viernes, 3 de agosto de 2012

Crònica dels bons trinxeraires de Mário Zambujal

Amb l'etiqueta Crims.cat l'editorial alrevés vol recuperar l'esperit de la mítica la Cua de Palla, col.leccío que sota la direcció de Manuel de Pedrolo als anys 60 va publicar una infinitat de novel.les negres abarcant desde els clàssics de Chandler a Hammet i d'altres autors Caprisots o Le Carre.  Aquesta Crònica dels bons trinxeraires es la tercera d'aquesta nova col.lecció. Les dos primeres corresponen a Història de Mort d'Andreu Martín i Torn de Nit del figuerenc Agustí Vehí. Per tan fins a la data es una serie plenament europea la quarta serà Pluja Negra de l'italià Flavio Soriga. Però el seu esperit es editar obres que no hagin estat publicades en cap llengua estatal així que esperem a veure amb que ens sorprenen.

Crònica dels bons trinxeraires es una novel.la portuguesa publicada l'any 1980, en ella ens narra les peripècies de la banda de Renato, el Pacific i els seus set membres, en la peripècia de roba un museu lisboeta. La historia es una suma de petits rel.lats on cada capítol, menys el primer i els dos últims, ens narra la historia de cada un dels membres de la banda amb una sort de contes breus que giren entorn la tragicomèdia. entre la diversió, l'èpica i el drama. La gran virtut d'aquest llibre és l'autor amb el seu sentit de l'humor e ironia explica un conjunt D'històries que resulten delicioses i amb un sentit tràgic molt portuguès. Potser el resultat no sigui espectacular, però si què és una bon llibre per degustar amb calma una nit d'estiu.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Tal i com dius, és un llibre molt portuguès i gràcies a la seva brevetat ideal per a llegir sense pegues en qualsevol moment de l'estiu. Potser no té res especial que el faci sobresortir, però és entretingut. Seguirem pendents d'aquesta col·lecció emergent!

Miquel del Pino dijo...

I tan que sí! ara tinc pendent de ressenyer torn de nit d'Agustí Vehí. que amb les vacances no he tingut temps encara de fer-la. tb es possitiva!.

Unknown dijo...

Discrepo. Aquest llibre es una joia literaria rere la seva aparent senzillesa.

Miquel del Pino dijo...

Acceptada, entenc que els petits o grans detalls que conte el facin mereixedor de tal adjectiu.