miércoles, 1 de julio de 2015

Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s'aixeca la meva estàtua de Andreu Martín



Reconec que fins que no arribat aquest llibre a la biblioteca municipal no me decidit a llegir-lo. I es que em fotia una mandra... es que nois/es quina contraportada és la més anticlimatica que es pot trobar: Un llibre sobre la crisia economica, Andreu Martín tenyeix aquest relat negre de crítica social....més o menys això diu i que vols que us digui una mandra....

PERÒ!! Andreu Martín és lo més putu amo que tenim en aquest país i part de l'altre en materia negre, i com diu la canço, si és gratis i és ràpid (340 págines), why not??. 

I senyors/es vet aquí l'Andreu Martín més en forma dels últims temps, (que me llegit impunidad i algunes de la saga de l'Angel Esquius que son una mica deficients, bueno val que tenen casi vint anys aquestes).

 La historia tracte d'un psicopata que emparat en la seva riquesa i influencies es creu intocable, però no compta amb la voluntat dels escarbats, com la Melba i en Sergi que intentaràn possarse en el seu camí. 

I obtenim una novel.la trepidant, amb situacions impactants. Quin primer assassinat amb els xacs.... I sí fa una dissecció quasi perfecte, encara que vorejant el maniqueisme, però posa el dit a la nafrà i tenim aquí els mecanismes que ens han portat a la crisi i a denuncia aquells que han prosperat aprofitantse de la miseria dels altres.   En definitiva l'Andreu ho ha tornat a fer, segueix sent el més gran. 

A la contraportada (de veritat qui la escrit?) el compara'n amb Andrea Camillieri o Petros Markaris perque la seva literatura conté denúncia social...Si us plau portà 30 anys fent-ho, des de Protesis, passant per Cop a la Virreina o Piel de Policia. Una mica de respecte. 

pd: El de la contraportada deu ser el mateix que a escollit la portada....

No hay comentarios: