es intensita.</span> Y digo intensita porque no hay capítulo en que no pase algo supuestamente transcendental. Tanto es así que el desarrollo de personajes casi se produce entre las elipsis entre capítulo a capítulo. En sus páginas puedes ver a todo el mundo con el entrecejo fruncido maquinando planes, contraplanes y asesinatos varios y todos siempre muy preocupados. No hay tiempos muertos, todo importa y eso es agotador. No hay tiempo para alegrías o bromas y casi ni para tristeza. No hay espacios donde empatizar con sus personajes más allá de los arquetipos del héroe o el villano (gordo y sodomita). En definitiva Frank Herbert planeó esta historia como una trilogía, luego tetralogía y finalmente sus descendientes la han explotado con tropecientas novelas más. Aunque al final queda un poso de querer saber más, a mí que no me esperen.</p><p style="text-align: justify;">La batalla entre los <span style="color: red;">Harkonen y los Atreides</span> se ha visto como una inspiración del duelo entre <span style="color: red;">Starks y Lannisters</span> de Canción de Hielo y Fuego. Pero la ausencia de personajes carismáticos y carentes de humanidad hace que Dune se quede como una premisa de la que Martin cogió cosas.</p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Empecé a leer Dune a raíz de que Dennis Villeneuve estaba filmando una adaptación.</span> Solo decir que el tono trascendente que le pone Villeneuve a sus películas le va a sentar muy bien a la novela. Porque esa atmósfera que desprende la novela se puede imaginar aliñada con una banda sonora al estilo Arrival, Sicario o Blade Runner 2049.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-64348539498287285462021-08-07T13:12:00.006-07:002021-08-08T09:00:21.655-07:00Gótico de Silvia Moreno-García<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoxFqcw23FhfnT4nJlFA36ChGfXqwKyp4wAzBcMpMPVPfDBHlRuEn8AmOA2fdePBaqWEf1yqCkQ4yil4QfwZMMSyxr_lODnLABp-X4Fay8D_f94GmXUH5rruOs_XEwcjj4UkCrDr47WnU/s2048/portada_gotico_silvia-moreno-garcia_202104261023.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1401" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoxFqcw23FhfnT4nJlFA36ChGfXqwKyp4wAzBcMpMPVPfDBHlRuEn8AmOA2fdePBaqWEf1yqCkQ4yil4QfwZMMSyxr_lODnLABp-X4Fay8D_f94GmXUH5rruOs_XEwcjj4UkCrDr47WnU/s320/portada_gotico_silvia-moreno-garcia_202104261023.jpg" width="219" /></a></div> <span style="color: red;">Mexican Gothic </span>es el titulo original de esta obra.<p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">Noemí Taboada es una niña bien de Ciudad de México</span>. Ella pertenece a una familia acomodada, de las que abominan de la revolución y siguen añorando a Porfirio Díaz. Su vida transcurre de fiesta en fiesta, de pretendiente en pretendiente, hasta que <span style="color: red;">su prima Catalina la reclama</span>. Catalina, casada hace relativamente poco, envía una carta siniestra al padre de Noemí, habla de que está enferma y que oye voces en las paredes. El padre de nuestra heroína la envía a visitar a su prima para que intente ayudarla y descubrir la verdad. Noemí, una chica moderna y resoluta para estar en 1950, se va para la mansión High Place donde será recibida por la familia política de su prima, los Doyle, con una franca hostilidad. Los Doyle, antiguos propietarios de una mina (ahora abandonada) sobreviven de lo que fueron tanto económica como espiritualmente. High Place está en el interior de México, en una región que cuando entras parece que cruces un portal hacia la Inglaterra victoriana, una tierra donde siempre está nublado, cargada de niebla y lluvia. Para más <i>inri</i> los Doyle se niegan a hablar español, su herencia británica y su rollito racista se lo impide. </p><p style="text-align: justify;">Y con estos elementos Silvia Moreno-García nos monta una novela gótica que apela a la tradición más british, a Cumbres Borrascosas, a Jane Eyre, con sus toques fantasmagóricos y sus atmosferas opresivas. Nos hace un retrato de una familia que es un reflejo de la sociedad mexicana.<span style="color: red;"> La novela a simple vista parece una historia de fantasmas y otras cosas innombrables.</span> Pero a medida que avanzas por sus páginas te das cuenta de que tiene una cuantas cargas de profundidad: hacia la sociedad mexicana, a la violencia hacia la mujeres, a la opresión de las clases altas hacia los de abajo, hacia el capitalismo salvaje, y por supuesto al sistema patriarcal.</p><p style="text-align: justify;"><span style="color: red;">En definitiva Gótico divierte mientras su atmósfera te cala en los huesos</span>. Noemí Taboada es un personaje del que enamorarse; quizás los secundarios no están a su altura, pero ello no entorpece la narración. La historia, como toda buena novela gótica, te hace dudar de si lo que se narra es producto de la imaginación de los protagonistas, o si realmente hay algo acechando en la oscuridad. La duda queda resuelta en un final violento y salvaje "de traca y mocador".<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-16262421079076283062021-07-27T03:00:00.008-07:002021-07-28T07:15:31.413-07:00Agujeros de sol de Never Mories<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2RT9YZAEkxXD6-7sZRWnSDQT_2RxYo0ilpyy39liLiaS49QrNTiWrvqJB0KS91W9FtaiFb3asumlyXsVOinoHSwi8L9zr1ipoJ-9Z4vl1W442RpDPvmTy4ZEraD6b8AMUkCPOx_w0UIs/s1749/Agujeros-de-sol-1200x1749-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1749" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2RT9YZAEkxXD6-7sZRWnSDQT_2RxYo0ilpyy39liLiaS49QrNTiWrvqJB0KS91W9FtaiFb3asumlyXsVOinoHSwi8L9zr1ipoJ-9Z4vl1W442RpDPvmTy4ZEraD6b8AMUkCPOx_w0UIs/s320/Agujeros-de-sol-1200x1749-1.jpg" /></span></a></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;"><span style="color: red;">El argumento, sin desvelar demasiado</span><span style="color: #222222;">,</span><span><span style="color: #222222;"> </span>trata de</span> una familia española de rancio abolengo <span>que está</span> intentando superar la muerte de uno de sus<span style="color: #222222;"> miembros. La <span>fallecida </span></span><span style="color: blue;">es </span><span style="color: #222222;">la esposa del heredero del linaje y tras de sí deja dos niños mellizos que dan bastante grimita. A raíz de que el heredero encuentre una nueva esposa empezarán a pasar cosas raras. </span></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;">Esta novela <span style="color: red;">narra la infelicidad de una familia</span>. La obra se abre con una escena de lo más truculenta cargada de gore y muerte. Las siguientes páginas a la manera de un cluedo, retorcido y algo bizarro, nos irán descubriendo el porqué de esa orgia de destrucción. La cosa empieza con guiños a Rebeca pero pronto desmiente esa premisa, con unos cuantos giros de tuerca.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;">Sus principales virtudes son: lo <span style="color: blue;">potentes </span>que resultan sus protagonistas, una ambientación tirando a gótica y sus diferentes puntos de vista narrativos, a lo PoV de Canción de hielo y fuego, cada uno con su propia y distinguible voz. El único handicap que le he encontrado es que el final <span style="color: blue;">es bastante</span> tópico y un poco de telefilm, <span style="color: blue;">además de</span> que resulta algo confuso y obliga al lector a juntar piezas.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; font-family: "times new roman";"><span style="font-size: medium;"><span>Sin embargo,</span><span style="color: #222222;"> esta novela es tan potente que supera cualquier problema que se le quiera encontrar. </span><span style="color: red;"> Nieves Mories tiene una capacidad asombrosa para crear escenas absolutamente perturbadoras.</span></span></div></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-76267553090170986942021-07-24T04:32:00.008-07:002021-07-24T09:23:47.345-07:00Ocho millones de dioses de David B. Gil<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfVPzqAMN0MRiiZZRE1YyVRPHV-wGowwJfM6tTKX6rycxkK7yO8sTctPbhUSNPReqsxsN2kCaVhj8Kg-Vx-fmNXO3RGdXjOF8J7CrEZx9VJvCoe3bPio-rhTTwM3chcB5bgcYBj958_E0/s2048/81I6sNmPMXL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1335" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfVPzqAMN0MRiiZZRE1YyVRPHV-wGowwJfM6tTKX6rycxkK7yO8sTctPbhUSNPReqsxsN2kCaVhj8Kg-Vx-fmNXO3RGdXjOF8J7CrEZx9VJvCoe3bPio-rhTTwM3chcB5bgcYBj958_E0/s320/81I6sNmPMXL.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: red;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: red;">Un año después</span></span><span style="font-family: arial;"><span style="color: red;"> vuelvo al blog. </span><span>L</span>a casualidad (o no, a saber como trabaja el subconsciente) hace que lo haga con una obra de<span style="color: red;"> David B. Gil, </span>autor de mi último libro posteado, el thriller distópico "Hijos del dios binario". Ahora no obstante, la portada no engaña, <span style="color: red;">vuelve al Japón feuda</span><span style="color: red;">l</span> alrededor <span style="color: red;">de los años</span> donde se desarrollaba la ya mítica <span style="color: red;">"El Guerrero a la sombra del Cerezo".</span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ocho millones de dioses se desarrolla en 1579 en un Japón dividido que se encuentra en pleno proceso de unificación. <span style="color: red;">En este Japón lleno de damios, feudos y diversas sectas, la compañía de Jesus logró introducirse </span> y establecer un base fuerte en Nagasaki, de</span><span style="font-family: helvetica;">sde donde intentar convertir a los japoneses al cristianismo. Uno de lo pioneros, que junto a San Francesc Xavier, tocó tierra japonesa y empezó a abrir camino fue <span style="color: red;">Martín Ayala</span>. Pero de eso hace ya treinta años, ahora Ayala vive recluído en Toledo. <span style="color: red;">Ahora es llamado a volver al Japón para investigar unos misteriosos asesinatos</span> que se están cometiendo sobre los jesuitas en la tierra del sol naciente. <span style="color: red;">Su yojimbo particular será Kudo Kenjiro,</span> un samurai rural que se encargará de escoltarlo en su misión. En su proceso Ayala se reencontrará con su pasado. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">Ocho millones de dioses es un drama histórico cargado de aventuras, una inmersión perfecta en el tiempo en que los samuráis señoreaban la tierra. <span style="color: red;">Cada país tiene sus diversos tiempos míticos, historias sobre tiempos interesantes</span> que vistos desde la historiografía suponen un cambio, tiempos en los que se suelen desarrollar los relatos que luego volverán de múltiples formas dentro la cultura popular: la conquista del oeste para los USA, la llamada reconquista para España, o los tiempos de Luis XIV para Francia. <span style="color: red;">El final del siglo XVI, principio del XVII para el Japón es ese momento. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">En este Japón dividido tenemos tres personajes que buscan su unificación, y que acabarán marcando este relato, ya que sus intereses marcarán a nuestros protagonistas: Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi y Tokugawa Iesu. Ninguno de estos tres tienen un papel relevante en la historia que nos narra B. Gil, pero está bien tener un poco de contexto. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="color: red;">David B. Gil nos proporciona pues una buddy movie</span>, donde los dos protagonistas, pertenecientes a dos culturas diferentes, tendrán que recorrer el camino hasta desentrañar el misterio. Con ellos recorreremos estos tiempos fascinantes donde una religión bárbara intenta penetrar en Japón. Es muy de agradecer que en ningún momento se intente adoctrinar en ningún sentido, ni que ninguno de los dos protagonistas tengan momentos de revelación y acaben convertidos o apostatando. <span style="color: red;">Ocho millones de dioses</span> es entonces un relato histórico, donde <span style="color: red;">sus protagonistas se adentran en la marea de la historia</span> sin mucha capacidad de decisión sobre los acontecimientos presentes, pero sus actos sí que tendrán consecuencias futuras. Los dos protas están muy bien perfilados y se mueven por un escenario con un regusto decimonónico en la narración, lo cual es muy de agradecer. Capítulos llenos de cliffangers, protas que cambian de cara y de intenciones todo el rato y de los que hasta el final no conoceremos sus verdaderos objetivos. <span style="color: red;">La narración huye del sentimentalismo y de las resoluciones fáciles.</span> La novela tiene otros personajes espectaculares, ya que de hecho los dos protagonistas son un medio para que pasen cosas. Los secundarios se comen el relato y son los verdaderos motores de la historia. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"> <span style="color: red;">Duelos a espada, asuntos shinobi, batallas y honor: </span><span>T</span>odo lo que se le puede pedir a un libro para el verano.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-73693362117009339362020-07-29T06:35:00.003-07:002020-08-04T11:39:13.818-07:00Hijos del dios binario de David B. Gil<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
¿El argumento? Lean la contraportada que para poner vaguedades, y con tal de evitar spoilers, hace demasiada calor. David B. Gil mé fascinó en su recreación del Japón postmedieval en "El guerrero bajo la sombra del cerezo" y en mi cola de pendientes figura "Ocho millones de dioses", su vuelta a ese mundo. Pero "Hijos del Dios binario" me pilla tarde. </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcuvSsyzTCj-kqst_xrMMyXqyxgbQtJvJWcaBkY5oNHsO6yFun1eaQw_GCR8r8PlY7-xzIndjuBcRXnfzguV1MeaEbKuoknyOoUUFrJn4cwH2SRucly1re9mJ5_LuSdR9JBgTylfbOA4M/s1600/ESL90018.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1002" data-original-width="650" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcuvSsyzTCj-kqst_xrMMyXqyxgbQtJvJWcaBkY5oNHsO6yFun1eaQw_GCR8r8PlY7-xzIndjuBcRXnfzguV1MeaEbKuoknyOoUUFrJn4cwH2SRucly1re9mJ5_LuSdR9JBgTylfbOA4M/s320/ESL90018.jpg" width="206" /></a><br />
<br />
<span style="color: red;">La narración es un tecnothriller probablemente superior a la media </span>aunque con personajes un poco de cliché, que cumplen con todas las normas del género bestseril: un prota de pasado misterioso con un trabajo extraño, y una periodista que empieza investigando una historia por la que se verá superada. Los malos quedan algo desdibujados y el matón principal resulta poco potente como némesis. Y para acabar de sazonar la receta, la cosa ocurre en un futuro no tan lejano, con ciertos toques de especulación tecnológica que sirven para dar un poco de brío al asunto. A mí, más por nostalgia que por otra cosa, me ha recordado al "Cero absoluto de Allan Folsom".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">Hijos del Dios binario</span> es una novela veraniega, de esas que lees en la playa mientras unos niños hacen optimist y forma parte de ese género que podríamos denominar "intriga vaticana de final inesperado". Aunque aquí no hay vaticano y el final tampoco es tan inesperado, pero es ese tono y ese estilo el que definen esta novela. Su temática y desarrollo juega en la liga de Juan Gómez Jurado, Ken Follet, Dan Brown o Ira Levin. Todos y cada uno de estos autores en su momento me entusiasmaron con sus grandes corporaciones y experimentos extraños, pero de unos lustros a esta parte le pido algo más a mis lecturas. Este tipo de novelas que básicamente se sostienen por la trama y el desvelar el misterio no me llenan, porque más allá de eso no hay nada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-32635666623349203992020-07-26T04:51:00.002-07:002020-07-26T05:45:21.046-07:00Mata a tus ídolos de Toni Garcia Ramon<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXKmmZu8bRjEL8oMMnROv482VPmLKxgSDH_kujyKYRGRRrz07-XC4QMo25lFhJ9_GPO7b2Ut3HRNKMvCWTC4rBWJ9meaHiXvzC7ZJ_pslTUg6eEcDDxAFpLSC1rGMFF9vMUaybk81Omfc/s1600/IMG_20200725_184441.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXKmmZu8bRjEL8oMMnROv482VPmLKxgSDH_kujyKYRGRRrz07-XC4QMo25lFhJ9_GPO7b2Ut3HRNKMvCWTC4rBWJ9meaHiXvzC7ZJ_pslTUg6eEcDDxAFpLSC1rGMFF9vMUaybk81Omfc/s320/IMG_20200725_184441.jpg" style="color: #0000ee; font-family: 'open sans', helvetica, arial, sans-serif; text-align: center;" width="240" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">En aquesta </span><span class="hiddenGreenError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;"><i>reentré</i></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><i> </i>post confinament (</span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">diga-li</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> <i>reentré </i>o </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">diga-li</span></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;"> treva)</span><span style="color: #666666;"> </span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">hi ha</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> dos llibres que pràcticament van de la mà: <a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2020/07/a-proposito-de-nada-de-woody-allen.html" target="_blank">el de Woody Allen</a> </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">i</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> el de Toni Garcia Ramon, doncs ambdós </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">ens</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> aproximen a </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">històries</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> del món del cine i les seves "stars". Tanmateix, les de Toni Garcia Ramon </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">són</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> molt més divertides, perquè en Woody s'hi aproxima des </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">del</span><span style="text-align: start;"><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="line-height: 25px;"> respecte i en Toni des de la veritat. En Woody és interessant per ell mateix, no fa gaire safareig i la part anecdotària amb altres estrelles és anodina.</span></span></span><br />
<br style="color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" />
<span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">TGR</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> ha circulat pel món cinèfil </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">desde</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> 1994, quan va cobrir el seu primer festival de Sitges, per durant els anys </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">següents</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> peregrinar per </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Cannes</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, Venecia, </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Berlín</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> o Toronto. Per </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">tant,</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">n'</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">ha vist mil i una: ell diu que de les 3000 entrevistes que ha pogut realitzar només en el 2 o 3% han passat coses ressenyables (i d'aquest percentatge surt aquest llibre de 186 </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">pàgs)</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">. Un llibre que a la que t'interessi una mica </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">el món</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> del cinema, te'l b</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">euràs</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> en una </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">tarda, ja que</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> resultat </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">addictiu</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> com la </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">cocaïna</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> (escoltar el podcast de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">seriofòbia</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">).</span><br />
<br style="color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" />
<span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Per les seves pàgines passen Hopkins, </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Pacino</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Danson</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Clooney</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, o Robert de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Niro</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, en una invitació a desmitificar els nostres ídols, i a veure el costat humà d'aquestes figures de rebombori. Aquests mites al cap i la fi, com els déus de l'Olimp, estan carregats de vicis i pecats capitals. Encara que no tot és matar ídols; també descobrim que hi ha actors entranyables com Tom Hanks o </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Naomi</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Watts. Així mateix, </span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;">ens explica les entreteles del cinema i el món de la promoció cinèfila.</span></span><br />
<br style="color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Potser us podria fer </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;"><i>clickbait</i></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><i> </i>sobre les coses que explica en </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">TGR. P</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">erò si heu arribat aquest blog, ja les heu sentit i per no ser redundant ni </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">desmuntar</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">sorpreses,</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> llegiu-les per vosaltres mateixos. </span><span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Un llibre que comunica molt bé el que et vol explicar i, com sempre amb Toni Garcia Ramon, amb un punt </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">d'irreverència</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">.</span></span><br />
<br />
<span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><br /></span></span></div>
</div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-80121327181985298602020-07-21T02:06:00.000-07:002020-07-26T04:51:43.536-07:00A propósito de nada de Woody Allen<div style="text-align: justify;">
Después de este parón pandémico retomamos el blog. Durante estos meses de confinamiento he padecido una plaga de desmotivación lectora, he leído mucho menos de lo que hubiera podido y me consta que no soy al único lector empedernido que le ha sucedido. En definitiva vuelvo al blog con <span style="color: red;">'A propósito de nada" de Woody Allen, su libro de memorias. </span><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoCO7NjpyEwsbjOiB1YzXl3NexlcdHbZtPelZ0kq_ter2cn-2FwooN6EUHlAuPZohX6gPqp9OAmmReq_Yi_bGv6QSlp5ZaC2m9lb2jfZdFaASNmEkEhvpQUwROHoK_sgFkrT44VGmnLQA/s1600/woody-allen-libro-autobiografia-a-proposito-de-nada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="1248" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoCO7NjpyEwsbjOiB1YzXl3NexlcdHbZtPelZ0kq_ter2cn-2FwooN6EUHlAuPZohX6gPqp9OAmmReq_Yi_bGv6QSlp5ZaC2m9lb2jfZdFaASNmEkEhvpQUwROHoK_sgFkrT44VGmnLQA/s400/woody-allen-libro-autobiografia-a-proposito-de-nada.jpg" width="400" /></a> Woody Allen nos propone un repaso a sus peripecias vitales en 430 páginas, sin capítulos temáticos y sin indice onomástico. El libro se podría dividir en cuatro partes: <span style="color: red;">la primera</span> sería desde sus años de infancia hasta que empieza su carrera artística, en <span style="color: red;">la segunda</span> explica sus primeros años como guionista televisivo y sus primeras películas. Estas dos partes son de largo las más interesantes e inspiradas del libro. La que sería la historia de sus dos primeras esposas y el cómo se abre camino en la industria cinematográfica.<br />
<br />
<span style="color: red;">En la tercera aparece Mia Farrow </span>y aquí empieza la justificación sobre su falsa acusación de pederastia. La verdad, pensaba saltarme esta parte porque todo lo que explica es algo que ya habia leído y escuchado por otros medios, pero esta lo eclipsa todo y tenemos unas 100 y pico páginas donde Woody explica su inocencia (yo personalmente me lo creo). Y al final esta parte que me iba a saltar ha sido lo más interesante del libro, porque es donde estructura su relato, <span style="color: red;">casi un thriller digno de seguir cual película de A3 un sábado por la tarde.</span><br />
<br />
<span style="color: red;">La cuarta parte es su historia desde el 1992</span> hasta ahora, un repaso de todas sus películas salpicada de mucho nombre y poca profundidad. Define a las actores y actrices con los que trabaja en un par de frases y pasa a otra cosa. Finalmente hace un alegato sobre la legitimidad de su matrimonio con Soon Yi y lo felices que son y finalmente se vuelve a defender del segundo ataque que padece a raíz de la carta abierta que su hija "presuntamente" violada hace llegar a los medios en el marco del movimiento "me too" y del boicot que por ello padece: a sus memorias les ha costado encontrar una editorial que quisiera distribuirlas y que su penúltima película "Un día de lluvia en Nueva York no ha podida ser estrenada en los USA.<br />
<br />
<span style="color: red;">'A propósito de nada</span>' resulta poseer una prosa cargada de ironía y humor donde Woody Allen da su versión de los hechos. En más de una ocasión me ha provocado carcajadas en sus dos primeras partes, para luego pasar a un relato serio y bien argumentado sobre sus problemas con Mia Farrow y finalmente a un tramo que parece la lista de la compra pero con nombres famosos. He leído criticas que hablan de la falsa modestia de Woody Allen, pero yo la noto sincera porque si en momentos lo parece, en otros parece extremadamente arrogante, ya que dentro de su modestia no deja de citar lo bien que eran recibidos sus guiones o monólogos, y como tenia la admiración de Tenesse Williams o Arthur Miller. No tiene casi malas palabras para ninguno de sus actores o colaboradores pero no se corta en mencionar no tenia feeling con alguno.<br />
<br />
Si le quereis dar vueltas al tema escabroso, pensad que es es la versión de un excelente narrador contra la versión de una excelente actriz.</div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-60891083774792166802020-03-14T06:42:00.000-07:002020-03-15T10:33:42.075-07:00Un poco de odio de Joe Abercrombie<br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div style="text-align: justify;">
Joe Abercrombie está de vuelta y nos
introduce en una nueva trilogía titulada: <span style="color: red;">La era de la locura. </span>Un poco de
odio es su primer acto, <span style="color: red;">en el encontramos los descendientes de los
protagonistas de la primera ley</span>. La acción se sitúa treinta años después
de "El último argumento de los reyes", y tres novelas independientes más
tarde ("Los mejor venganza", "Los héroes" y "Tierras lejanas"). La Unión sigue siendo
el reino que parte la pana en el circulo del mundo y ahora este mundo se ve
sumido en <span style="color: red;">una revolución industrial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimtdi8cwb9JuDAdvJN_a56IS-LSUoppi2_nE3E3IQuc8DgIg_K5ONs_smm9goz2gDzUxwCI2VQiz3rTXTJV_YXNBFWes676bTupM4yPpilnOPpt49uG6jpx5dL2Phil7bU3O-bc8eYego/s1600/518PEor6S6L.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="330" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimtdi8cwb9JuDAdvJN_a56IS-LSUoppi2_nE3E3IQuc8DgIg_K5ONs_smm9goz2gDzUxwCI2VQiz3rTXTJV_YXNBFWes676bTupM4yPpilnOPpt49uG6jpx5dL2Phil7bU3O-bc8eYego/s320/518PEor6S6L.jpg" width="211" /></a>Encabezando la rancia nobleza está el príncipe Orso (hijo de Jezal), el heredero
al trono, un <i>bon vivant</i> dedicado a los vicios de la carne. Por otro lado, está Savine
(hija de Sand dan Glotka), metida a mujer de negocios con una inmensa
fortuna. En tierras norteñas, el protagonista es Leo dan Brock (hijo de Hal dan
Brock y Finree), probablemente el último bastión de la civilización en el
norte. También en el norte está Rikke (hija del Sabueso), una chica dotada con
el Ojo-Largo, es decir, la capacidad de predecir el futuro. Por último, Stour Ocaso (hijo de
Calder el Negro) es el último gran guerrero y también el heredero de Bethod, que constituye la última oportunidad de que el norte conserve su independencia
frente al sur. Todos ellos son las cabezas visibles de un mundo que se acaba;
la modernidad y la era industrial acabarán con los viejos estamentos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">Joe Abercrombie hace
evolucionar su mundo,</span> su ambientación pasa de un mundo tardo-medieval a los
inicios de la era contemporánea. Abercrombie, pues, retrata los problemas
sociales que ocurrieron en dicho siglo: la huida de los
campesinos a la ciudad para buscarse la vida en las fábricas<span style="color: red;">; </span><span style="color: red;">el trabajo febril
en su inmensa miseria con mano de obra explotada a cambio de un sueldo mísero.</span>
En el círculo del mundo aparece la lucha de clases. La casta inferior se
organiza en diversos movimientos de lucha obrera como el de los Rompedores, que
quieren destruir las máquinas puesto que éstas les quitan el trabajo (al modo
ludita). Por ello en esta obra (o al menos en su primera parte) se acabarán las
batallas contra imperios exóticos, ya que el viejo rival de la primera ley, el
imperio de Ghurkul, está en plena desintegración, su profeta ha desaparecido y
Adua se llena de miles refugiados provenientes del viejo enemigo.
En este libro se afrontan dos grandes conflictos: la ya mentada
revolución obrera y la guerra en el norte. El norte muestra signos de fatiga y su
sistema a la larga se verá sobrepasado, ya que quiere vivir según las
viejas costumbres guerreras, pero La Unión y su capital Adua ya están pensando
en otras cosas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En "<span style="color: red;">Un poco de Odio" cabe destacar a
tres grandes protagonistas femeninas</span> (sí, hay una que no he citado). Ellas son
las que se llevan las mejores lineas de la novela. Joe Abercrombie
se conciencia con el signo de los tiempos y le da más papel a las
mujeres, de la misma forma que <span style="color: red;">se ve poseído por China Mieville
</span>(otro de los grandes factotum de la fantasia británica) y empieza a hablar de
problemas de clase y explotación laboral. En definitiva, Abercrombie nos acerca a los problemas de la globalización y el trabajo esclavo. Los grandes empresarios
e inversores actuales prometen modernidad y futuro y solo traen un regreso
a las condiciones laborales y salariales del siglo XIX, que al fin y al cabo es
su sueño húmedo. Todo esto aporta un toque realmente estimulante,
ya que <span style="color: red;">Lord Grimdark nos recuerda un pasado no tan lejano</span>, mostrándonos
(o eso espero) como se ganaron nuestros derechos. Una vez más, la fantasía sirve
para explicar problemas actuales. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">Los treinta años que han pasado</span> desde el
inicio de este mundo (sobre el papel) le han sentado muy bien al
relato, con varias elipsis narrativas muy estimulantes. La nueva
generación no obstante aún ha de demostrar su carisma, ya que los personajes
míticos de la primera trilogía aún resuenan en nuestras cabezas. Los padres de
los nuevos chicxs aún tienen mucho peso y se dejan ver más que nunca. Podríamos
decir que en las novelas independientes los viejos protagonistas hacían
cameos; ahora, en cambio, son actores secundarios muy activos. Si esto fuera
cine a algunx le podrían dar el Oscar a mejor secundario, mientras que no
creo que ninguno de los nuevos protagonistas ganara el de mejor actor/actriz (al
menos en esta primera parte). Toda primera parte de una trilogía es una
presentación de escenarios. Aunque éste ya lo conociéramos, el mundo original se
ha movido y hay que presentarlo, a la vez que se empiezan a definir los
protagonistas. Las dos tramas principales quedan cerradas (en falso) con
una estructura que recuerda a "Juego de tronos", ya que poco antes del final (lo
que en la serie sería el capitulo 9 de cada temporada), tras los capítulos más dramáticos
del libro, encontramos unas 100 páginas que sirven para frenar y encarar
la historia hacia otros problemas. Estas páginas funcionan como un largo epílogo en el aparece nuestro añorado cabronazo, Bayaz el primero de los magos, y eso nunca es bueno.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta obra se podría empezar a leer sin conocer
nada de los anteriores libros, pero os haríais un flaco favor, ya
que os perderíais muchos matices y alguno de los relatos más apasionantes que existen dentro de la fantasía oscura. <span style="color: red;">Lector no tengas prisa. Disfruta de "La
primera ley"</span> y ves llegando a esta obra con los deberes hechos seguro que así la
disfrutaras mucho más. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Pd: Si compráis la primera edición en la libreria Gigamesh al final del libro encontraréis un relato exclusivo llamado: "El hilo"<br />
<br />
Pd2: Feliz confinamiento! <br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br /></div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-52646948587584637592020-02-08T12:58:00.004-08:002020-02-08T12:58:44.785-08:00Kirinyaga de Mike Resnick<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUfwtvSpote1K8HVcH9DmRhy8KS5IzmUcOnYlMB1HTCJJ7uDsQwZ_5Nk6Pag_7ZzRjgKP3I3XuX3iGxRpkoGFiW0cyfkEX-e4BUMNzGGkWAti8XRHRRx9rnh1c-s2voe6YLsatis_BMFU/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="512" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUfwtvSpote1K8HVcH9DmRhy8KS5IzmUcOnYlMB1HTCJJ7uDsQwZ_5Nk6Pag_7ZzRjgKP3I3XuX3iGxRpkoGFiW0cyfkEX-e4BUMNzGGkWAti8XRHRRx9rnh1c-s2voe6YLsatis_BMFU/s400/unnamed.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">Koriba es el <i>mundumugu</i> de los kikuyus,</span> lo que en jerga occidental sería un brujo. Ejerce de guardián de su cultura y se enfrenta a todo lo que podría sonar a europeo. Los kikuyus son una de las tribus de Kenia, una cultura de carácter granjero que originalmente habitaba en las laderas de su montaña sagrada, el Kirinyaga, otorgada por su dios Ngai. Lo original de la propuesta es que nos encontramos <span style="color: red;">en el año 2129 d.C.</span> Ahora Kirinyaga es una planetoide terraformado habitado por keniatas que quieren volver a las esencias de su cultura creando fuera de la tierra su propia utopía.<span style="color: red;"> Por ello, deciden vivir como si estuvieran en la África de 1885. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">Koriba </span>es un hombre culto, graduado en Cambridge i doctorado en Yale, y en esta utopía él es el que se encarga de vigilar que la sociedad kikuya se mantenga pura. Para ello ejerce de brujo, el factotum de la ciudad. Es el poder religioso al que incluso el jefe supremo le debe respeto. Algunas cosas propiamente kikuyas son: los niños que nacen con los pies por delante deben ser sacrificados porque llevan el diablo dentro, si una mujer pare gemelos el primogénito debe morir porque una mujer solo puede dar a luz una alma, los viejos decrépitos son abandonados a las hienas para ser devorados y de esta forma salvaguardar el ciclo de la vida. Los kikuyos no tienen nombre para denominar "mujer". La palabra más cercana es manamuki, que significa hembra perteneciente a un hombre (ya sea una cabra o una mujer). <span style="color: red;">Y por descontado no se admite la medicina ni la tecnología occidental. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El libro, pues, es la lucha de<span style="color: red;"> Koriba</span> para evitar que su sociedad evolucione y así perpetuar una cultura que realmente nunca existió, ya que en ella hay mucho de idealización. Una cultura que con la mayoría de los animales extintos ha perdido su razón de ser, pues los hombres mataban leones y las mujeres hacían todo lo demás. Poco a poco miembros de la sociedad irán tomando contacto con tecnología y conocimientos europeos, lo que hará que la supuesta Utopía de Kirinyaga se vaya desmoronando. <span style="color: red;">¿Una Utopía en la que todo el mundo puede vivir en paz y tranquilidad funciona? </span>Esta respuesta la encontraremos leyendo este libro. Kirinyaga también describe como una sociedad no puede permanecer inmutable. Poco a poco, sus integrantes van descubriendo pequeñas cosas que les hacen cambiar sus creencias. Pero el hombre tiene una mente fértil que le hace innovar tecnológicamente (una modificación en un arado) y este cambio permite que se forme una revolución desde dentro y no solo por intervención extranjera. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"> Michael Resnick</span> nos recuerda la función de los cuentos, ya que a través de ellos Koriba enseña a su tribu las costumbres de su cultura. A partir de fabulas moralizantes crea las enseñanzas básicas para adiestrar a los habitantes de Kirinyaga. El ciclo de Kirinyaga se compone de ocho cuentos con un prólogo y un epílogo. El autor, pues, nos retrotrae al arte de la narrativa oral, a cuando antiguamente nos sentábamos en torno a un fuego y escuchábamos cuentos que nos enseñaban a prevenirnos de los peligros del mundo (ya sea el hombre blanco, ya sea contra los que quieren perpetuar una Utopía a toda costa). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">En esta edición de Gigamesh</span>, aparte del ciclo de Kirinyaga, encontramos un relato escrito años después llamado <span style="color: red;">Kilimanjaro</span>, que nos plantea la misma situación pero con la tribu rival de los kikuyos, los masais. Los masais aprenden de los errores kikuyos para cometer los suyos propios. Finalmente encontramos una artículo de Mike Resnick en el que básicamente le dice a los críticos: "señores, yo no tengo las creencias de Koriba; solo utilizo la ficción para plantear situaciones y con ello interpelar a la sociedad actual". Michael Resnick murió a finales del año pasado y a partir de aquí me decidí a leer algo suyo. En este estimulante relato, Resnick presenta muchos interrogantes y no da respuestas claras, pues el texto puede ser objeto de múltiples lecturas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-22440573027452918542020-01-29T07:00:00.001-08:002020-02-04T13:42:39.391-08:00Una fuig, l'altra es queda d'Elena Ferrante<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-n-l_4yQFQN7mvzxZWF-4bL9KoUM3qwWrna9vejR6Tc6BPrl2eo19P0rY-5edjlq2ATllP2EPvDZuk4hQNSV55dnXjRvEx_GZqdgQvvlJX_xiiXFuPskqTbmNC9JwwioBx7hKB1eQYvg/s1600/00106523210406____1__640x640.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: 'open sans', helvetica, arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-n-l_4yQFQN7mvzxZWF-4bL9KoUM3qwWrna9vejR6Tc6BPrl2eo19P0rY-5edjlq2ATllP2EPvDZuk4hQNSV55dnXjRvEx_GZqdgQvvlJX_xiiXFuPskqTbmNC9JwwioBx7hKB1eQYvg/s320/00106523210406____1__640x640.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Aquí trobem la tercera part de la tetralogia </span><span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">"Dues amigues" d'Elena </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ferrante</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">.</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> El llibre segueix, pràcticament, on va acabar la segona part. Les dues amigues segueixen amb la seva relació d'amor/odi i les seves conductes </span><span style="color: #666666;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">passivo-agressives</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">. Aquests llibres són el retrat de la vida politicosocial de la Itàlia de la segona part del s. XX. La</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Lenú</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> ens dóna, un llibre més, la seva versió dels fets.</span></div>
<br style="color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Per una banda, tenim les relacions familiars i amicals sorgides al barri des de principis dels anys cinquanta. Les famílies que habiten aquell espai vital es van entrellaçant entre elles a base de disputes, relacions amoroses, enveges i assumptes tèrbols. </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> I per l'altre banda, veiem com el segle XX es va imposant mentre les dues amigues van fent la seva: </span><span style="color: red; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">b</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;">aralles entre feixistes i comunistes, reivindicacions laborals, brigades roges, bombes de la màfia i les no menys temibles disputes universitàries.</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Al final aquesta tetralogia és com aquella sèrie de TVE: </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Cuéntame. </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">En </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">aquests llibres</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> veiem com els nostres protagonistes són marcats per la Història en majúscules i com aquesta determina qui són i com actuen, com són marcats per les seves </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">circumstàncies</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> socials. </span><br />
<br style="color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">I la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ferrante</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> guanya en el retrat de la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Lina</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> i la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Lenú</span><span style="color: #666666;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">, </span></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;">dues dones brillants a la seva manera. L'</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Elena té carrera universitària perquè la seva família no li hi ha posat </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">pals a les rodes</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, mentre que a la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Rafaella</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> es veu abocada a ser una mestressa de casa primer i una dona de negocis després, per acabar treballant en una fàbrica de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">saltxitxes</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">. Les dues participaran en els moviments que demanen més justícia social i millors drets laborals. Una</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">ho</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">farà</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> des del punt de vista intel·lectual i l'altre des del moviment obrer. I novament observem com les dues noies es veuen marcades per la societat heteropatriarcal. Societat que les intenta restringir en les seves aptituds, sigui amb marits que no les entenen i que les volen relegar, o amb pretendents que les pretenen dominar i subjugar. </span><span style="color: red;"><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ferrante</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> escriu contra el relat dominat per "</span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">senyoros</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">"</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> i amb la seva narració vol trencar amb la unidimensionalitat d'aquest, </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">és a dir , vol</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> trencar amb la visió purament masculina dels fets i així </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">reivindicar</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> l'</span><span style="text-align: start;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><span style="line-height: 25px;"><span style="color: #666666;">obvietat de que les dones sempre han estat allà. </span><span style="color: red;">Al final, doncs, és una història de com el moviment feminista va començar a créixer a mitjans dels </span></span></span></span><span class="hiddenGreenError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;"><span style="color: red;">60</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> i com aquest va trobar dues dones que amb les seves actituds es van adherir a ell sense, potser, ser-ne massa conscients. I el que és més interessant és que és un relat realment interseccional: les causes d'una no tenen perquè ser les de l'altra. </span><br />
<br style="color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Fora d'això, aquesta novel·la segueix sent un bon fulletó, amb tocs de novel.la negre, amb moltes capes i unes quantes càrregues de profunditat.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-5802133999980317292020-01-21T11:45:00.003-08:002020-01-21T11:45:33.534-08:00El país dels cecs de Víctor García Tur<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitDMAtBMAbnSEeUw6H02tLGJuw7kckAPTAKiZxQJc05RJKwxcA03mH4ybGRa_VdqRSFxtMtGxOhNuAFsKelggPrM7BT0y4ItYqIZpu2bbtGEUstNPgWwZlohRkEdmlf19fxCwK8Khm9Y8/s1600/portada_el-pais-dels-cecs_victor-garcia-tur_201901070938.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitDMAtBMAbnSEeUw6H02tLGJuw7kckAPTAKiZxQJc05RJKwxcA03mH4ybGRa_VdqRSFxtMtGxOhNuAFsKelggPrM7BT0y4ItYqIZpu2bbtGEUstNPgWwZlohRkEdmlf19fxCwK8Khm9Y8/s320/portada_el-pais-dels-cecs_victor-garcia-tur_201901070938.jpg" width="204" /></a><span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Últim llibre de relats de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">García</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Tur</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> després del mític </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Twistanshauung i</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> en aquest cas trobem 6 relats de caràcter molt juganer. L'autor reescriu peces de Borges, </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ursula</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> K. </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Leguin</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> o </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Rodrigo</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Fresan</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">, amb homenatges a segments mítics de la literatura universal com </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Moby</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Dick</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> o Història de dues ciutats de Dickens. Els relats doncs són els següents:</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;">El país dels cecs</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> és un relat que retrata a </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Jose</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Luís</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Borges com un exilia</span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">t</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> català, jugant amb la fonètica del seu cognom, per acabar amb un gir que és tot un homenatge al llegendari autor de Buenos Aires. És un dels relats més llargs i un dels més estimulants.</span><br />
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;"><span style="background-color: white;">- A</span><span style="color: #666666;"><span style="background-color: white;"> </span></span>Els móns</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> trobem un </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">García</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Tur abduït per </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ursul</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">a K. </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Le</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Guin</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> i tracta temes com el pacifisme, el feminisme i l'intercanvi de cultures, alhora que transmet una mirada occidental curiosa que vol aprendre d'altres cultures.</span><br />
<span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-El recaptador de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Jin</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> és una paràbola xinesa que versiona un conte del mateix Borges. Aquest petit conte és una autèntica joia d'orfebreria.</span><br />
<span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">El Alef</span></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;"> </span><span style="color: #666666;">és la interpretació perfecta de tot l'esperit de Borges com ens explica el mateix Garcia Tur a l'epíleg.</span></span><br />
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;">-Cabells</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> és potser el conte que menys </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">m'</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">ha agradat. En ell trobem homenatges a </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Madame</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Bovary i a </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Kipling</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">; tracta sobre la bogeria i versa sobre l'obsessió.</span><br />
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;">-L'iceberg de la teoria</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> és el que, si fes falta, justifica tota l'obra. El joc proposat </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">és molt estimulant, doncs trobem</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> un relat dins d'un altre relat, una temàtica que desembarca en un altre, per així al final acabar donant sentit a tota l'obra i trobar</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> les claus de la proposta. En aquest relat tenim viatges en el temps, amb el retrat d'una obsessió entorn de la figura de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Charles</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Dickens, que navega entre la mística i la biografia, on les peripècies vitals sofreixen petites variacions com el Borges del primer relat.</span><br />
<span style="color: red;"><br style="font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Víctor </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">García</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Tur a través homenatges i reescriptures</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> ens porta al millor dels móns possibles, un món que és un cant a la literatura i a l'art de fabular històries. O més aviat l'art de transmetre-les, de fer-les córrer de boca en boca. Amb cada reformulació la història narrada </span><span class="hiddenGreenError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">obté</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> ressons insospitats en les ments que les reben, i aquests receptors després les retransmeten allargassant doncs el seu embruix al llarg de les generacions. </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">VGT</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> és potser l'escriptor català més juganer i estimulant del segle XXI. Tots els seus llibres són una commemoració de la bona escriptura, és el Pep Guardiola de literatura catalana: jove, talentós i amb una mica de mala lluna. Perquè els seus textos sempre tenen una mica de mala hòstia soterrada. La seva prosa té una qualitat envejable, sempre amb la paraula precisa. De vegades resulta una mica pedant, però l'excel·lència té aquestes coses. I aquesta excel·lència fa que acabi connectant l'obra de Charles Dickens amb els móns (i universos paral·lels) de Philip K. Dick i, tot i la broma obvia, enllaça aquests noms amb una idea més complexa de tota la ficció occidental dels últims dos segles. I d'aquesta forma fa una celebració de l'art i la tradició de narrar. Un altre autor hagués fet un text postmodern e insípid però Víctor Garcia Tur no, perquè aquest tiu es la pol**, i el seu missatge arriba a cotes tan altes que el seu eco ressona a veritat.</span></div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-4732005985820302982020-01-08T07:30:00.001-08:002020-01-10T12:32:19.950-08:00El arcano y el jilgero de Ferran Valera<div style="text-align: justify;">
Una vez más empiezo un nuevo año con un libro de <span style="color: red;">Ferran Valera</span>. El año pasado fue <a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/01/la-danza-del-gohut-de-ferran-valera.html" target="_blank">"La danza del gohut",</a> un libro muy estimable que estaba lleno de virtudes como su precioso mensaje pero con una historia y un desarrollo predecible. Lo que no se me olvidó es que Ferran Valera tiene una fuerza narrativa inmensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDSla6l_ynmJvBQbWQLCZAo4tZ6u_19gDHisLkW1Vgrp5xa6QKW3zJsDwEyosah-WXQl115tbt8RfirfuJ3bJXItSlJtTun4TPxnEvz8i4WFfQe0PyYRLBGiYA5SbuhSjZbQjRgK5u6II/s1600/El-arcano-y-el-jilguero-anunfb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="997" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDSla6l_ynmJvBQbWQLCZAo4tZ6u_19gDHisLkW1Vgrp5xa6QKW3zJsDwEyosah-WXQl115tbt8RfirfuJ3bJXItSlJtTun4TPxnEvz8i4WFfQe0PyYRLBGiYA5SbuhSjZbQjRgK5u6II/s320/El-arcano-y-el-jilguero-anunfb.jpg" width="212" /></a><span style="color: red;"> El Arcano y el Jilguero </span>es su segundo libro y en él encontramos una roadmovie. El protagonista y narrador de la función es Mezen el Ariete, un Arcano del tormento, un tipo que se encarga de romper asedios al servicio del Sacro imperio Leenero. El método que utiliza es provocar la paranoia y el terror fundamentado en la tortura y en hacerse pasar por un ser sobrenatural. Él se considera un buen tipo que comete atrocidades en base al mal menor, ya que sus actos evitan que las ciudades sean arrasadas y aniquiladas. Despues de uno de sus servicios se cruzará con <span style="color: red;">Nara, un niña huérfana</span> que trastocara su vida y le devolverá su añorada humanidad. El relato está escrito en primera persona por Mezen, que enseguida nos queda claro que es algo más que el demonio que representa ante el vulgo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"> Ferran Valera crea el mundo de Hann con sus reinos y su imperio invasor</span>. Un mundo de carácter medieval que se desarrolla con los patrones básicos de la fantasía, matizado con un pátina <i>grim dark</i>. Un mundo que visto el desarrollo del relato podría tener un largo recorrido (de hecho ya tenemos un nuevo libro de relatos <i>Historias de Hann</i> basado en él).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La trama nuevamente (al igual que en "La danza del Gohut") no es lo más original del mundo y el protagonista tampoco resulta el nova más (tipo asesino que procura el bien mayor, a cambio del mal menor y un código moral con cierta justicia poética, y que será redimido por la amistad con una niña), pero los dilemas morales y filosóficos que plantea si que lo son. <span style="color: red;">Una lectura de carácter folletinesco donde la trama tiene más enjundia de lo que se podría suponer a priori (si no se viene estudiado de casa). </span>Este libro me coje hace 20 años y aún lo estaria flipando, pero unos cuantas lecturas después, solo me ha resultado un relato encomiable y muy recomendable para postadolescentes; un relato doctrinal que encantará a los que no estén familiarizados con este tipo de historias. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La gran virtud de Ferran Valera es que una vez se despojan sus obras de la trama <span style="color: red;">les queda una pátina humanista increïble,</span> lo que las convierte en algo más allà del género a las que se circunscribe. El género fantástico es lo que la opera a las artes escénicas, es decir, el espectáculo total. Sus obras dan para reflexionar y pensar, los mundos que crea tienen un trasfondo que vale la pena conocer y esperemos que tengamos continuación. La historia queda bastante cerrada y podría acabar aquí pero sería una lástima. </div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-582440543194652660.post-60946426046749846592019-12-30T05:41:00.002-08:002019-12-30T08:38:41.220-08:00Inventari 2019<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Acaba l'any 2019 i ha sigut l'any de la resurrecció del blog amb 34 ressenyes, no he ressenyat tot el</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> llegit, segons <a href="https://www.goodreads.com/challenges/8863-2019-reading-challenge" target="_blank">el meu compte de </a></span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;"><a href="https://www.goodreads.com/challenges/8863-2019-reading-challenge" target="_blank">goodreads</a></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><a href="https://www.goodreads.com/challenges/8863-2019-reading-challenge" target="_blank"> comptabilitzo:</a> 118 lectures, 71 còmics, 47 llibres, repartits amb 30 autors i 11 escriptores. I ara sense dilació el meu top de lectures.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/03/els-angels-em-miren-de-marc-pastor.html" target="_blank">-Els àngels em miren de Marc Pastor</a>, </span><span style="color: #666666;">novel·la negre amb tocs fantàstics en una Catalunya ucrònica. Per trama i ambientació </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; padding-bottom: 2px;">es</span><span style="color: #666666;"> amb tot mereixement una de les lectures de l'any. Diu l'autor que és la primera novel·la que encara no l'han traduït, es confirma el que vaig pensar, quan la vaig acabar que seria de difícil traducció per motius polítics, el talent en aquesta societat no importa si vas en contra del relat i la moral oficial.</span></span></div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/10/els-desposseits-de-ursula-k-leguin.html" target="_blank"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-Els desposseïts </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">de Ursula</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> K. </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Le</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Guin</span></a></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/10/els-desposseits-de-ursula-k-leguin.html" target="_blank">.</a> Fabula sobre una societat anarquista on el missatge és que nosaltres vivim determinats per les nostres circumstàncies </span><span class="hiddenGreenError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">ja siguin vitals, polítiques o</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> culturals.</span></span></div>
<span style="color: red;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/08/tigres-de-vidre-de-toni-hil.html" target="_blank"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-Tigres de vidre de Toni </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Hill</span></a></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> la vida de dos nois de l'extraradi barceloní constitueixen un relat negre, alhora que generacional amb una capacitat descriptiva encomiable.</span></span></div>
<span style="color: red;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="color: red;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-<a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/06/historia-del-nou-cognom-de-elena.html" target="_blank">Història del nou cognom </a></span><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/06/historia-del-nou-cognom-de-elena.html" target="_blank"><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">de Elena</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ferrante</span></a></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/06/historia-del-nou-cognom-de-elena.html" target="_blank"> </a></span><span style="color: #666666;">la segona part de la </span></span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">quadrilogia</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">. El fenomen literari de l'última dècada a Itàlia manté el nivell de la primera part i descriu el país durant els anys 40/50 amb tots els seus matisos, la relació entre la Lena i la </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Lenú</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> segueix en plena forma amb amor, odi, enveges i alegries en la seva barriada de Nàpols.</span></span></div>
<span style="color: red;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/11/las-ferias-de-las-tinieblas-de-ray.html" target="_blank"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-La </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">feria</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> de </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">las</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">tinieblas</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ray</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Bradbury</span></a></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/11/las-ferias-de-las-tinieblas-de-ray.html" target="_blank"> </a>una oda al poder de la ficció, amb una prosa que voreja </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">lo</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> sublim.</span></span></div>
<span style="color: red;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/12/el-orden-del-dia-de-eric-vuilard.html" target="_blank"><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">-El orden</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> del </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">día</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">de Eric</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Vuillard</span></a></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/12/el-orden-del-dia-de-eric-vuilard.html" target="_blank"> </a>la crònica de com Hitler es va annexionar </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Austria</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> ha arribat a finals de desembre i per mèrits propis se situa en una de les grans lectures d'aquest 2019.</span></span></div>
<span style="color: red;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/09/robots-de-cine-de-maria-alita-de-jordi.html" target="_blank"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-Robots de Cine de Jordi </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Ojeda</span></a></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: red;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/2019/09/robots-de-cine-de-maria-alita-de-jordi.html" target="_blank"> </a></span><span style="color: #666666;">o tot el que vostè volia saber de robots i no s'havia atrevit a preguntar, una lectura divulgativa i tremendament addictiva i apassionant.</span></span></span></div>
<span style="color: red;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: #6aa84f;">Mencions especials o melons oberts:</span></span></div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-La saga </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Alvin</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Maker</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">de Orson</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Scott</span></span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"><span style="color: blue;"> </span><span style="color: #666666;">Card actualment vaig per la tercera part, ila cosa pinta, molt bé de cara al 2020 intentarem acabar-la.</span></span></span></div>
<span style="color: blue;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;"><span style="color: blue;"><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">-Red</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">riding</span><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> quartet de David Peace </span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">aquest any he llegit les dues primeres parts, la seva radicalitat fa que la lectura no sigui fàcil de moment no tinc intenció de </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">finiquitarla</span></span></div>
<span style="color: blue;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;"> Aquest any ha sigut poc reeixit en lectures de caràcter fantàstic <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">han estat substituïda</span><span style="color: #666666;"> pel manga</span><span style="color: blue;"> </span><span style="color: blue;"><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Berserk</span> de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Kentaro</span> Miura.</span> Una fantasia obscura d'un caçador de monstres en Europa fictícia i fantàstica, així mateix com la relectura de <span style="color: blue;"><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Bone</span> de <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Jeff</span> Smith</span>. I com a lectures comiqueras destacar a<a href="http://demicosimicas.blogspot.com/search?q=paco+roca" target="_blank"> Paco Roca amb El tesoro del cisne negro i la relectura de los surcos del azar. </a></span></div>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-Arran de la mort <span style="color: blue;">d'Andrea <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Camilleri</span></span><span style="color: blue;"> </span><span style="color: #666666;">he descobert les peripècies del comissari Salvo </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Montalbano</span> i sospito que m'<span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">acompanyara</span> <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">ens</span> els pròxims anys no envà són com 25 <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">novel.les</span></span></div>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">-L'any també<span style="color: #666666;"> ha estat acompanyat d'un munt de lectures polítiques i feministes que els temps i les circumstàncies requereixen fer i promoure. Totes i cadascuna d'elles són imprescindibles:</span><span style="color: blue;"> </span><span style="color: blue;"><a href="http://demicosimicas.blogspot.com/search/label/politica" target="_blank"><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Kameron</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Hurtley</span>, <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Jason</span> Stanley, Owen <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Jones</span>, Rebeca <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Solnit</span>, <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Angela</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Nagle</span>.</a>..</span></span></div>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">Un any lector molt bo i apassionant el 2020 intentarem seguir el nivell...</span></div>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; line-height: 25px;">
</span></div>
Miquel del Pinohttp://www.blogger.com/profile/15107903251806050647noreply@blogger.com0