miércoles, 21 de febrero de 2024

La montaña mágica de Thomas Mann





 La Muntanya màgica
és aquell món d'ahir que va descriure l'Zweig. Un món que es va esvaint a mesura que avança el segle XX. Hans Castorp va a visitar al seu cosí que esta ingressat a un santori per tuberculossos als Alps suissos. L'estança que estava programada per tres setmanes s'allargarà 7 anys. 

 En Hans Castorp és un jove ingenu que, durant els set anys que durarà la seva estada a la muntanya, coneixerà: l'amor, l'amistad, la pietat, la sensualitat, la indiferència, la traïció i la mort. També assistirà, en un principi atonit i al final decidit, a una batalla per la seva ànima entre l'humanisme i el totalitarisme.

 I si d'alguna cosa tracta la muntanya màgica és d'humanisme. La més bella de les ciències. Aquella necessitat d'aprendre i conèixer el món, aquella ciència que només s'entén a través d'una set de coneixement.

 I si el subtext és pura macrohistòria, la muntanya funciona com un microcosmos ple de personatges inoblidables: en Castorp, el Joachin, Settembrinni i Naphta, la Chauchat o en Peeperkorn. Tots ells són un mostrari d'aquells europeus que amb les seves filosofies i creences van partir l'ànima d'Europa per la meitat.

 També és divertit veure les cites a Barcelona i a la Sardana, en un context on Barcelona era la ciutat dels prodigis.

 I si La muntanya màgica és un bildungs romance, un coming of age o una novela de creixement encarnada en la figura d'en Hans Castorp, també es una novel.la crepuscular per un món que s'apaga. Tot i que de vegades m'he perdut entre disquisicions ideològiques, la descripció d'aquell món i els seus personatges la fan una lectura inoblidable.