lunes, 19 de diciembre de 2011

La remor de les onades de Yukio Mishima

Després de escriure sobre Tokio Blues em van recomanar que em deixes de Murakamis i em passes a en Mishima. I tot i aquesta obra no era cap de les recomanades era el que havia a la biblioteca, així que de moment em començat per aquí.


La frase publicitaria resa "la més gran história d'amor de la literatura japonesa", no us espanteu encara, que tot i que la historia òbviament es d'amor i que al cap i a la fi narra la típica historia: Nen pobre, coneix a nena de calers i el pare d'ella s'oposa a la relació perquè el pretendent es un pelacanyes; no és sols això.

Mishima escriu una novel·la curta no arriba a les 200 pàgines, el relat resulta emotiu i divertid, les peripècies dels dos amants resultan còmiques tot i que ja una certa tensió per veure el resultat de l'embolic, mai esdevé drama. Tots els personatges son vivissims i quan et penses que els secundaris estan desdibuixats Mishima els hi dona la paraula i de tal manera fan avançar la historia. Portant-nos a situacions molt colorides, on pateixes pel resultat de les accions i el destí dels personatges.

Com deiem Mishima converteix la historia en molt més. En una reivindicació de la voluntat humana, en un elogi de la vida rural en un poble de pescadors i al respecte que s'ha de tenir a les tradicions. Trobem que es una obra absolutament poètica però sense ser cargant, el paisatge i el remor de les ones es una constant al llarg del relat, la relació que tenen els personatges amb el mar i la natura m'ha recordat a El vell i el mar de Hemingway, tot i que a diferencia del americà, Mishima fa un elogi de la voluntat humana i a la fermesa de caràcter que tot ho pot i tot ho venç. Mishima m'ha porta ressons a Dickens o a les comèdies de Shakespere amb un toc de Mark Twain. Peró sobretot m'ha fet pensar quina gran pel·lícula de l'estudi Ghibli podria esdevenir. I del que no tinc cap dubte que La remor de les onades es un gran llibre.

En definitiva amb tots vostès Mishima:



No hay comentarios: