miércoles, 17 de octubre de 2012

El pit-roig de Jo Nesbo


 Sempre he tingut problemes amb el recent boom de la literatura nòrdica, el suec  Stieg Larsson em va avorrir profundament, la islandesa Asa Larsson més del mateix. Però fa cosa d'un parell de setmanes vaig anar a veure al cinema Headhunters basada en una obra del noruec Jo Nesbo i per la meva sorpresa vaig trobar que va ser una experiència trepidant i un relat purament negre amb seqüencies impactants i una trama tot i què un pel tramposa té un to irònic i cafre molt aconseguit i bastant creïble, sent potser una de les millors pel.lícules que he vist en els darrers mesos. Per tant vaig decidir donar-li una oportunitat a El Pit-Roig  la primera novel·la de Nesbo on es presenta el seu detectiu Harry Hole. 

Harry Hole es un detectiu -alcohòlic- de la policia d'Oslo que la cagat durant la visita del president dels EUA a la capital noruega, durant l'any 1999, però per silenciar-lo l'ascendeixen (en una posició sense rellevància). Enseguida en Harry capte el rastre d'un fusell Markling,  la millor arma de llarga distancia que existeix, a partir d'aquí el detectiu començarà a seguir-li el rastre -tot i que encara no s'ha fet servir- i trobara que l'assumpte esta relacionat amb neonazis i veterans noruecs que van lluitar a la Segona Guerra Mundial en el bàndol de l'eix. Llavore'ns l'historia s'embranca en l'albada del nou segle i els fets que van succeir al front de Leningrad durant la conflagració mundial, ja què es un d'aquest veterans el que a comprat el fusell. 

La trama es força funcional, però altament addictiva el fet que fins el final no es sapigue qui es el vell que a comprat l'arma fa ballar el cap, durant les 500 pagines que dura la novel·la. Per altre banda tenim una subtrama no aclarida en aquesta novel·la, on un dels policies que treballen amb Harry es el dolent, deixa'n una sensació de voler més al final de la mateixa. El llibre doncs produeix una sensació absolutament visceral, pel tot el narrat i alguns passatges sorprenents. Potser aquesta bona sensació que m'ha deixat El pit-roig te més a veure en el fet que es una historia més americana que nòrdica on es nota que el autor sa empapat amb els clàssics del genere. Com únic defecte trobo que la traductora al català utilitza un to massa culte i que no encaixa amb la historia. Pel demés una iniciació perfecte en el mon de Nesbo on en Harry Hole protagonitzar tres novel.les més. la nota de El pit-roig es un bé alt.

Pd: Pit-roig es el sobrenom que rep l'assassí perquè degolla les seves víctimes deixant-lis el pit tot tacat de sang.
Pd2: trailer de Headhunters -el dolent es Nikolaj Coster-Waldau conegut per ser Jaime Lannister a Juego de tronos.



2 comentarios:

Quadern de mots dijo...

La vaig llegir fa molt i recordo aquesta addicció que et fa estar pendent del llibre, em va agradar força. Ara tinc pendent Headhunters en llibre i peli, pel què dius i pel què he llegit la peli pinta molt bé, en canvi del llibre no n’he llegit encara cap ressenya.

Miquel del Pino dijo...

La pel.lícula em va agradar molt! i per les ressenyes que he llegit del llibre el deixen molt bé!, en el meu cas habent vist la peli, el llibre el deixare per mooolt més endavant.