miércoles, 6 de junio de 2012

Natura quasi morta de Carme Riera



Un estudiant romanès desapareix a la Universitat Autònoma de Barcelona, dos companyes italianes d'Erasmus, comencen la busqueda per trobar-lo. Però alguna cosa  sortira malament i començaran a aparèixer un quants  morts pels campus de Bellaterra que portaran a la degana i la policia de corcoll.

Acabada aquesta novel·la de Carme Riera descobreixo que es la seva primera incursió en el genere negre i trobo que se li nota, es  massa discursiva, ho explica tot qual informe policíac i tot tenyit d'una fredor que no l'ajuda. Com a coses positives diré què té reflexions interessants, explica les contradiccions humanes d'una forma excel·lent, així com les dificultats comunicatives entre generacions i oficis diversos, per altre banda  el context esta molt ben trobat les vagues antibolonya del 2008, moment d'enorme excitació als campus.  Tot això m'ha fet pensar que altres novel.les seves deuen ser millors. Però aquesta no m'acabat d'omplir com deuria. El fet que Carme Riera hagi dit que no tornara a escriure novel.la negra resulta força significatiu. 

2 comentarios:

Quadern de mots dijo...

Vaig tenir una mica la mateixa sensació que n’has tingut tu. El llibre em va agradar però per aspectes que no tenen massa –o gens- a veure amb la novel•la negre. El fet de portar l’escenari a la UAB ho vaig trobar to un encert , ja que li va servir d’excusa per parlar-nos de temes que crec que li eren i són més importants que la pròpia trama policíaca. El vaig trobar entretingut i prou. Té llibres molt millors.

(si vols en tinc la ressenya i l'enllaç d'una més acadèmica del blog a l'ombra d'un crim)

Miquel del Pino dijo...

Bones! La veritat que havia vist la ressenya de l'ombra d'un crim! Mòltes gracies per la suggerència!