La veritat que aquesta quarta entrega de les aventures de la mosso d'esquadra Wendy Aguilar m'ha resultat freda i cada cop més allunyada d'aquell esperit juganer que tenien les dues primeres. Ja que aquí és perd aquella esperit de novel·la juvenil, i
convertint-la en una historia funcional, amb un cas que és resolt de
forma pulcrament lineal, en les seves 160 i pico pàgines trobem: personatges plans i situacions que m'han fet enrecordar a la tontada de pel.lícula que van fer en el seu moment. I com que
aquest cop no puc alabar, la quasi sempre excelsa, escriptura de l'Andreu
Martin això és tot el que diré de: El dia que la Wendy va conèixer el monstre.

No hay comentarios:
Publicar un comentario