jueves, 13 de septiembre de 2012

Montecristo de Marc Pastor


Normalment la gent te por de rellegir perquè no sap realment el què es trobarà , alguns mai ho fan per allò que deia  Sabina: "Allí donde fuiste feliz no deberías tratar de volver". També potser perquè creuen que ja saben el que trobaran i no volen repetir. Jo generalment se on torno, no necessito rellegir un llibre per saber que ara no m'agradaria o a l'inversa.

Montecristo doncs es una relectura conscient,  és tornar a un lloc que em va fer feliç i recordar velles sensacions i descobrir els detalls d'aquest llibre -i les seves múltiples referencies- absolutament culturalment dispers (terme que Marc Pastor va encunyar anys després per referir-se a tot lo friki y utilitzat molt sovint al programa Generació digital de Catalunya radio). Un com deiem carregat referencies a series de televisió, pel.lícules, altres llibres com el que li dona títol, o a música de l'època.

En el primer acte l'argument gira entorn de quatre presos republicans espanyols, que com tans altres van acabar  internats en el camp de Mathausen. A Mathausen l'Andreu Corvo; l'heroi involuntari, el Carles l'amic abnegat; en Makarov un mag capaç d'obrir qualsevol porta i esmunyir-se on sigui; i el loco Lluís antic pistoler anarquista; descobriran el secret de l'espasa de Carlemany un arma de gran  poder que pot fer canviar el curs de la guerra (SGM). La part de Mathausen es terriblement viva, la situació dels presoners espanyols el camp es narrada amb una veracitat encomiable i terrorífica.


En el segon acte un cop fugats de Mathausen es la recerca de la espasa per l'alemanya nazi, recordant forçosament una aventura d'Indiana Jones, absolutament trepidant i divertida. Sensació que no ens abandonara fins el final.


El tercer es el moment de la Venjança, com el comte de Montecristo de Dumas, els nostres nois (aquestes alçades del llibre ja son nostres i han deixa't de pertanya a l'autor) prendran la seva petita o gran revenja contra el règim nazi. Les referencies a El comte de Montecristo deixo que les vegeu vosaltres mateixos.

En definitiva Montecristo es una excel·lent novel.la d'aventures, on la amistat entre els 4 amics recordar els millors moments de Stephen King on retratava aquelles amistats mítiques de El Cuerpo o It; una historia gens complaent on hi ha lloc per la tragèdia i les sensacions agredolces. I on els personatges de tan en tan canten i es que a mi m'encanten les novel.les on veus com el personatges  es relacionen amb la cultura del seu voltant i amb la música, es un detall més, què a mi m'agrada. Potser les novel.les posteriors de Marc Pastor La mala dona o L'any de la plaga queden més polides però a Montecristo es veu el seu potencial que agradara a tot aquells culturalment dispersos de totes les edats i que els agradi una prosa rica i sobretot plena de detalls què sa de llegir atentament perquè si no es perden coses, si no sempre queda rellegir-la en un futur.



5 comentarios:

Quadern de mots dijo...

No he llegit res d’en Marc Pastor, tenia pensat començar amb “L’any de la plaga”, però ara, després de la teva ressenya dubto si començar per aquest Montecristo.

Doc Moriarty dijo...

Moltíssimes gràcies per la ressenya. Fa una il·lusió tremenda!!!

Com a avançament, et diré que a la propera novel·la hi recupero un protagonista de Montecristo, però com no pensaves que el veuries mai. És un petit detallet per tots els que l'heu llegida, que us molarà molt.

Gràcies de nou!!!!

M

Miqueldps dijo...

Quadern de mots començar per la que vulguis, a mi m'encanten les dues, però la meva preferida es La mala dona.:p. No crec q t'arrepenteixis triïs la que triïs.

Miqueldps dijo...

Gràcies a tu Marc! M'encanten les teves novel.les i espero la pròxima amb moltes ganes. Més il.lusió em fa a mi que un escriptor em comenti el blog. (sense desmereixer els demés!)

Novament gràcies!

Quadern de mots dijo...

Acabo de llegir La mala dona. Bona, molt bona i negra, molt negra.

Torno a tener en Marc Pasto a la llista de pendents.