Història del nou cognom de Elena Ferrante

Segona part de la tetralogia "Dues amigues" aquest cop se'ns presenta els anys de joventut de la Lenú i la Lila. La novel·la pràcticament comença en el mateix punt onacaba la primera part. A Història del nou cognom seguim trobant la prosa sincera de la primera part i seguim amb el relat on les contradiccions vitals de l'Elena Greco manen. Elena segueix la seva relació d'amor-odi, dependència-amistat amb la Lina.

En aquesta segona part trobem totes les virtuts de la primera part: un relat vivit, amb una prosa, encara que d'aparent senzillesa un gran art narratiu. Ara ens escriu els anys joventut abarcant els finals del anys '50 fins a mitjans dels '60. Les noies es fan dones i els conflictes amorosos marquen aquest llibre. I en aquesta part del relat trobem el cost del veritable amor (o potser capritx).
Algunes parts de la narració com a a què es dedicaven els Solora o els Carracci havien quedat entrevistos ara ho trobem amb totes les lletres, formen part de la protomafia napolitana.

Aquest cop el pes polític i social queda una mica diluït en els conflictes sentimentals de Lenú y Lina. Però a la narració també hi ha espai per la descripció de les classes socials i conflictes entre amos i treballadors. Però sobretot parla de com dues noies criades en les mateixes circumstàncies una pot transcendir per sobre del seu origen, gràcies a l'educació, i l'altre amb la mateixa intel·ligència i virtuts es queda estancada al barri portant la mateixa vida que els seus avantpassats. Per sobre de tot aquest llibre parla de com les amistats a vegades prenen diferents bifurcacions i cadascú prenen el seu camí vital no sempre pel lliure albir sinó marcat per les seves circumstàncies vitals/socioculturals.

Elena Greco és la protagonista absoluta, ja que tot ho veiem a partir de la seva mirada. Icomenço a sospitar que no és una narradora massa fiable. Ella ens narra la vida del seu barri napolità i de les famílies amb les que s'ha criat, l'aparent sinceritat del seu relat es fonamenta en què esta plena de contradiccions i això fa el relat absolutament autèntic i natural. Tot i que resulta molt fulletó, aquesta saga és pura vida.