L'altra de Marta Rojals

Segona novel·la de Marta Rojals, aquella que et consolida o et converteix en una flor d'estiu. La veritat que L'altra és bona, molt bona, és un llibre urbanita que a diferència de Primavera, estiu, etcètera, gairebé tot transcorre a Barcelona.

L'Anna i en Manel són una parella arribant a la quarantena amb les rutines establertes i amb el dubte de si anar per un fill o no, però la crisi els comença a trastocar els plans, a més l'arribada de la Laura, germana d'en Nel, que passarà el que li duri el master a casa d'ells, els complica els bioritmes. Un altre element de desequilibri serà en Teo, un nou company de feina, que li plantejarà a l'Anna uns quants dubtes. Aquests altres són el motor de la ficció i que a l'Anna li farà sorgir el seu altre jo. La historia es dura, per moments, l'Anna no ho ha tingut fàcil i està en un punt que es nega qualsevol tipus d'empatia i es permet l'opció d'escollir a qui estima.

Marta Rojals utilitza un català fluït i actual, amb concessions a argots, castellanismes. Estructuralment l'espai-temps queda fragmentat. Amb salts endavant i endarrere, on la informació se'ns va oferint amb compte gotes, el que permet que els gir narratius siguin constants i sorprenents, on a cada cop tenim una nova capa, un nou matís, per arribar a un final que ens trastoca les altres 300 pàgines i dona un nou prisma al tot. L'altra novament és una novel·la plena de vida i humanitat, on els petits detalls són prodigiosos i a pesar de la duresa esmentada, hi cap l'humor i la reflexió vital en un ambient ple de naturalisme.

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Marta Rojals va sorprendre amb aquesta primera novel·la fa uns anys, ella viu a Ribera de l'Ebre retirada del soroll mediàtic, i només concedeix entrevistes via internet, amb qüestionaris prèviament enviats que va responent amb tota diligència. Guarda tant la seva intimitat que ni tan sols li posen la fotografia als seus llibres. Un cop explicada part de la seva mística, ne'm el que realment importa.

L'Èlia torna a casa per tots Sants, amb la vida a punt d'esclatar, ho a deixa't amb en Blai després de 14 anys de relació, el despatx d'arquitectura passa temps difícils a causa de la crisi, en definitiva els seus pilars vitals s'enfonsen. En aquesta estada aprofitarà per fer una recapitulació vital, recorda la seva vida i mirà de trobar nous fonaments on construir el seu futur, de nou als 34 anys.

Primavera, estiu, etcètera és una novel·la narrada majoritàriament en primera persona, amb la veu de L'Èlia, una veu divertida, espontània, que va repassant la vida entre el drama i la comèdia, molt vital i sobretot autentica, fent servir un català de Barcelona al principi, per anar a poc a poc recuperant el català que es parla a Ribera de L'Ebre, així com reproduint els modes i accents d'aquella zona, per mi un gran encert, ja que per un no habituat, resulta sorprenent, divertit i dona al llibre una gran versemblança. Marta Rojals demostra tenir un univers propi, i una gran agilitat a l'hora d'escriure, ja que porta la narració per camins, sorprenents pel lector. Fent que cada pàgina sigui una sorpresa. En aquest món en què tot esta explica't i les histories són sempre diferents versions de coses ja narrades, el com es fa ho és tot i Marta Rojals ho fa de forma excel·lent. 

En un any de moment amb força alt-i-baixos tres novel·les excel·lents i alguna més mediocre, aquesta tragicomèdia és de moment del millor que he llegit aquest any. La nova novel.la de la Marta es diu: L'altre i la llegiré amb ganes.