miércoles, 22 de febrero de 2012

Cabaret Pompeya d'Andreu Martín




Cabaret Pompeya és possiblement la gran novel.la negra de Barcelona, sent un projecte extremadament ambiciós perpetrat pel que probablement sigui el millor autor espanyol viu de genere  com és l'Andreu Martín. Narra  la historia de tres amics des de els bojos anys vint fins la Barcelona de postguerra amb un pròleg/epíleg a finals dels franquisme. És novel.la històrica, és novel.la negra, és una novel.la eminentment barcelonina, però també es tango i cambalache. Retrata fidelment lo que va ser la Barcelona violenta de la primera meitat del segle XX, ciutat de bombes, anarkistes i pistolers, lloc de perdició i de cabarets, de moviments socials com l'anarquisme i els seus actes de violencia i la repressió franquiste.  Lloc  on sorgeixen amistats, gel.los i rancúnies, de dones fatals, d'idealistes, de musics, de trepes i amorals. 

Es la historia d'en Fernando, el Victor i el Miquel, tres nois que es coneixent al 1920 al Cabaret Pompeya (actual Bagdad), tres vides que quedaran lligades irremeiablement tres amics que aniran sortejant com podran els esdeveniments històrics plens de guerres i revolucions, de com els ideals en alguns casos es pervertiran i en altres es mantindran. Novel.la de grans emocions on hi cap tot, l'odi, l'amor, la injustícia  i la venjança. 

Per ella desfilarant Layret (estatua a la plaça goya), Salvador Seguí (plaça al raval), els fets de maig del 37, el camp d'Argelers, l'atenes ocupada pels nazis i la caiguda de Berlín.  Els pistolers anarkistes i els de la patronal, bombes terroristes i els bombardejos sobre Barcelona. Es la història dels meus avís, es la història dels pares de l'Andreu Martín. Com a novel.la negre funciona brillantment una trama addictiva i el retrat d'una amistat que esdevindrà immortal.

Ara com a novel.la històrica l'únic defecte que té a que quan arriba a explicar la guerra civil tot i que tracta uns fets no suficientment explicats, els fets de maig del 1937, sona a ja vist a redundant, però no perquè la perícia narrativa de Martín sigui dolent. Després te un parell de capítols ambientats a l'Atenes ocupada pels nazis i al Berlín de finals del nazisme que expliquen una història poc coneguda tot i que en el conjunt del llibre  m'ha semblat que sobren una mica però pel demès es un retrat perfecte d'un temps, d'un país que el fa un llibre absolutament imprescindible. I la trama negre-criminal funciona a les mil meravelles.  La novel.la m'ha proporcionat aquestes dues emocions encontrades brillantó contra deja vu (algo degut al meu bagatge lector). Però que no puc dubtar a recomanarl-la possant.li un 4 de 5.




3 comentarios:

Quadern de mots dijo...

L’autor és un dels que tinc pendents, no n’he llegit res i pel què he vist, tu n’has llegit un munt. Si no és molt demanar, per quin puc començar?, que no sigui aquest que no m'atrau massa.

Miqueldps dijo...

Doncs! Jo et recomanaria Cop a la Virreina escrit a quatre mans amb Carles Quílez. Tracta de la barcelona pre-olímpica un robatori al palau de la virreina, però també de la violència d'ETA i l'atemptat a la caserna de Vic al 1991. També qualsevol d'en Flanagan es tracta de novel.la juvenil però molt entretingut escrit tambè a quatre mans amb Jaume Ribera. O La nit que la wendy va aprendre a volar, una aventura curteta i trepidant on la protagonista es una mosso d'esquadra és un relat força pulp. Un dels llibres més prestigiosos escrit per ell sol es bellísimas personas que va guanyar el premi ateneo de sevilla i tracta d'un segrestador de nens, i resulta un relat força colpidor.

La veritat què m¡he llegit un munt, el flanagan va marcar la meva adolescència i desprès el vaig descobrir a les seves obres adultes que són força fàcils de trobar a les biblioteques públiques. Al blog no tinc ressenyat ni la meitat del que he llegit d'ell.

Espero que et serveixin aquestes recomanacions i ens llegim!

Quadern de mots dijo...

Gràcies, ja n'he apuntat un parell, ara només he de trobar el temps per llegir-los. :D