jueves, 19 de enero de 2012

Senyor de les mosques de William Golding




Clàssic absolut de la literatura, Senyor de les mosques narra l'epopeia d'uns nens què desprès d'un accident acaben abandonats a una illa deserta. Els nois d'Origen britànic intentarant organitzar-se segons el model occidental però amb el pas dels dies i els temors que aniran sorgint farà que és vagint tribalitzant cada cop més, a mesura que les enveges i les pors s'apoderin del seu nou mon i què la violencia prengui partit.

William Golding amb aquest llibre li va donar una volta més al mite de Robinson Crusoe, assentant els precedents i les premisses de tantes i tantes obres posteriors, els nens com origen del mal. La novel.la contraposa la barbàrie contra la civilització i com aquesta civilització és pot perdre en les situacions extremes i es veu com una societat es va degradant fins arribar al salvatgisme més extrem. L'altre leit motiv de la novel.la és la pèrdua de la innocència, els nens mai més seran els mateixos al finalitzar el llibre.

El llibre resulta un relat fascinant, comença com una aventura però de mica en mica detall a detall, es va tornant fosc, molt fosc. Amb un final que no per desconcertant no és menys impactant. Una conquilla, unes ulleres i un cap de porc són potser uns dels símbols més reconeixibles de la literatura universal, així com uns personatges carregats de simbolisme que quedaran gravats a foc en la ment dels lectors.  Obra indispensable que tot bon lector tindria que llegir-se un cop a la vida.

lunes, 9 de enero de 2012

After Dark de Haruki Murakami


Tercer llibre d'en Murakami que em llegeixo i he de dir que m'ha semblat el més fluix (que no dolent).

La historia transcorre durant una nit  a un barri de Tokio, una noia s'esta en un bar esperant que passin les hores i tindrà encontres amb gent de tota mena. Mentre's en una habitació indeterminada una noia dorm i una entranya presencia l'observa.

Aquest són els dos punts de partida del conte proposat per en Murakami. Un conte menys fantasios que el de Kafka a la platja, i menys virtuós que Tokio Blues. La temàtica però és sembla'n. Narra el creixement vital de tot adolescent, les seves pors i inseguretats i al cap i a la fi com s'enfronten al mon i al espai vital que els a tocat, on busquen refugi on trobem, una escletxa de futur. Dos histories narrades amb descripcions que algun cas he trobat fantàstiques i quan arribin a lo que els records són el  combustible del cos si us plau aixequi'ns-en  de la cadira, sofa, llit o si ja estan de peu, de peu a  i aplaudeixin, només per aquelles quatre ratlles mereix la pena llegir-se aquest llibre. Quan hi arribin em donaran la raó.


Tot i què no m'ha fet el pes del tot crec que narra molt bé aquestes pors e inseguretats i aquest què serà de les nostres vides. O almenys això és el que jo he entès si troben un altre teoria i els convenç comprin-la sense dubtar-ho.




3/5






A tall informatiu he dir-lis que gracies ha un canvi laboral ara tindre menys temps per llegir i no crec que pugui mantenir aquest ritme de ressenyes, disculpin les molèsties i el meu futur decreixement ressenyador, però el blog seguira absolutament actiu.

lunes, 2 de enero de 2012

Inventari del 2011


I al segon dia de l'any es el moment de mirà enrere i veure per on ha transcorregut el meu camí, ha estat un any bastant complet 75 llibres que ve a ser més o menys la meva mitjana. Fer un top 5 se'm far difícil perquè hi han hagut lectures de molta qualitat.

Jo confesso de Jaume Cabré.
Los asesinos del emperador de Santiago Posteguillo.
Kafka a la platja d'en Murakami.
El silenci dels arbres de Eduard Márquez.
La remor de le onades de Mishima.

A nivell d'escriptors els que més m han divertit aquest any han estat:

Brandon Sanderson,
Joe Abercrombie
Gútierrez Maluenda
Murakami

Però els que m'han fascinat són:

Jaume Cabré
Eduard Márquez