Després de escriure sobre Tokio Blues em van recomanar que em deixes de Murakamis i em passes a en Mishima. I tot i aquesta obra no era cap de les recomanades era el que havia a la biblioteca, així que de moment em començat per aquí.
La frase publicitaria resa "la més gran história d'amor de la literatura japonesa", no us espanteu encara, que tot i que la historia òbviament es d'amor i que al cap i a la fi narra la típica historia: Nen pobre, coneix a nena de calers i el pare d'ella s'oposa a la relació perquè el pretendent es un pelacanyes; no és sols això.
Mishima escriu una novel·la curta no arriba a les 200 pàgines, el relat resulta emotiu i divertit, les peripècies dels dos amants resultan còmiques tot i que ja una certa tensió per veure el resultat de l'embolic, mai esdevé drama. Tots els personatges son vivissims i quan et penses que els secundaris estan desdibuixats Mishima els hi dona la paraula i de tal manera fan avançar la historia. Portant-nos a situacions molt colorides, on pateixes pel resultat de les accions i el destí dels personatges.
Com deiem Mishima converteix la historia en molt més. En una reivindicació de la voluntat humana, un elogi de la vida rural en un poble de pescadors i al respecte que s'ha de tenir a les tradicions. Trobem que es una obra absolutament poètica però sense ser cargant, el paisatge i el remor de les ones es una constant al llarg del relat, la relació que tenen els personatges amb el mar i la natura m'ha recordat a El vell i el mar de Hemingway, tot i que a diferencia del americà, Mishima fa un elogi de la voluntat humana i a la fermesa de caràcter que tot ho pot i tot ho venç. Mishima m'ha porta ressons a Dickens o a les comèdies de Shakespere amb un toc de Mark Twain. Peró sobretot m'ha fet pensar quina gran pel·lícula de l'estudi Ghibli podria esdevenir. I del que no tinc cap dubte que La remor de les onades es un gran llibre.
En definitiva amb tots vostès Mishima:
No hay comentarios:
Publicar un comentario