Bioko de Marc Pastor

Moisès Corvo  és  el policia protagonista de la Mala Dona. En aquesta novel.la, vint i pico anys abans que la vampira del raval actués,  és un jove soldat que fuig dels seus fantasmes al Nord d'Àfrica, però com és una mala peça, acaba destinat a l'illa de Fernando Poo  el març de 1887, on coneixerà tot tipus de personatges i on els problemes el seguiran trobant molts cops degut a la impertinència de les seves paraules.

Fernando Poo, Bioko pels indígenes,  és una illa al  mig del golf de Guinea, l'únic territori espanyol a l'Àfrica subsahariana que amaga més d'un secret, on ningú és el que sembla i on una estranya companyia anglesa, la Woddsboro Fields Co., vol trobar un indret que denominen "Punt zero".

Bioko és la quarta novel.la de Marc Pastor, on novament un membre de la família Corvo és el protagonista. El relat s'embranca seguint les peripècies de Moisès Corvo; el motor de la història. A través d'ell coneixem les restes de l'Espanya colonial, però no és l'únic punt de vista. Els punts de vista són diversos: trobem a Surgata, un indígena, que ens portarà a descobrir el que s'amaga a l'interior de la selva. Per contra, coneixem els membres de la Woodsboro Field Co. que busquen un enigma antic al centre de Bioko. A la novel.la hi ha lloc per les massacres, els segrestos,  les revoltes,  algun  assassinat  i algun que altre viatge en el temps.

Bioko m'ha semblat una autèntica meravella. Té detalls molt ben trobats, sobretot quan interrelaciona les històries dels personatges amb la realitat del seu temps. Sense ser plenament històrica té incisos deliciosos com el del personatge d'origen mexicà o el cubà exiliat. Però, també, dota  Fernando Poo d'una ànima pròpia: l'illa com una devoradora d'homes, però també com una oportunitat per a la redempció. Bioko és l'Alfa i l'Omega.

L'obra de Marc Pastor funciona a diversos nivells: com a novel.la històrica, com a novel.la negra i, fins i tot, com a novel.la de ciència ficció, sense que cap branca es ressenteixi ja que l'arbre és  prou fort per suportar tota l'estructura, això sí, per entendre totes les referències s´ha de tenir una cultura absolutament dispersa. Ja que hi ha homenatges a Verne però també aquella meravella de serie que era  The quantum Leap. Però a l´igual que en una pel·lícula de Tarantino no has de conèixer-les per gaudir de la lectura. Per tant, Bioko és un llibre carregat d'aventures amb uns diàlegs vius que entretindrà a tot tipus de lectors.

pd: i té un gran detall final que entronca aquesta amb Montecristo...però fins aquí puc llegir.