Cançons d'amor i de pluja de Sergi Pàmies

El primer llibre que em vaig comprar per Sant Jordi, què no l'únic és aquest nou recull de relats de Sergi Pàmies. Feia anys que no em llegia rés d'ell, perquè tampoc pública tant. Aquest llibre és potser el seu llibre més biogràfic. En ell podem trobar referencies als seus pares, -una constant en el tronc que conformen les seves pàgines- i la història de com van assassinar al seu oncle als primers dies de la guerra civil. Així com el sopar que va tenir a Nova York a la casa de'n Paul Auster. A l'igual que Amelie Nothomb (del qual és traductor) es presenta fragments biogràfics, en els quals no podem saber si és del tot cert allò que explica. Pel demès el seu estil resulta reconeixible entre maniàtic i curós, entre humorístic i trist, aquest llibre permet tot tipus d'emoció entre la risa més fàcil a l'emoció més intensa quan parla dels últims temps de la seva mare. 

En definitiva un llibre on Pàmies, crec -digueu-m' he pretensiós- que escriu sobre els deutes que tenia pendents en la seva biografia. A vegades l'estructura del llibre descol·loca perquè passem de el que sembla la ficció més pura a la biografia més concreta, donant una imatge de poca cohesió interna. Tot el que explica es molt interessant i ho fa  molt bé però sols el puc recomanar a aquells seguidors que coneguin la figura d'en Sergi Pàmies, ja que en ser un llibre molt auto referencial aquells que no coneguin les referències esmentades, és perdran part de l'encant. Llavores comencin pels anteriors, i ja arribaran a aquestes Cançons d'amor i de Pluja.

Pd: Sergi Pàmies a aquest Sant Jordi.