Petons de Diumenge

  Vet aquí la història de Valèria Isern la vida d'una noia de l'Empordà, una pionera, que a finals dels anys 40 va estudiar Arqueologia. Va tenir quatre fills i un amor ple. Ara toca recapitular des de la seva avançada edat, malalta d'un Càncer terminal toca recapitular, li anirà narrant a un misteriós cronista els fets més significatius de la seva vida amb les seves amargors i alegries. 

  El llibre té una estructura fragmentada amb capítols actuals i passats amb un fort component d'oralitat, s'estructura en part a base d'entrevistes, pero també epistolar, ja que trobem cartes i diaris. Tot per donar-li una gran càrrega de versemblança. La Sílvia Soler teixeix una nova narració sobre una família nombrosa, com a Una família fora de serie (per a mí un 2/5) però sense aquell toc esbojarrat. Aquí trobem tendresa, sensibilitat i amor pel detall. Potser no resulta tan rodona com L´Estiu que comença, he trobat una mica precipitats els capítols finals però potser sigui per donar un caràcter d'urgència a la narració. I els membres de la família una mica arquetípics i desdibuixats, potser perquè la Valeria ho ocupa tot. Però els bons escriptos es superen llibre a llibre i clar L'Estiu que começa és posterior i per mí superior. En definitiva: Petons de Diumenge és una fabula (em nego a dir moderna) en què la lliçó final és que la vida quotidiana es la millor de les aventures. 

pd: Quina preciositat de portada.

L'estiu que comença de Sílvia Soler

Aquesta novel·la tracta de l'amistat de l'Andreu i la Júlia predestinada d'ençà que eren al ventre de les seves respectives mares,  amigues de l'infància les dues desitjarien que els seus fills mantinguessin aquesta relació en les seves vides. Però els dos, desenvolupen una animadversió al destí escrit, e intenten fer la seva durant els 50 anys que retracta aquesta novel·la. Però el destí sempre capriciós els anirà ajuntant i separant. Veurem les seves dues vides i la de les seves famílies els Reig i els Balart, sempre amb un punt de concordança: la nit de Sant Joan. Nit que marca els seus camins, com a punt de trobada, recapitulació i que marca les seves vides per sempre i simbolitzada amb el mateix brindis: "Per l'estiu que comença".

Sílvia Soler escriu una esplèndida teranyina, sobre la vida i la mort, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres, on es narren fets i sentiments. En unes 220 pàgines hi ha lloc per descriure tots els elements vitals, a vegades amb humor, altres amb tendresa, però també amb punts amargs i tristos.

L'estiu que comença és un relat sobre la quotidianitat i la nostàlgia del temps. Sembla un llibre que no expliqui res però que diu moltes coses, ja que en ell succeeix la vida. Vida que impregna cadascun dels seus fulls, amb una prosa admirable i carregada de detalls tenim una lectura molt recomanable i diria imprescindible. D'aquells que es llegeixen en una tarda, en les que tens ganes de perdre't en la lectura i les bones històries.