miércoles, 16 de abril de 2014

Criptonomicón: el código Pontifex

Segundo volumen del libro partido en tres. En este seguimos la historia de cuatro personajes en dos tiempos distintos. Randy en un mundo paralela en los albores de un siglo XXI alternativo. Y el marina Bobby Shaftoe, el soldado Goto Dengo y el Lawrence Waterhouse (abuelo de Randy), descifrador de claves durante la Segunda Guerra Mundial. 

En este segundo volumen las historias empiezan a entrecruzarse y a cobrar sentido. La novela esta compuesta por pequeños episodios que nos hacen conocer, el conjunto, con un sentido del humor muy especial y que en más de una ocasión me ha provocado alguna carcajada.  El mundo hacker y el criptográfico cobran nuevamente un gran interés y a demás se empieza una búsqueda del tesoro, en forma de una cantidad ingente de Oro, perdido en algún punto del Pacifico.

La valoración final la dejaremos para cuando termine la tercera parte.



Pd: primera parte aquí.

lunes, 31 de marzo de 2014

Març, Marçot....


Després d'un Febrer carregat de lectures, arribat el febrer i sols porto un de llegit, L'altra de la Marta Rojals i un començat El temor de un hombres sabio de Patrick Rothfuss de 1000 pàgines cosa que porta el seu temps, de moment m'esta atrapant però no el suficient per passar-m' he els dies devorant els seus fulls. Però el meu temps d'oci l'he ocupat en altres vicis:


The wire de David Simon



Mítica serie de la HBO responsable de Hermanos de sangre,  Los Soprano, Roma o Joc de trons. En ella es tracta el dia a dia de la policia de Baltimore i els seus delinqüents. Serie de ritme pausat -50 min per capítol-, sense massa acció i la que hi ha es absolutament realista rapida i expeditiva. Pel demes tot son diàlegs i personatges complexos i carismàtics, on costa distingir els bons dels dolents. Són 5 temporades on cada una tracta una part de la societat de Baltimore, les cantonades, el port, la guerra de bandes, el sistema escolar i la premsa. Temes que en David Simon com a creador coneix a la perfecció doncs va treballar durant anys al diari de Baltimore. La serie no és fàcil com va dir un cop el seu creador: que se joda el espectador medio. Si s'aconsegueix passa dels dos primers càpitols quedaràs atrapat en la seva telaranya. A filmaffinity tan sols el Padrino esta millor puntuada.









Ken Games 0/Louviers de Robledo y Toledano.



Ken Games va ser una serie en tres volums o sens presentava la història de tres amics, on tots tenien molt a amaga. Per més informació cliquin aquí. Aquest volum 0, ens presenta la historia de Louviers, en forma de precuela. Louvier el coneixem al original i en aquest nou episodi coneixem els sus matissos. Ken Games és un comic d'acció on es presenten fets que afecten a l'assassí a sou amb Ciseux, la noia de la trama. Louviers va a parar a una ciutat en guerra, on l'han contractat per matar a un traficant d'armes, a partir d'aquí, se li apareixeran vells fantasmes i l'ombra del seu amor per Ciseux. Aquest nou àlbum és molt recomanable si veu gaudir dels tres primers, però tot i que possí numero 0, s'hauria de llegir després dels altres perquè aquest complementa el tot i es perden elements que ja coneixem a posteriori i resulta un spoiler al proces narratiu de l'obra. Pel demès els 4 albums són sencillament sensacionals.










1714 Baluard de Cels Piñol i Àlex Santaló.



Cels Piñol forma part de la meva educació sentimental i és junt Francisco Ibañez i Jan responsable de què m'agradin els comics Un autentic catalitzador de cultura dispersa i per mi tot un referent. La historia és situa al novembre de 1714 Barcelona a caigut, el fuseller Joan Constantí Rambó arriba a Gers amb una missió secreta però aviat es veu ficat en un embolic amb les tropes franceses i es veu abocat a fugir al bosc.

Tenia moltes esperances amb aquesta visió nariguda de la guerra de successió. Però no. La historia no funciona, és una versió reduïda i plena de clixés de la pel·lícula Rambo, una història atropellada, mal travada i sense carisma, fent una calca la pel·lícula però sense capacitat de transmetre cap tipus d'emoció. I on el millor és potser l'últim epíleg.















viernes, 7 de marzo de 2014

L'altra de Marta Rojals

Segona novel·la de Marta Rojals, aquella que et consolida o et converteix en una flor d'estiu. La veritat que L'altra és bona, molt bona, és un llibre urbanita que a diferència de Primavera, estiu, etcèteragairebé tot transcorre a Barcelona.

L'Anna i en Manel són una parella arribant a la quarantena amb les rutines establertes i amb el dubte de si anar per un fill o no, però la crisi els comença a trastocar els plans, a més l'arribada de la Laura, germana d'en Nel, que passarà el que li duri el master a casa d'ells, els complica els bioritmes. Un altre element de desequilibri serà en Teoun nou company de feina, que li plantejarà a l'Anna uns quants dubtesAquests altres són el motor de la ficció i que a l'Anna li farà sorgir el seu altre jo. La historia es dura, per moments, l'Anna no ho ha tingut fàcil i està en un punt que es nega qualsevol tipus d'empatia i es permet l'opció d'escollir a qui estima.

Marta Rojals utilitza un català fluït i actual, amb concessions a argots, castellanismes. Estructuralment l'espai-temps queda fragmentat. Amb salts endavant i endarrere, on la informació se'ns va oferint amb compte gotes, el que permet que els gir narratius siguin constants i sorprenents, on a cada cop tenim una nova capa, un nou matís, per arribar a un final que ens trastoca les altres 300 pàgines i dona un nou prisma al tot. L'altra novament és una novel·la plena de vida i humanitat, on els petits detalls són prodigiosos i a pesar de la duresa esmentada, hi cap l'humor i la reflexió vital en un ambient ple de naturalisme.

sábado, 22 de febrero de 2014

Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà


Premi Sant Jordi 2013 i això sempre és una garantia.

La Teresa i el Pau són una parella vorejant la quarantena. Al llarg de cada capítol anirem coneixent les seves personalitats, filies, fòbies i amistats. Novament Dies de frontera és una novel·la on compte més el com s'explica que el què s'explica, aquesta història d'infidelitat és narrada a partir d'episodis curts, on l'autor va repassant les personalitats de tots els personatges de mica en mica, tenim converses de whats app, perfils de facebook i llistes de manies.

La veritat que al principi més que una novel·la sembla un inventari, però a poc a poc, es fa omnipresent la destresa literària d'en Pagès Jordà i va calant en el lector, amb un gran sentit de l'humor i carregada de detalls, que van completant el puzle i fent de Dies de frontera un llibre esplèndid i un gran retrat generacional.

miércoles, 19 de febrero de 2014

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals


Marta Rojals va sorprendre amb aquesta primera novel·la fa uns anys, ella viu a Ribera de l'Ebre retirada del soroll mediàtic, i només concedeix entrevistes via internet, amb qüestionaris prèviament enviats que va responent amb tota diligència. Guarda tant la seva intimitat que ni tan sols li posen la fotografia als seus llibres. Un cop explicada part de la seva mística, ne'm el que realment importa.

L'Èlia torna a casa per tots Sants, amb la vida a punt d'esclatar, ho a deixa't amb en Blai després de 14 anys de relació, el despatx d'arquitectura passa temps difícils a causa de la crisi, en definitiva els seus pilars vitals s'enfonsen. En aquesta estada aprofitarà per fer una recapitulació vital, recorda la seva vida i mirà de trobar nous fonaments on construir el seu futur, de nou als 34 anys.

Primavera, estiu, etcètera és una novel·la narrada majoritàriament en primera persona, amb la veu de L'Èlia, una veu divertida, espontània, que va repassant la vida entre el drama i la comèdia, molt vital i sobretot autentica, fent servir un català de Barcelona al principi, per anar a poc a poc recuperant el català que es parla a Ribera de L'Ebre, així com reproduint els modes i accents d'aquella zona, per mi un gran encert, ja que per un no habituat, resulta sorprenent, divertit i dona al llibre una gran versemblança. Marta Rojals demostra tenir un univers propi, i una gran agilitat a l'hora d'escriure, ja que porta la narració per camins, sorprenents pel lector. Fent que cada pàgina sigui una sorpresa. En aquest món en què tot esta explica't i les histories són sempre diferents versions de coses ja narrades, el com es fa ho és tot i Marta Rojals ho fa de forma excel·lent. 

En un any de moment amb força alt-i-baixos tres novel·les excel·lents i alguna més mediocre, aquesta tragicomèdia és de moment del millor que he llegit aquest any. La nova novel.la de la Marta es diu: L'altre i la llegiré amb ganes.

lunes, 17 de febrero de 2014

El legado de los huesos de Dolores Redondo

Segunda parte de la trilogía de Baztan, segundo caso de Amaia Salazar, tras El guardián invisible. 

Esta vez encontramos a una Amaia embarazadísima, que se ve envuelta en un caso de diversos asesinatos machistas,con el típico y triste cuadro común:  la mujer muerta y el hombre se suicida. Pero con un patron identico: en todos ellos a las mujeres les falta un brazo (cortado) y los asesinos antes de suicidarse le envían un mensaje a Amaia, consistente en una sola palabra: Tarttalo. Y a partir de aquí todo serán sorpresas y giros que espero descubran por ustedes mismos.

Esta segunda parta presenta todas las virtudes de la primera, un paisaje que es un personaje más, personajes carismáticos que engloban diversas encarnaciones de las virtudes y las debilidades humanas: envidia, soberbia, altruismo generosidad y el derecho a equivocarse y obtener una redención. Y nuevamente la madre de Amaia como fuente de terror es sobrecogedora así como los flasbacks que permiten conocer más elementos del pasado de la inspectora. Tambien hay todo el folklore vasco-navarro muy bien integrado en la novela. Ahora bien creo que la parte de la maternidad molesta, aburre y me resulta totalmente prescindible, llegandola a considerar pura morralla e interrumpiendo el ritmo de la historia. 

Eso si como thriller funciona, la investigación se sigue con interés, creando adicción por descubrir quien es el asesino y el porqué de sus actos. Y aquí viene el segundo pero, el final vuelve a fallar, en la primera novela ya era flojo y en esta vuelve a ser predecible, sabes de antemano cual sera las  la últimas jugadas del malo, ya que se ven venir desde la página uno.  

El legado de los huesos resulta una buena novela de misterio, en que valorada globalmente tiene tantas virtudes como defectos, y aunque  sin duda engancha, se queda en una novela que podría haber sido extraordinaria pero que fracasa en el intento. 


lunes, 10 de febrero de 2014

Blacksad: Amarillo

Quinto volumen de las andanzas de John Blacksad nuestro gato detective favorito. Esta vez el guión sigue la linea recta de la ruta 66, cuando el gato es contratado para llevar un Cadillac el Dorado desde Nueva Orleans a Oklahoma. Blacksad esta asqueado de la violencia que lo a rodeado los último tiempos y quiere vivir la vida más tranquilamente y el encargo del cadillac parece ser el adecuado para ello. Pero no cuenta con que dos trasuntos de Jack Kerouak y Allan Ginsberg se crucen en su camino. Y de paso todo el fatalismo de la generación beat.

 El guión sigue teniendo la solvencia acostumbrada, una historia que toca muchos palos en sus 55 páginas y nos depara una multitud de situaciones, moteros, artistas de circo, con poetas y escritores algo perdidos dentro de la generación beat y también habrá espacio para el amor y múltiples guiños a los años 50. Una historia negra como el pelaje del gato, pero que esta vez cobra distintos puntos de vista siendo una obra más coral, que de un solo personaje como hasta ahora. He de decir pero, que a nivel de dibujo esta vez he encontrado a faltar la calidad acostumbrada, no es que sea malo, dios me libre de decir tal herejía pero esta vez no consigue la matrícula de honor acostumbrada, ya que en algun momento tiene un caracter expresionista -los monos del circo- y pierde ese gran detallismo perdiendo en el camino el sindrome de Sthendal. 

Blacksad: Amarillo no defraudará a sus seguidores constantes y los que no lo conocían se quedarán con ganas de más, con la suerte que tienen otros cuatro volumenes que descubrir.