Cabaret Pompeya és possiblement la gran novel.la negra de Barcelona, sent un projecte extremadament ambiciós perpetrat pel que probablement sigui el millor autor espanyol viu de genere com és l'Andreu Martín. Narra la historia de tres amics des de els bojos anys vint fins la Barcelona de postguerra amb un pròleg/epíleg a finals dels franquisme. És novel.la històrica, és novel.la negra, és una novel.la eminentment barcelonina, però també es tango i cambalache. Retrata fidelment lo que va ser la Barcelona violenta de la primera meitat del segle XX, ciutat de bombes, anarkistes i pistolers, lloc de perdició i de cabarets, de moviments socials com l'anarquisme i els seus actes de violencia i la repressió franquiste. Lloc on sorgeixen amistats, gel.los i rancúnies, de dones fatals, d'idealistes, de musics, de trepes i amorals.
Es la historia d'en Fernando, el Victor i el Miquel, tres nois que es coneixent al 1920 al Cabaret Pompeya (actual Bagdad), tres vides que quedaran lligades irremeiablement tres amics que aniran sortejant com podran els esdeveniments històrics plens de guerres i revolucions, de com els ideals en alguns casos es pervertiran i en altres es mantindran. Novel.la de grans emocions on hi cap tot, l'odi, l'amor, la injustícia i la venjança.
Per ella desfilarant Layret (estatua a la plaça goya), Salvador Seguí (plaça al raval), els fets de maig del 37, el camp d'Argelers, l'atenes ocupada pels nazis i la caiguda de Berlín. Els pistolers anarkistes i els de la patronal, bombes terroristes i els bombardejos sobre Barcelona. Es la història dels meus avís, es la història dels pares de l'Andreu Martín. Com a novel.la negre funciona brillantment una trama addictiva i el retrat d'una amistat que esdevindrà immortal.
Ara com a novel.la històrica l'únic defecte que té a que quan arriba a explicar la guerra civil tot i que tracta uns fets no suficientment explicats, els fets de maig del 1937, sona a ja vist a redundant, però no perquè la perícia narrativa de Martín sigui dolent. Després te un parell de capítols ambientats a l'Atenes ocupada pels nazis i al Berlín de finals del nazisme que expliquen una història poc coneguda tot i que en el conjunt del llibre m'ha semblat que sobren una mica però pel demès es un retrat perfecte d'un temps, d'un país que el fa un llibre absolutament imprescindible. I la trama negre-criminal funciona a les mil meravelles. La novel.la m'ha proporcionat aquestes dues emocions encontrades brillantó contra deja vu (algo degut al meu bagatge lector). Però que no puc dubtar a recomanarl-la possant.li un 4 de 5.