En 150 pàgines Ivan Ledesma fa una història negríssima i esfereïdora. I ens porta un relat que podria haver signat una Agatha Christie al segle XXI. I és que "El carrer del xiprer" és una novel·la d'estructura fèrria on tot està lligat. Potser se li noten una mica les costures, ja que en una narració tan breu sempre veus el que queda per tancar. I tot i que no és del tot previsible, sí que notes els punts de gir i això fa que es perdi una mica la sorpresa narrativa. Tanmateix, Ledesma ens ensenya com fer una història i com estructurar-la perquè sorprengui; en definitiva, aquest llibre potser una cosa a imitar per aquells que vulguin començar a escriure. A més l'ofici es fa patent i tenim personatges i escenaris molt ben dibuixats. La novel·la transmet pudor i textures vàries. Així mateix, la psicologia dels personatges queda palesa i acabes entenent les seves accions. I té uns diàlegs vivíssims que farien empal·lidir a molts bestsellers espanyols (algú ha dit quelcom d'una ciutat blanca o de reines diverses?).
Novel·la recomanable per fans del gènere negre. Avui en dia a Catalunya està molt de moda els "Crims de Carles Porta"; "El carrer del Xiprer" podria passar sense problemes per un True Crime nostrat. Amb tocs de thriller psicològic dels 90, aquesta novel·la es podria definir com un còctel entre Agatha Christie i David Fincher. I a sobre es llegeix en una o dues tardes. Convençut i entusiasmat que m'esperen més lectures d'Ivan Ledesma.
pd: La versió en castella rep el nom de: Tres días en la calle del ciprés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario