Al 1799 el regent civil de la real audiència de Barcelona Rafael Massó, màxima autoritat judicial, fa i desfà a la seva voluntat des de l'antic palau de la Generalitat. Massó es un home de voluntat arbitrària un trepa de la pitjor mena i amb els anys un vell lasciu i mediocre. Però el momio se li acaba quan un assassinat mal resolt i el temps, -què col·loca a tots al seu lloc-, faci brolla les rivalitats i enveges què tenia soterrades així com algun petit secret. Els seus antics rivals i nous enemics faran el què sigui per derrocar-lo.
Jaume Cabré va escriure aquesta novel·la al 1991 i és per mi el seu principal problema ja què tot el que he llegit seu és posterior i l'escriptura del senyor Cabré com el bon vi millora amb el pas dels anys. Les veus del pamano o Viatge d'hivern les trobo molt superiors. Si no hagués llegit aquestes dues segurament Senyoria hauria causat en mi una impressió més favorable. Un altre handicap exclusivament meu és que no m'agraden les novel·les amb un protagonista desagradable i peripatètic, em desconnecten de la història.
En quan a virtuts trobem una Barcelona de finals del XVIII perfectament retratada, la cort bòrbonia brilla sense pal·liatius, els entorns son vivissims, la ironia que sap a glòria i Cabré juga un cop més amb l'espai i el temps però sense esta tan aconseguit com a Les veus del Pamano amb la pràctica s'arriba a la perfecció. Senyoria es una novel·la molt recomanable per conèixer l'evolució d'un dels nostres millors escriptors.
3/5
Jaume Cabré va escriure aquesta novel·la al 1991 i és per mi el seu principal problema ja què tot el que he llegit seu és posterior i l'escriptura del senyor Cabré com el bon vi millora amb el pas dels anys. Les veus del pamano o Viatge d'hivern les trobo molt superiors. Si no hagués llegit aquestes dues segurament Senyoria hauria causat en mi una impressió més favorable. Un altre handicap exclusivament meu és que no m'agraden les novel·les amb un protagonista desagradable i peripatètic, em desconnecten de la història.
En quan a virtuts trobem una Barcelona de finals del XVIII perfectament retratada, la cort bòrbonia brilla sense pal·liatius, els entorns son vivissims, la ironia que sap a glòria i Cabré juga un cop més amb l'espai i el temps però sense esta tan aconseguit com a Les veus del Pamano amb la pràctica s'arriba a la perfecció. Senyoria es una novel·la molt recomanable per conèixer l'evolució d'un dels nostres millors escriptors.
3/5
No hay comentarios:
Publicar un comentario