martes, 7 de febrero de 2012

1Q84 de Haruki Murakami (llibre 1)

Normalment aquest llibre es ressenya junt amb el segon, ja que tan a l'edició catalana com castellana els dos llibres es presenten en un sol format, però com ara tinc menys temps per llegir prefereixo canviar de temàtica per anar provant altres plats i no cometre el risc de saturar-me, ni pel temps invertit, ni per la repetició d'un mateix autor -quatre llibres seus en 4 mesos. Després de lo superficial nem al assumpte:

Aomame es una professora de gimnasia que oculta una doble vida ja que en realitat es una assassina que mata a maltractadors per encàrrec. Tengo es un professor de matemàtiques i escriptor que no pública i rep l'encarrec de reescriure una novel·la molt original i que promet molt però falta polir-la per que sigui un gran èxit. Llavors tenim la historia de dos mentiders, dos histories que en un moment de les seves vides s'haviem creuat i que ara  busquen retrobar-se encara que els dos només ho sospitin. Pel mig trobarem una historia de maltractaments, assassinats, violacions e infàncies dificils, un llibre estrany i una secta Sakigake (en castellà:Vanguardia) tot això a cavall de dos mons 1984 i 1Q84. Hi fins aquí puc llegir perquè soc de l'opinió que en Murakami es millor que t'agafi desprevingut.

Murakami fa paral·lelismes entre la seva novel.la i el clàssic d'Orwell. Mentre's Orwell va escriure 1984 pensant en un futur que encara era llunya. Murakami retracta el 1984 que ell recorda i li serveix per fer una reflexió sobre el passat, però dotant-lo de fantasia y elements onírics. El 1Q84 que descriu el japonès te elements d'ucronia (que no explicarem) per fer-nos reflexiona sobre mons paral.lels i elements del destí  com dos persones que no es coneixen poden esta en un mateix lloc ja sigui un concert, un col.legi, una manifestació sense ni tan sols creua una mirada i després al cap dels anys trobar-se i veure que havien coincidit en un mateix espai o interessos; elements que quan es junten només es pot parla de que el seu camí estava escrit. Això es el que ens vol explica Murakami, com tots estem predestinats. Ja sigui en aquest mon o en un altre.

A nivell personal aquest llibre tot i esser un immens puzle m'ha semblat el més popular i accessible d'en Murakami, te elements de best-seller i alguns el comparen amb l'obra de Stieg Larsson, però jo personalment l'he trobat molt més ric i construït que les novel.les del suec. Una complexitat a la que no arriba en Larsson, i uns personatges més vius i creïbles. Tot i que te elements discutibles histories paral.les que semblen no aportar massa, detalls que no saps perquè tels explica, i una mica menys de màgia i originalitat que les anteriors, però segueix sent una novel.la molt més personal e interessant que qualsevol Larsson, Brown, Follet o Neville.

I això es tot el que puc dir del primer llibre de 1Q84. (¿Per què no fa falta que digui que la Q en japonès sona igual que 9, oi?)


2 comentarios:

Esteban dijo...

Miquel!

"Q" no és similar al 8, és al 9! :P

Personalment, a mi no em va agradar gens, ni aquest ni la 2a part (3er llibre) tot i que es molt assequible i amé, la història és fa molt lenta i no em va acabar d'enganxar, ni d'interessar..

Apa, a seguir llegint! :P

Miqueldps dijo...

Ja esta corregit!!, Merci!!

A mí m'atrapa força tot i la seva lentitud.