viernes, 8 de agosto de 2025
Fundido a Negro de Jesús Cañadas
domingo, 3 de agosto de 2025
Temporada baja de Jack Ketchum
Este libro hace que mi blog salga del letargo.....
Nueva Inglaterra estado de Maine ( que será lo que tiene Maine):
Carla va a pasar una temporada en una casa en medio de la nada en Dead River (con ese nombre nada bueno puede pasar). Allí en la región hace años que se han ido sucediendo desapariciones inexplicables, la mayoría de veces marineros y excursionistas, las causas siempre se han buscado en los peligros de la mar o del bosque. Pero al acecho existe una familia primigenia de apetitos caníbales. Cuando sus 5 amigos lleguen, en la hora bruja, antes de dormir se desatará el horror en la casa.
Ketchum es un cabrito, sus novelas están llenas de horror de acciones sanguinarias y retorcidas. Cuenta él mismo en el epílogo del libro que el editor le expurgó muchas escenas de violencia extrema (pos menos mal, chato) y por ello años más tarde sacó una versión integral (que no me hace falta leer). La novela tal y como está ya es suficientemente estremecedora. Los puntos de vista oscilan entre Carla, el policía del lugar y la familia caníbal. La primera parte es una construcción magistral de tensión y el final, cuando estalla, es una oda violenta que sube unos cuantos peldaños más de lo que se había mostrado hasta ahora. Y lo que hace Ketchum es decirte que nadie está a salvo ni sus personajes, ni nuestra pobre mente.
Temporada baja es puro splatter punk (casquería) y por tanto no es para estómagos débiles. Pero hay algo más en la literatura de Ketchum. La construcción de personajes y escenarios siempre es brillante. El libro es puro adorno en lo formal, palabras precisas y 0 paja y una vez lo ha construido, lo coge y empieza a destruirlo sistemáticamente. Y al final es lo que produce el impacto en el lector, te ha metido de lleno en la historia y cuando llegan los fuegos artificiales te quema con toda su pasión. Y duele y eso hace que el viaje haya merecido la pena.
Conocí a La biblioteca de carfax en una fira Literal en Barcelona hace unos años, allí descubrí una de las mejoras editoriales de este país dedicadas al terror. Sus portadas siempre cuidadas, siempre espectaculares y podríamos decir que son las mayores generadoras del síndrome de Stendhal que conozco (ver Mi corazón es una motosierra). Pero si ya te atrapa por su estética, hay que ver su catálogo. ¡Y qué catálogo! Recupera a Jack Ketchum, del que solo habían unas tres novelas traducidas y ahora, gracias a Carfax, tenemos Perdición y Joyride. Además traen a España Stephen Graham Jones o John Langan. Y eso amigos, por si solo, la convierte en una editorial imprescindible, pero lo mejor es que aún hay mucho más.
Larga vida a La biblioteca de Carfax y que nosotros leamos sus horrores.
viernes, 4 de agosto de 2023
Corrupción Policial de Don Winslow
domingo, 15 de enero de 2023
Sin novedad en el frente de Erich Maria Remarque
jueves, 12 de enero de 2023
El Mar de la tranquil.litat de Emily St. Johm Mandel (traducció Maria Rossich Andreu)
miércoles, 11 de enero de 2023
La casa de Arenas Movedizas de Carlton Melick III
Y bueno, después de esto solo puedo decir, por aquello de mejor que no sepas mucho mas, que flipas y el señor Melick III se te lleva por donde quiere; coge tus emociones y les da un par de vuelcos desde la empatía y la tristeza, al terror, pasando por el cariño mas desaforado y la alegría. Además, si lo que buscas es originalidad el bizarro te la da, quizás más de lo que algunos puedan soportar.
Descubrí la editorial Orciny Press a través de uno de sus libros más políticos como es: Muerte a los Normies de Angela Nagle. Luego, frecuentando antros de perdición, llegué a su colección de Bizarro. De ella he leído Porno Religioso Improvisado y Fantasmas de Laure Lee Bahr, Matrioska del mismo Melick III y solo les puedo decir que no defrauda.
bizarro: raro, extravante, fuera de lo común,
sábado, 14 de marzo de 2020
Un poco de odio de Joe Abercrombie

Pd2: Feliz confinamiento!
jueves, 26 de diciembre de 2019
El orden del día de Éric Vuillard

sábado, 16 de noviembre de 2019
Las ferias de las tinieblas de Ray Bradbury

miércoles, 2 de octubre de 2019
Els desposseïts de Ursula K. Leguin (traducció Blanca Busquets)

miércoles, 25 de septiembre de 2019
Foguerada d'Agost de Andrea Camilleri

miércoles, 11 de septiembre de 2019
Los surcos del azar de Paco Roca
Ahora que se han cumplido 75 años de la liberación de París, Los surcos del azar ha sido reeditada con una nueva portada centrada en el desfile de la Nueve por los campos elíseos tras la liberación. En esta nueva edición encontramos 24 nuevas páginas que contienen entrevistas con Manuela Carmena, la anterior alcaldesa de Madrid, y Anne Hidalgo, alcaldesa de París y nieta de exiliados republicanos.
domingo, 8 de septiembre de 2019
Robots de cine de María a Alita de Jordi Ojeda
Jordi Ojeda es ingeniero industrial y profesor en la UB, donde dirige un proyecto de divulgación científica y tecnológica utilizando como instrumento pedagógico los cómics, la literatura de ciencia ficción y el cine fantástico. Además es todo un Pope en el mundillo friki de Barcelona, siendo una de las caras más conocidas y apreciadas en la presentación de eventos relacionados con comics, literatura y otros elementos del género Forma parte del Festival de Sitges y ha sido comisario en múltiples exposiciones como:Robots en su tinta (blog homónimo aquí)

domingo, 18 de agosto de 2019
Tigres de vidre de Toni Hill
Juanpe, Víctor, Ismael i Joaquín són 4 nens criats a la ciutat satèl·lit de Cornellà a mitjans dels anys '70. Joaquín es fa dir Mazinger però tothom el coneix com el cromanyó i és l'abusananos que fa la vida impossible a en Juanpe. Avui en dia en diríem bulling. Juanpe i Víctor, que simulen ser els tigres de Malàisia de la colla de Sandokan, decideixen donar-li una lliçó amb tan mala sort que l'acaben pelant. 38 anys després, el Juanpe es retroba amb el Víctor i a partir d'aquí floreixen els records i ens expliquen les conseqüències del que van fer. La història s'embranca amb l'actualitat on trobem l'Alena, una noia que pateix bulling a la mateixa ciutat satèl·lit que avui en dia és el barri de Sant Ildefons. Les dues històries s'entrecreuaran en un final electritzant i totalment ambigu.
Tigres de vidre ens presenta, a més, una crònica de la societat que va fer possible la transició, una societat marcada per la immigració. Cornellà de Llobregat va passar de tenir 20.000 habitants el 1960 a pràcticament 80.000 a finals dels ´70. Immigrants andalusos i extremenys van poblar el Baix Llobregat i van conformar l'anomenat cinturó roig del qual Cornellà era la capital. Els habitants autòctons veien amb recel aquesta nova immigració però, en el marc històric, va quedar superat quan van prendre consciència de classe i van destinar els seus esforços a la lluita obrera i la construcció de la democràcia. En aquells moments, quan acomiadaven a un treballador per motius sindicals totes les fàbriques paraven en solidaritat. Era una societat més solidària i més conscient de la seva força; el capitalisme i el neoliberalisme han acabat de mica en mica i de forma insidiosa amb aquesta germanor, han acabat amb la consciència de tribu i de classe. El consumisme és la nova religió.
I d'insídia va aquesta novel·la. A l'època d'en Juanpe, l'abusador t'esperava fora del col·legi però si aconseguies arribar a casa estaves salvat. A l'època de l'Alana, el bulling et persegueix per obra i desgràcia de les xarxes socials. Als '70 la gent era més dura, en Juanpe arriba al límit després d´un parell d'anys de patir bulling; l'Alana amb aquest atac a tots els fronts i totes hores esclatar al cap de pocs mesos. Això és perquè els nostres pares ens preparaven per a un món despietat i ens ensenyaven les coses lletges de la vida, preníem consciència que allà fora hi ha un perill i que s'ha de saber capejar-lo. Avui els nens estan sobreprotegits i se'ls amaga la part fosca de la vida. Però a les dues èpoques està clar una cosa, si et fan bulling no esperis ajuda dels teus companys perquè tenen por de ser els següents.

Tigres de Vidre funciona com una metàfora del que va ser la transició i les conseqüències que ara arrosseguem. El perdó només funciona si els que tenen la immensa sort d'obtenir-lo fan alguna cosa amb ell, si no tornen als seus xiringuitos i a les seves martingales no serveix de res perdonar.
miércoles, 19 de junio de 2019
Història del nou cognom de Elena Ferrante

En aquesta segona part trobem totes les virtuts de la primera part: un relat vivit, amb una prosa, encara que d'aparent senzillesa un gran art narratiu. Ara ens escriu els anys joventut abarcant els finals del anys '50 fins a mitjans dels '60. Les noies es fan dones i els conflictes amorosos marquen aquest llibre. I en aquesta part del relat trobem el cost del veritable amor (o potser capritx).
Algunes parts de la narració com a a què es dedicaven els Solora o els Carracci havien quedat entrevistos ara ho trobem amb totes les lletres, formen part de la protomafia napolitana.
Aquest cop el pes polític i social queda una mica diluït en els conflictes sentimentals de Lenú y Lina. Però a la narració també hi ha espai per la descripció de les classes socials i conflictes entre amos i treballadors. Però sobretot parla de com dues noies criades en les mateixes circumstàncies una pot transcendir per sobre del seu origen, gràcies a l'educació, i l'altre amb la mateixa intel·ligència i virtuts es queda estancada al barri portant la mateixa vida que els seus avantpassats. Per sobre de tot aquest llibre parla de com les amistats a vegades prenen diferents bifurcacions i cadascú prenen el seu camí vital no sempre pel lliure albir sinó marcat per les seves circumstàncies vitals/socioculturals.
Elena Greco és la protagonista absoluta, ja que tot ho veiem a partir de la seva mirada. Icomenço a sospitar que no és una narradora massa fiable. Ella ens narra la vida del seu barri napolità i de les famílies amb les que s'ha criat, l'aparent sinceritat del seu relat es fonamenta en què esta plena de contradiccions i això fa el relat absolutament autèntic i natural. Tot i que resulta molt fulletó, aquesta saga és pura vida.