Mostrando entradas con la etiqueta Màrius Serra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Màrius Serra. Mostrar todas las entradas

martes, 29 de octubre de 2013

Plans de futur de Màrius Serra

Plans de futur és la historia del matemàtic tetraplegic Ferran Sunyer (1912-1967) una eminencia de l'època,i la seva relació amb els seus angels de la guarda les seves cosines Maria i Àngels que el van cuidar tota la vida. I tambe la particular relació que tenen amb Salvador Dalí no em va, va pintar-li un retrat a la Maria.

Màrius Serra ens explica una historia plena de vida i positivisme, tot i les dificultats històriques amb el regim franquista i les universitats de l'epoca, així com la condició "d'esguerradet" d'en Sunyer. I així ens trobem una novel.la carregada de vida i de mort -fins quatre cops passem pel cementiri- i d'absencia, pares, mares i germans que fugen. Però tambè de tendresa, amor i humor. I també plena de petits detalls que engrandeixen la narració.

A destacar el català tan ben tramat de Màrius Serra, el juganer oficial de la llengüa d'aquest país, realitza una ficció rica en llenguatge i en estructura, amb un temps narratiu en segon singular que al principi sobta perque no deixer d'interpel.lar al lector, però que al final es tota una troballa. El final  de la novel.la esdeve, crec, en una carta d'acomiadament en Llullu. Tots aquest elements fan que Plans de futur sigui una novel.la intensa i magnifica.

lunes, 26 de diciembre de 2011

Quiet de Màrius Serra


Quiet narra les experiència com a pare de Màrius Serra, pare de dos fills  la Carla i en Lluís, però sobretot sent la base del llibre la seva relaciò amb en Lluís o també dit Llullu que des de que va néixer va patir una paral·lisí celebral. I com en Màrius porta una vida pendent d'un fill que mai podrà créixer i fer vida normal o córrer com els altres nens.

Quiet es un llibre que sempre m'he resistit a llegir perquè a mi aquestes coses em solen afecta massa. Però ja sigui perquè sabia que trobaria un bon llibre i una bona historia o perquè m'he vist tocat pel síndrome Albert Espinosa de histories tristes peró que deixen quelcom a la memòria -tot i què els llibres de l'Espinosa deixen molt que desitja com a guionista i com a gustos cinematogràfics i literaris i trobo bastanta identificació però això es un altre història- he trobat el moment per llegir-lo o per devorar-lo doncs me le begut en una tarda (de Sant Esteve).

I que trobem en aquest llibre?, Sinceritat i tendresa. Tot això narrat amb un català exquisit com no podria ser menys amb en Màrius Serra, una historia tan bona i tan ben narrada que sembla ficció però no ho és, tan tendra que colpeja i tan sincera que fereix. Però també es euforia, tristesa i rabia. Ara no puc evitar de passar un cop i un altre les últimes pàgines amb un somriure emmarcat en la meva cara.