miércoles, 30 de abril de 2014

La hora de los caballeros de Don Winslow


Boone Daniels, vera comprometido sus amistades con los integrantes de el club del amanecer, cuando trabaje para la defensa del caso Blasingame. Corey Blasingme mata a la salida de un bar a Kelly Kuhio -K2-, un mito entre los surfistas del sur de California. Por ello Boone sera tachado de traidor. 

A la novela le cuesta arrancar hasta que no llegamos al segundo caso del que se ocupa Boone -y eso es en la página 200-, te preguntas porque se esta dando tanto rodeo a un caso que parece que no tiene más. A partir de ahí Winslow fabrica su ficción habitual y te complica la historia hasta atraparte: con sus mitos surferos, sus personajes ya conocidos, su prosa socarrona y sus héroes épico-decadentes que diría aquel. Quizás no sea su novela más deslumbrante, pero gustará a los amantes del genero.

martes, 29 de abril de 2014

Cançons d'amor i de pluja de Sergi Pàmies

El primer llibre que em vaig comprar per Sant Jordi, què no l'únic és aquest nou recull de relats de Sergi Pàmies. Feia anys que no em llegia rés d'ell, perquè tampoc pública tant. Aquest llibre és potser el seu llibre més biogràfic. En ell podem trobar referencies als seus pares, -una constant en el tronc que conformen les seves pàgines- i la història de com van assassinar al seu oncle als primers dies de la guerra civil. Així com el sopar que va tenir a Nova York a la casa de'n Paul Auster. A l'igual que Amelie Nothomb (del qual és traductor) es presenta fragments biogràfics, en els quals no podem saber si és del tot cert allò que explica. Pel demès el seu estil resulta reconeixible entre maniàtic i curós, entre humorístic i trist, aquest llibre permet tot tipus d'emoció entre la risa més fàcil a l'emoció més intensa quan parla dels últims temps de la seva mare. 

En definitiva un llibre on Pàmies, crec -digueu-m' he pretensiós- que escriu sobre els deutes que tenia pendents en la seva biografia. A vegades l'estructura del llibre descol·loca perquè passem de el que sembla la ficció més pura a la biografia més concreta, donant una imatge de poca cohesió interna. Tot el que explica es molt interessant i ho fa  molt bé però sols el puc recomanar a aquells seguidors que coneguin la figura d'en Sergi Pàmies, ja que en ser un llibre molt auto referencial aquells que no coneguin les referències esmentades, és perdran part de l'encant. Llavores comencin pels anteriors, i ja arribaran a aquestes Cançons d'amor i de Pluja.
Pd: Sergi Pàmies a aquest Sant Jordi.

miércoles, 16 de abril de 2014

Criptonomicón: el código Pontifex

Segundo volumen del libro partido en tres. En este seguimos la historia de cuatro personajes en dos tiempos distintos. Randy en un mundo paralela en los albores de un siglo XXI alternativo. Y el marina Bobby Shaftoe, el soldado Goto Dengo y el Lawrence Waterhouse (abuelo de Randy), descifrador de claves durante la Segunda Guerra Mundial. 

En este segundo volumen las historias empiezan a entrecruzarse y a cobrar sentido. La novela esta compuesta por pequeños episodios que nos hacen conocer, el conjunto, con un sentido del humor muy especial y que en más de una ocasión me ha provocado alguna carcajada.  El mundo hacker y el criptográfico cobran nuevamente un gran interés y a demás se empieza una búsqueda del tesoro, en forma de una cantidad ingente de Oro, perdido en algún punto del Pacifico.

La valoración final la dejaremos para cuando termine la tercera parte.



Pd: primera parte aquí.

lunes, 31 de marzo de 2014

Març, Marçot....


Després d'un Febrer carregat de lectures, arribat el febrer i sols porto un de llegit, L'altra de la Marta Rojals i un començat El temor de un hombres sabio de Patrick Rothfuss de 1000 pàgines cosa que porta el seu temps, de moment m'esta atrapant però no el suficient per passar-m' he els dies devorant els seus fulls. Però el meu temps d'oci l'he ocupat en altres vicis:


The wire de David Simon



Mítica serie de la HBO responsable de Hermanos de sangre,  Los Soprano, Roma o Joc de trons. En ella es tracta el dia a dia de la policia de Baltimore i els seus delinqüents. Serie de ritme pausat -50 min per capítol-, sense massa acció i la que hi ha es absolutament realista rapida i expeditiva. Pel demes tot son diàlegs i personatges complexos i carismàtics, on costa distingir els bons dels dolents. Són 5 temporades on cada una tracta una part de la societat de Baltimore, les cantonades, el port, la guerra de bandes, el sistema escolar i la premsa. Temes que en David Simon com a creador coneix a la perfecció doncs va treballar durant anys al diari de Baltimore. La serie no és fàcil com va dir un cop el seu creador: que se joda el espectador medio. Si s'aconsegueix passa dels dos primers càpitols quedaràs atrapat en la seva telaranya. A filmaffinity tan sols el Padrino esta millor puntuada.









Ken Games 0/Louviers de Robledo y Toledano.



Ken Games va ser una serie en tres volums o sens presentava la història de tres amics, on tots tenien molt a amaga. Per més informació cliquin aquí. Aquest volum 0, ens presenta la historia de Louviers, en forma de precuela. Louvier el coneixem al original i en aquest nou episodi coneixem els sus matissos. Ken Games és un comic d'acció on es presenten fets que afecten a l'assassí a sou amb Ciseux, la noia de la trama. Louviers va a parar a una ciutat en guerra, on l'han contractat per matar a un traficant d'armes, a partir d'aquí, se li apareixeran vells fantasmes i l'ombra del seu amor per Ciseux. Aquest nou àlbum és molt recomanable si veu gaudir dels tres primers, però tot i que possí numero 0, s'hauria de llegir després dels altres perquè aquest complementa el tot i es perden elements que ja coneixem a posteriori i resulta un spoiler al proces narratiu de l'obra. Pel demès els 4 albums són sencillament sensacionals.










1714 Baluard de Cels Piñol i Àlex Santaló.



Cels Piñol forma part de la meva educació sentimental i és junt Francisco Ibañez i Jan responsable de què m'agradin els comics Un autentic catalitzador de cultura dispersa i per mi tot un referent. La historia és situa al novembre de 1714 Barcelona a caigut, el fuseller Joan Constantí Rambó arriba a Gers amb una missió secreta però aviat es veu ficat en un embolic amb les tropes franceses i es veu abocat a fugir al bosc.

Tenia moltes esperances amb aquesta visió nariguda de la guerra de successió. Però no. La historia no funciona, és una versió reduïda i plena de clixés de la pel·lícula Rambo, una història atropellada, mal travada i sense carisma, fent una calca la pel·lícula però sense capacitat de transmetre cap tipus d'emoció. I on el millor és potser l'últim epíleg.















viernes, 7 de marzo de 2014

L'altra de Marta Rojals

Segona novel·la de Marta Rojals, aquella que et consolida o et converteix en una flor d'estiu. La veritat que L'altra és bona, molt bona, és un llibre urbanita que a diferència de Primavera, estiu, etcèteragairebé tot transcorre a Barcelona.

L'Anna i en Manel són una parella arribant a la quarantena amb les rutines establertes i amb el dubte de si anar per un fill o no, però la crisi els comença a trastocar els plans, a més l'arribada de la Laura, germana d'en Nel, que passarà el que li duri el master a casa d'ells, els complica els bioritmes. Un altre element de desequilibri serà en Teoun nou company de feina, que li plantejarà a l'Anna uns quants dubtesAquests altres són el motor de la ficció i que a l'Anna li farà sorgir el seu altre jo. La historia es dura, per moments, l'Anna no ho ha tingut fàcil i està en un punt que es nega qualsevol tipus d'empatia i es permet l'opció d'escollir a qui estima.

Marta Rojals utilitza un català fluït i actual, amb concessions a argots, castellanismes. Estructuralment l'espai-temps queda fragmentat. Amb salts endavant i endarrere, on la informació se'ns va oferint amb compte gotes, el que permet que els gir narratius siguin constants i sorprenents, on a cada cop tenim una nova capa, un nou matís, per arribar a un final que ens trastoca les altres 300 pàgines i dona un nou prisma al tot. L'altra novament és una novel·la plena de vida i humanitat, on els petits detalls són prodigiosos i a pesar de la duresa esmentada, hi cap l'humor i la reflexió vital en un ambient ple de naturalisme.

sábado, 22 de febrero de 2014

Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà


Premi Sant Jordi 2013 i això sempre és una garantia.

La Teresa i el Pau són una parella vorejant la quarantena. Al llarg de cada capítol anirem coneixent les seves personalitats, filies, fòbies i amistats. Novament Dies de frontera és una novel·la on compte més el com s'explica que el què s'explica, aquesta història d'infidelitat és narrada a partir d'episodis curts, on l'autor va repassant les personalitats de tots els personatges de mica en mica, tenim converses de whats app, perfils de facebook i llistes de manies.

La veritat que al principi més que una novel·la sembla un inventari, però a poc a poc, es fa omnipresent la destresa literària d'en Pagès Jordà i va calant en el lector, amb un gran sentit de l'humor i carregada de detalls, que van completant el puzle i fent de Dies de frontera un llibre esplèndid i un gran retrat generacional. 

Actualitzo amb aquest curiosa foto del periodico de Catalunya on surto jo després de que en Vicenc Pàges jordà em signes el meu exemplar el passat San Jordi.






miércoles, 19 de febrero de 2014

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals


Marta Rojals va sorprendre amb aquesta primera novel·la fa uns anys, ella viu a Ribera de l'Ebre retirada del soroll mediàtic, i només concedeix entrevistes via internet, amb qüestionaris prèviament enviats que va responent amb tota diligència. Guarda tant la seva intimitat que ni tan sols li posen la fotografia als seus llibres. Un cop explicada part de la seva mística, ne'm el que realment importa.

L'Èlia torna a casa per tots Sants, amb la vida a punt d'esclatar, ho a deixa't amb en Blai després de 14 anys de relació, el despatx d'arquitectura passa temps difícils a causa de la crisi, en definitiva els seus pilars vitals s'enfonsen. En aquesta estada aprofitarà per fer una recapitulació vital, recorda la seva vida i mirà de trobar nous fonaments on construir el seu futur, de nou als 34 anys.

Primavera, estiu, etcètera és una novel·la narrada majoritàriament en primera persona, amb la veu de L'Èlia, una veu divertida, espontània, que va repassant la vida entre el drama i la comèdia, molt vital i sobretot autentica, fent servir un català de Barcelona al principi, per anar a poc a poc recuperant el català que es parla a Ribera de L'Ebre, així com reproduint els modes i accents d'aquella zona, per mi un gran encert, ja que per un no habituat, resulta sorprenent, divertit i dona al llibre una gran versemblança. Marta Rojals demostra tenir un univers propi, i una gran agilitat a l'hora d'escriure, ja que porta la narració per camins, sorprenents pel lector. Fent que cada pàgina sigui una sorpresa. En aquest món en què tot esta explica't i les histories són sempre diferents versions de coses ja narrades, el com es fa ho és tot i Marta Rojals ho fa de forma excel·lent. 

En un any de moment amb força alt-i-baixos tres novel·les excel·lents i alguna més mediocre, aquesta tragicomèdia és de moment del millor que he llegit aquest any. La nova novel.la de la Marta es diu: L'altre i la llegiré amb ganes.