Joan Constantí Rambo
aconsegueix sortir de Barcelona l'11 de setembre de 1714 amb una
missió especial. La seva fugida el portarà a la Cerdanya, on anirà a
presentar els seus respectes a la vídua d'un camarada. Allà toparà amb
un oficial francès que li farà la vida impossible. Obligat a refugiar-se
al bosc pirenaic trobarà en ell un Baluard on les condicions de la
muntanya li permetran eliminar tropes invasores fins al seu últim alè.Cels Piñol és el meu primer mite, ell va contribuir decisivament a la meva educació sentimental. Ell va agafar els mites cinematogràfics/literaris/comiquers dels '80/ '90 i els va canalitzar en el seu univers Fanhunter, produint una absoluta bomba de ressonància que em va interconnectar amb el món friqui. Ell em va mostrar un món on els fans no estàvem sols, hi havia molta gent amb els meus mateixos interessos culturalment dispersos. El meu primer còmic firmat va ser un Fanhunter a finals del segle XX.
Els seus nariguts de traç suposadament senzill són els personatges més carismàtics del fandom espanyol: Ridli Scott, Morsa, Johh Constantin, el papa Alejo I o Don Depresor són els meus mites de joventut. Ells eren la introducció, perfecte, al món del còmic, qual troca de llana és el fil d'Ariadna, que permetia conèixer altres autors o aventures mítiques gràcies a les seves contínues referències i homenatges. I així trobem que 1714 Baluard és un homenatge a First Blood, la primera pel·lícula de Rambo. Un cop més, Piñol apel·la al nostre subconscient col·lectiu. Perquè Rambo no és cine, és mitologia que transcendeix més enllà de la ficció. Cels Piñol toca la tecla exacte a la nostàlgia, però també l'adapta al segle XVIII i a la guerra de successió a la perfecció amb una ambientació i un rigor històric molt reeixit, amb uns diàlegs superbs i un dibuix a càrrec del més dotat Àlex Santaló, que manté l'essència nariguda però atorgant-li més profunditat i perspectiva a les vinyetes (literalment). Cels Piñol és un dibuixant limitat, tot i que carismàtic i expressiu, capaç de mostrar tot tipus d'emocions.
1714 Baluard té tot allò que se li pot demana a una novel·la històrica: ambientació i rigor. La trama no és massa original, però amb els referents ben posats i amb unes poques pàgines aconsegueix que empatitzis amb els personatges, i el final resulta força emotiu. Per altra banda, es transforma en un joc fantàstic en intentar captar totes les referències esdevenint un llibre molt divertit.
Actualment Cels Piñol pública a l'editorial Gigamesh on fa remakes dels seus títols clàssics, amb altres autors com el mític Fanhunter: Dracula, però això ja és un altre còmic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario