Els àngels em miren de Marc Pastor

  Marc Pastor ens ofereix una nova novel·la negra (aquesta si) ambientada a l'albada de la nova república catalana en aquest any del senyor de 2019. El protagonista és (dins d'una obra força coral) Abraham Corvo, un caporal dels mossos d'esquadra d'origen guineà que pertany a l'estirp familiar més culturalment dispersa de la literatura catalana. El caporal s'encarregarà de la investigació de l'assassinat de dues noies adolescents, trobades al barri de Sant Andreu, aparentment sense cap relació però les dues amb un tatuatge de dues ales darrere el clatell. Per això el cas serà conegut com "els àngels". Abraham té certs poders paranormals, no en va té el malnom Hellboy", que utilitza de forma bastant subtil pels que no saben veure o creure.

  La novel·la funciona més com una forma de descriure un món i un ambient que com a novel.la negra. El cas queda una mica diluït en aquesta construcció ambiental. Tenim diversos nivells que donen forma al relat: per una banda, Abraham Corvo i la seva història personal; d'un altre, el funcionament del cos dels mossos; i finalment, com s'estructura la nova societat sorgida de la incipient república catalana amb les seves tensions social i procés d'independència. I en les tres se'n surt a les mil meravelles, tot creant un personatge inoblidable. La descripció del cos policial està carregada de versemblança, recordant a vegades els policies de David Simon, i el relat polític resulta en molts casos electritzant. 

  Tot això es va conformant a partir de l'excusa argumental que és l'assassinat de les noies. El cas policial està carregat de sadisme i escenes truculentes, a un nivell que no recordo en Marc Pastor des de "La mala dona". Potser ocupa menys pàgines del promès però al final no importa perquè ja t'ha encisat amb tot l'altre. L'únic que trobo una mica forçat són els elements referencials/postmoderns/frikis que sempre són part indivisible de l'obra de Pastor, tot i que divertits. El que em sembla excels és la forma en que capta les manies i tics dels urbanites barcelonins, mostrant un retrat generacional de la Barcelona actual, amb les seves filies, fòbies i contradiccions. 

  Els Àngels em miren com tot bona novel·la negre parla de nosaltres i la nostra societat. Marc Pastor l'ha escrit per canalitzar totes les tensions viscudes l'agost de 2017 i a la tardor posterior. La seva prosa és cada cop més fluida i la seva intenció més vívida i ens porta allà on vol sense massa esforç. La seva obra és un cant al friquisme i a la multireferencialitat però que també arribarà a aquells que no es mouen en aquest entorn (he fet la prova amb altres obres d'ell, amb muggels, i això queda testat al 100%). L'obra resulta un divertiment però també un relat que sap ser tens i escabrós quan ho necessita, però que també encerta com a relat social d'un temps i un país. Marc Pastor és una veu diferent dintre del mainstream català (ell comença a ser-ho) però  que no abandona els seus signes d'identitat que són allò que el fa únic.

Farishta de Mar Pastor

En aquesta santa casa sempre som molt fans de Marc Pastor, crec que és un dels pocs autors que li he anat ressenyant totes les seves novel·les amb molt delit (falta la Mala Dona fins una propera relectura).  I després de quatre llarguíssims anys ens arriba Farishta. Potser la seva obra més complexa i ambiciosa.

El marc cronològic ens situa a l'any del senyor de 1993, Kurt Cobain encara respira i no ha esdevingut mite, Farishta és la nostra heroïna, una noia afganesa nascuda a finals dels setanta i adoptada per un general soviètic durant la guerra. Quan està a punt de complir 18 anys li ofereixen un treball que no pot refusar per part de la companyia Iefremov-Strugatski una estada de quatre anys al paradís amb un sou indecent. El paradís està a una illa del pacífic sud a la Polinèsia francesa. Allà haurà de fer d'intendent les famílies que hi viuen en un petit arxipèlag. Unes famílies riques que han portat els seus fills a aquest indret per educar-los fora del mundanal soroll de finals del segle XX. Allà depàs , coneixerà, l'AMOR. Però aviat començaran les dissonàncies i la paranoia s'obrirà camí donant pas a un thriller electritzant.

La novel·la està adscrita al gènere de mecanoscrit trobat, és el diari personal de la Farishta, salpebrat d'altres documents complementaris per entendre el tot de la història o almenys tenir les peces del trencaclosques: cartes, analítiques, postals e informes. El traductor d'aquest manuscrit al català de l'original en rus és en Víctor Negro protagonista de L´Any de la plaga. Aquest recurs narratiu li dóna una gran vivacitat i és que et creus en tot moment a la Farishta, comença sent una mica pàmfila i somiatruites, però a través dels seus escrits veiem com muta, com evoluciona i és recol·loca a la nova realitat. 

I dèiem que aquesta és la novel·la més ambiciosa de Marc Pastor, ja que és la que connecta totes amb el seu imaginari, fins ara havíem tingut aclocades d'ull, personatges comuns, certa referencia a fets d'altres llibres. Però ara veiem que tot forma part d'un sol cosmos i d'un pla més gran. Una història que transcendeix l'espai i el temps.

Farishta és també una reflexió sobre la paternitat i que significa ser un pare adoptiu i un fill adoptat. En aquest sentit la novel·la funciona en doble direcció, pivota en dos eixos: un seria des de el punt de vista de la paternitat i l'altre el fet de ser un fill adoptat. Pares i fills. Fora d'això és un relat on la tensió creix fins a tornar-se asfixiant com ja passava a "L´any de la Plaga" on la paranoia, molt està molt ben transmessa de forma gradual fins a no saber de qui fiar-t´he o de qui diu la veritat.

L'embolcall és de primera, Marc Pastor com sempre vesteix l'armadura, amb múltiples referències culturals de l'època amb els grups dels qui cita cançons (madonna, U2, Nirvana, Guns'n'roses) , referencies i cites literals de pel·lícules: "si vols viure vine amb mí". Referencies a altres autors i llibres (wells, ligotti, edogawa rampo, Verne). Tota una apel·lació a la cultura dispersa. En aquest sentit sempre em recorda a l'altre mestre de la metacultura i les referencies que és en Cels Piñol. Algunes obvies d'altres rebuscades i més d'una que segur que no he pilla't. 

Un altre petit defecte és "l'efecte REC," ¿de veritat seguiries escrivint un diari quan te'l poden descobrir i la teva vida es una muntanya russa?. La resposta que en dona en Marc jo la trobat satisfactòria. Un altre petit handicap és què en aquest cas sa de tenir els llibres anteriors llegits, perquè almenys que jo que no els tinc massa frescos sa m'han perdut detalls com "mineas brotas" que no recordava massa bé del tot. Tot i així es pot llegir de forma individual però et perds coses. 

Farishta és la paternitat com a soroll de fons, però per sobre i trobem un thriller hipnòtic, dels que has de devorar les pàgines compulsivament, amb una obsesció que ultimament només ma produït David Peace. No és maco, no és agradable i et fot un parell d'hòsties allà on fa pupa. Però és pura droga, pur mecanisme narratiu, fa creïble la situació i els seus protagonistes, és  empatia pura i dura. Per acabar dir que també trobo que és el llibre mes polit de l'autor els seus mecanismes narratius estan més rodats i això es nota. 

pd1: Nirvana té un paper fonamental, aquesta caço no hi surt, pero al final de la lectura, és la sensació que ma quedat. 

pd2: qui tingui el meu exemplar de Bioko prego que m'ho comuniqui, encara que sigui per saber que està sa i estalvi i el cuidant bé. 

Bioko de Marc Pastor

Moisès Corvo  és  el policia protagonista de la Mala Dona. En aquesta novel.la, vint i pico anys abans que la vampira del raval actués,  és un jove soldat que fuig dels seus fantasmes al Nord d'Àfrica, però com és una mala peça, acaba destinat a l'illa de Fernando Poo  el març de 1887, on coneixerà tot tipus de personatges i on els problemes el seguiran trobant molts cops degut a la impertinència de les seves paraules.

Fernando Poo, Bioko pels indígenes,  és una illa al  mig del golf de Guinea, l'únic territori espanyol a l'Àfrica subsahariana que amaga més d'un secret, on ningú és el que sembla i on una estranya companyia anglesa, la Woddsboro Fields Co., vol trobar un indret que denominen "Punt zero".

Bioko és la quarta novel.la de Marc Pastor, on novament un membre de la família Corvo és el protagonista. El relat s'embranca seguint les peripècies de Moisès Corvo; el motor de la història. A través d'ell coneixem les restes de l'Espanya colonial, però no és l'únic punt de vista. Els punts de vista són diversos: trobem a Surgata, un indígena, que ens portarà a descobrir el que s'amaga a l'interior de la selva. Per contra, coneixem els membres de la Woodsboro Field Co. que busquen un enigma antic al centre de Bioko. A la novel.la hi ha lloc per les massacres, els segrestos,  les revoltes,  algun  assassinat  i algun que altre viatge en el temps.

Bioko m'ha semblat una autèntica meravella. Té detalls molt ben trobats, sobretot quan interrelaciona les històries dels personatges amb la realitat del seu temps. Sense ser plenament històrica té incisos deliciosos com el del personatge d'origen mexicà o el cubà exiliat. Però, també, dota  Fernando Poo d'una ànima pròpia: l'illa com una devoradora d'homes, però també com una oportunitat per a la redempció. Bioko és l'Alfa i l'Omega.

L'obra de Marc Pastor funciona a diversos nivells: com a novel.la històrica, com a novel.la negra i, fins i tot, com a novel.la de ciència ficció, sense que cap branca es ressenteixi ja que l'arbre és  prou fort per suportar tota l'estructura, això sí, per entendre totes les referències s´ha de tenir una cultura absolutament dispersa. Ja que hi ha homenatges a Verne però també aquella meravella de serie que era  The quantum Leap. Però a l´igual que en una pel·lícula de Tarantino no has de conèixer-les per gaudir de la lectura. Per tant, Bioko és un llibre carregat d'aventures amb uns diàlegs vius que entretindrà a tot tipus de lectors.

pd: i té un gran detall final que entronca aquesta amb Montecristo...però fins aquí puc llegir.

Montecristo de Marc Pastor

Normalment la gent te por de rellegir perquè no sap realment el què es trobarà , alguns mai ho fan per allò que deia  Sabina: "Allí donde fuiste feliz no deberías tratar de volver". També potser perquè creuen que ja saben el que trobaran i no volen repetir. Jo generalment se on torno, no necessito rellegir un llibre per saber que ara no m'agradaria o a l'inversa.

Montecristo doncs es una relectura conscient,  és tornar a un lloc que em va fer feliç i recordar velles sensacions i descobrir els detalls d'aquest llibre -i les seves múltiples referencies- absolutament culturalment dispers (terme que Marc Pastor va encunyar anys després per referir-se a tot lo friki y utilitzat molt sovint al programa Generació digital de Catalunya radio). Un com deiem carregat referencies a series de televisió, pel.lícules, altres llibres com el que li dona títol, o a música de l'època.

En el primer acte l'argument gira entorn de quatre presos republicans espanyols, que com tans altres van acabar  internats en el camp de Mathausen. A Mathausen l'Andreu Corvo; l'heroi involuntari, el Carles l'amic abnegat; en Makarov un mag capaç d'obrir qualsevol porta i esmunyir-se on sigui; i el loco Lluís antic pistoler anarquista; descobriran el secret de l'espasa de Carlemany un arma de gran  poder que pot fer canviar el curs de la guerra (SGM). La part de Mathausen es terriblement viva, la situació dels presoners espanyols el camp es narrada amb una veracitat encomiable i terrorífica.

En el segon acte un cop fugats de Mathausen es la recerca de la espasa per l'alemanya nazi, recordant forçosament una aventura d'Indiana Jones, absolutament trepidant i divertida. Sensació que no ens abandonara fins el final.

El tercer es el moment de la Venjança, com el comte de Montecristo de Dumas, els nostres nois (aquestes alçades del llibre ja son nostres i han deixa't de pertanya a l'autor) prendran la seva petita o gran revenja contra el règim nazi. Les referencies a El comte de Montecristo deixo que les vegeu vosaltres mateixos.

En definitiva Montecristo es una excel·lent novel.la d'aventures, on la amistat entre els 4 amics recordar els millors moments de Stephen King on retratava aquelles amistats mítiques de El Cuerpo o It; una historia gens complaent on hi ha lloc per la tragèdia i les sensacions agredolces. I on els personatges de tan en tan canten i es que a mi m'encanten les novel.les on veus com el personatges  es relacionen amb la cultura del seu voltant i amb la música, es un detall més, què a mi m'agrada. Potser les novel.les posteriors de Marc Pastor La mala dona o L'any de la plaga queden més polides però a Montecristo es veu el seu potencial que agradara a tot aquells culturalment dispersos de totes les edats i que els agradi una prosa rica i sobretot plena de detalls què sa de llegir atentament perquè si no es perden coses, si no sempre queda rellegir-la en un futur.

(Don't fear) the reaper

Crítica de L'any de la plaga (El año de la plaga) de Marc Pastor esta ambientada en la Barcelona actual durante un verano especialmente caluroso. Su protagonista es Víctor Negro un trabajador social que duerme poco y tiene migrañas desde que su novia lo dejo. En su trabajo empiezan a suicidarse los abueletes que están a su cargo pero lo mas extraño es que a sus familiares apenas les afecta la noticia y que en cada casa se encuentra una planta de Eucaliptos. Las noticias empiezan a informar que un virus llamado Lázaro, se esta extendiendo por el mundo, los países cierran fronteras y parece que la tercera guerra mundial esta apunto de estallar.

Con esta premisa Marc Pastor construye una novela preapocaliptica, llena de fuerza he imágenes realmente impactantes. Enmarcada en una premisa propia de King un personaje normal, enfrentado a un hecho fantástico. Su protagonista Victor Negro es un chico gris que estudio trabajo social aun no sabe muy bien porque, rehúye cualquier tipo de problemas hasta que en la novela todo le estalla en la cara y tenga que luchar por la supervivencia. Escenas sublimes como la que da pie al titulo del post de hoy. O de alto voltaje sobretodo la que esta relacionada con la canción de la sirenita

Conocí la existencia de Marc Pastor por la página literaria Anika entre libros ya que era uno de los foreros mas activos del lugar y mas interesantes de leer, en el año de la plaga hay un guiño hacia ese foro. Luego lo empecé a seguir a través de su blog  y a partir de aquí llegue a sus libros. Este es el tercero que pública y como los dos anteriores denota un autentico amor por la literatura y el cine. Sus libros están llenos de referencias cinéfilas y literarias. Y en el año de la plaga sobretodo musicales, la novela se tendría que leer con el spotify preparado. La primera novela, Montecristo,  iba sobre Mathausen y los prisioneros de la España republicana y la mítica espada de carlomagno. La segunda le valió el I premio Crims de tinta se llama la Mala dona/Mala Mujer y estaba inspirada en el caso real de la vampira de la calle poniente, Enriqueta Martí. Así tenemos que la primera es una odisea bélica, la segunda una novela negra y en este tercer caso una novela fantástica. Y en todas ellas aparece un miembro de la familia Corvo y en el año de la plaga también un antiguo preso de Mathausen.

La verdad es que Marc Pastor en esta huida del encasillamiento sale victorioso en cada una de las tres novelas.

(Don't fear) the reaper