Quiet narra les experiència com a pare de Màrius Serra, pare de dos fills la Carla i en Lluís, però sobretot sent la base del llibre la seva relaciò amb en Lluís o també dit Llullu que des de que va néixer va patir una paral·lisí celebral. I com en Màrius porta una vida pendent d'un fill que mai podrà créixer i fer vida normal o córrer com els altres nens.
Quiet es un llibre que sempre m'he resistit a llegir perquè a mi aquestes coses em solen afecta massa. Però ja sigui perquè sabia que trobaria un bon llibre i una bona historia o perquè m'he vist tocat pel síndrome Albert Espinosa de histories tristes peró que deixen quelcom a la memòria -tot i què els llibres de l'Espinosa deixen molt que desitja com a guionista i com a gustos cinematogràfics i literaris i trobo bastanta identificació però això es un altre història- he trobat el moment per llegir-lo o per devorar-lo doncs me le begut en una tarda (de Sant Esteve).
I que trobem en aquest llibre?, Sinceritat i tendresa. Tot això narrat amb un català exquisit com no podria ser menys amb en Màrius Serra, una historia tan bona i tan ben narrada que sembla ficció però no ho és, tan tendra que colpeja i tan sincera que fereix. Però també es euforia, tristesa i rabia. Ara no puc evitar de passar un cop i un altre les últimes pàgines amb un somriure emmarcat en la meva cara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario