Aléxandros: el confín del mundo de Valerio Massimo Manfredi

Aprovechando el tiempo de verano he terminado con la trilogía de Alexandros cuyo último volumen tenía pendiente hace meses. Recordemos que esta novela no es otra cosa que el relato en forma de novela de las gestas de Alejandro Magno mítico general macedonio que estendio su imperio des de los balcanes hasta el Indo.

Este último volumen relata la expedición de Alejandro desde Egipto hasta el Indo y es una novela cargada de aventuras y sucesos muy recomendable para aquellos que quieran conocer la historia del mítico general. El relato resulta muy competente como crónica histórica pero a nivel de novela creo que falla en la descripción psicologica de los personajes el más perfilado es Alejandro y tampoco encuentro que con mucho acierto. Sus generales son meros esbozos no hay profundidad en Ptolomeo ancestro de la Cleopatra de Julio Cesar, o de Seleuco cuya dinastía seleucida se enfrento al imperio romano en la batalla de Magnesia. Esta falta de descripción psicológica hace que no les cobres cariño y que sus aventuras y desventuras sean vistas con frialdad y escasa implicación emocional y algunas escenas no les encuentro el porque (todo y que las crónicas historicas son iguales). El pasaje de la India ocupa solo el final del libro y es visto de forma muy rápida, así mismo como  con el gran amor de Alejandro, Roxana, sucede otro tanto.

Eso sí esta trilogía de Alexandros es una excelente oportunidad para conocer su vida y milagros y los tres libros funcionan como una sola novela. Y a parte de una cierta frialdad en el conjunto como novela historica funciona muy bien -excepto alguna imprecisión- a nivel de detalles y gestas pero no busqueís mucho más esta muy lejos de la calidad y complejidad de Posteguillo.

L'ombra de l'eunuc de Jaume Cabré

L'ombra de l'eunuc ma semblat una novel.la magistral, Cabré domina el tempo i les emocions com ningú. L'història comença quan Miquel Gensana després de la mort d'un amic es troba sopant amb Júlia a un restaurant antic que abans havia estat la casa d'en Miquel. A partir d'aquí nirant brollant tres lineas de pensament que ens explicara'n tres histories, la pròpia vital d'en Miquel, la de la seva familia i la casa que havia estat propia i la del soparet entre Júlia i ell, tot això amb un estil encara no tan depurat com a Les veus del Pamano i Jo confeso però que ja resulta una delícia narrativa.

El temps que emmarca la novel.la seria aproximadament de 1900 a 1997, temps on sorprenentment (per ser una novel.la catalana) casi no es menta la guerra civil, ni la segona guerra mundial, el franquisme es narrat a la seva tardor a partir de 1966 quan en Miquel entra a la universitat, amb tots els grupuscles d'esquerra i opcions diverses per fer caure el règim. Però aquesta circumstancies històriques son més un decorat on Miquel creix vitalment,  ple d'experiències i coneixences que deia el poema, a cavall entre els seu compromís polític i les seves experiències familiars. Sobta en mi què el protagonista esdevé un objecte passiu en les seves relacions amoroses, on ell es un mer crític i la seva amant, Teresa -un geni artístic- on la força i l'admiració la té ella, enlloc del protagonista.

Les tres lineas argumentals són narrades pel Miquel i per la memòria del seu oncle Maurici, un personatge que queda en el record. Cabré plasma dialectes i formes de parlar i com personatges diversos estructuren el seu llenguatge de forma diferent ,essent un joc constant per veure qui parla en cada moment, si no s'esta avesat en l'obre de Cabré pot costar però un cop s'agafa, el sistema narratiu, es com a mínim una autentica experiència pels sentits, creant uns personatges vivíssims. El llibre novament, com tots els de Cabré, van impregnat d'una filosofia molt humanista i molt natural. Reflexions que et  fan agafar un moment de respir per pensar en allò que el autor ens vol dir, no hi ha temps per presses i potser queda obligada en una futura, encara que llunyana, relectura. Al final de tot t'anadonès que Cabré el que fa es una reinvidació de l'art com una força vital i com l'escriptura pot provocar terratrèmols i pot incidir en la vida d'aquells que intentem gaudir-la.

Cabré es un dels grans, els seus llibres son totxanes molt compactes, que sempre deixen un quelcom en el lector al final de la lectura.

pd: Jaume Cabré al Sant Jordi passat.

Torn de nit d'Agustí Vehí

Torn de nit d'Agustí Vehí és la segona novel.la de la nova col.lecció crims.cat. Aquesta nova obra tracta sobre el torn de nit de la Guàrdia urbana de Vilaclara (pseudònim de Figueres). I en ella ens narra les peripècies dels seus membres, aventures marcades per un to còmic en un intent d'explicar el caràcter empordanès. La seva lectura resulta amena i sense complexes, abundan en ella les situacions divertides i sobretot molt humanes, en unes escasses 150 pàgines que resultant tot un entreteniment. La prosa de Vehí  és tota una garania que deixa amb ganes de més. Perquè us feu una idea del to empreat en la novel.la dirè que recorda al de la guardia nocturna d'Ankh-Morpork de l'ilustre Terry Pratchett. I per acabar sols dir que  Crims.cat compleix de sobre el què proposa.

Crònica dels bons trinxeraires de Mário Zambujal

Amb l'etiqueta Crims.cat l'editorial alrevés vol recuperar l'esperit de la mítica la Cua de Palla, col.leccío que sota la direcció de Manuel de Pedrolo als anys 60 va publicar una infinitat de novel.les negres abarcant desde els clàssics de Chandler a Hammet i d'altres autors Caprisots o Le Carre.  Aquesta Crònica dels bons trinxeraires es la tercera d'aquesta nova col.lecció. Les dos primeres corresponen a Història de Mort d'Andreu Martín i Torn de Nit del figuerenc Agustí Vehí. Per tan fins a la data es una serie plenament europea la quarta serà Pluja Negra de l'italià Flavio Soriga. Però el seu esperit es editar obres que no hagin estat publicades en cap llengua estatal així que esperem a veure amb que ens sorprenen.

Crònica dels bons trinxeraires es una novel.la portuguesa publicada l'any 1980, en ella ens narra les peripècies de la banda de Renato, el Pacific i els seus set membres, en la peripècia de roba un museu lisboeta. La historia es una suma de petits rel.lats on cada capítol, menys el primer i els dos últims, ens narra la historia de cada un dels membres de la banda amb una sort de contes breus que giren entorn la tragicomèdia. entre la diversió, l'èpica i el drama. La gran virtut d'aquest llibre és l'autor amb el seu sentit de l'humor e ironia explica un conjunt D'històries que resulten delicioses i amb un sentit tràgic molt portuguès. Potser el resultat no sigui espectacular, però si què és una bon llibre per degustar amb calma una nit d'estiu.