Kafka a la platja de Haruki Murakami

Explicació de com funciona la meva ment lectora:

 (Dramatització dels fets feta de forma absolutament barroera)


-Dime un libro que te guste,

-Espera...Kafka en la orilla o Tokyo Blues  de Murakami, me gusto más el de Kafka pero es muy raro, el de Tokyo Blues también esta bien.

-Vale de que va el de Kafka?

-No té lo digo...

-Vale pos me  leo ese  y no miro ni  la contraportada...

Total que l'agafo de la biblioteca del barri en la seva versió catalana  i no em llegeixo la contraportada, i puc dir que l'experiència ha estat al.lucinogena, però ha valgut la pena. Es d'aquelles novel.les en que l'autor et deixar anar tot el seu mon, tot el seu simbolisme i monta't-ho com puguis.  Apa amb aquestes premisses ja us  podeu aventura a llegir Kafka a la platja....














Pd: Si voleu saber alguna cosa més seguiu llegint:

Llibre estrany, -si s'ha llegit manga no tan-, de caràcter reflexiu narra el creixement vital de dos individus un jove de 15 anys Kafka Tamura que fuig de casa per no haver de complir una estranya profecia que li va fer el seu pare. L'altre es Nakata  que de jove va patir un accident que el va deixar marcat psicològicament de per vida. Murakami escriu plagan els seus textes de referenciés cinefiles y músicals, cosa qué sempre m'ha resultat interessant com enten la música altre gent. Per altrè banda la novel.la sorprèn perquè esta feta dins la mentalitat japonesa les reaccions dels personatges es diferencien molt del pensament occidental i més d'un cop dius "Peró que fan", al final no crec que hagi captat tots els matitzos, ni tan sols el seu simbolismes però Tokyo Blues molt més elogiada a la xarxa que aquesta caurà aviat, perquè Kafka a la platja l'he disfrutat força, l'enigma propossat m'ha divertit.

Pd2: A posterior he vist que per internet no hi han masses crítiques elogioses cap aquesta novel:la tothom la compara amb Tokyo Blues i sempre perd, avissats quedeu.