Segona oportunitat que li dono a Jordi Cabré i aquest cop anat pitjor. No m'ha convençut gens la história, sembla que vagi a trompicons i un cop s'endevina el que et vol explica la resta es fa pesa't molt pesa't. Els personatges per mi no funcionen i no entenc el perquè de les seves motivacions. Crec que tot es una paràbola sobre el patiment del creador d'un artista ja sigui musical, novel·lístic o qualsevol tipus d'art com el pot obsessionar la seva obra i com a través del art canalitzen les seves pèrdues, frustracions o alegries; també penso que es un elegia sobre el poder de la música i com traspassa el temps en busca d'un oïdor que sàpiga valorar-la o com la música ens transporta, ens inspira o ambienta la nostra vida. Després de Laura de Jordi Cabré te grans idees, grans propòsits, però a mi ma resultat soporífera, pot ser no he tingut el dia, potser no he tingut la setmana. En definitiva per qui vulgui saber de que va (però desvelant lo just) i de pas llegir una crítica -molt més elogiosa i expressiva- feta per en Marc Pastor aquí deixo aquest enllaç, on per un cop no he coincidit amb ell.
Afegit el 30/1/2012
Escric mesos desprès d'aquesta lectura, per dir que la meva opinio sobre aquesta novel.la ha millorat molt amb el pas del temps, ara quan sento parla de Beethoven no puc sino recorda el llegit en ella i evocar-ne passatges sencers. Ara la recomano moltíssim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario