Corpus Delicti d'Andre Martín

Historia basada en un cas verídic, un assassí al Londres post Segona Guerra Mundial, un home marcat per la religió que assegurava ser un vampir. Només se li coneix una víctima, però ell assegurava que n'havia mort dotzenes. 

El llibre resulta ser un relat psicològic perfecte, narrat en una primeríssima persona el retrat de John George Haigh un dels primers psicòpates coneguts. Andreu Martín es posa a la seva pell, aconseguint un relat senzillament terrorífic i creïble. Diu Martín que la novela es basa no sols en els fets reals, sinó que li serveix per homenatjar la literatura de crim i misteri de la primera meitat del segle XX -Agatha Christie entre d'altres- fet que aconsegueix plenament.

Homes d'honor de Xavier Bosch

Xavier Bosch retorna a la Barcelona de 2008 amb el seu personatge Dani Santana, protagonista de l'anterior Sa sabrà tot, per explicar una historia sobre corrupció i interessos polítics. El Dani Santana acabat de dimitir  del diari Crònica ara torna a treballar per la televisió a Tv10, transsumpte de canal 8? On es veurà ficat  en tres trampes. Ja què la novel.la emmarca tres histories per una banda una escriptora italiana que s'atrevit a escriure sobre la cosa nostra arriba a Barcelona per promocionar el seu llibre amb les mesures de seguretat  i amenaces pertinents. Per altre banda el retorn de l'exili d'un quadre de Fortuny, salvat pel pare de l'actual alcalde, Negrier, convertit en heroi nacional destapara que no tot esta clar en el seu exili i té un obscur secret amagat. I per finalitzar un home s'adreçara el Dani Santana per explicar-li una altre versió sobre l'incendi del Liceu succeït al 1994.

Aquestes tres trames paral.leles serveixen per destapar els interessos i el jocs d'influències, publicitaris i de prestigi que mou la societat, els periodistes i els polítics on Xavier Bosch novament fa un retrat gens complaent de les altes esferes. I una lliçó de periodisme de com s'explica una historia i com es desenvolupen les investigacions en un equip de televisió. Potser el llibre no és del tot rodo però a mi ma resultat tan summament interessant, que se m'esborra qualsevol esbos de defecte -un llenguatge més periodístic que novel.lesc-. Però amb  una resolució de la trama  conseqüent amb el narrat i amb el cos del text, deixa cert regust amarg com tota bona novel.la negra.

Pd: Xavier Bosch signant-me el meu exemplar de Homes d'Honor per Sant Jordi.

El lector Bernahard Schlink

Michael es un jove de 15 anys que tindrà una relació amb Hanna, una dona vint anys més gran que ell. En la primera part de la historia tracta sobre el despertar sexual i la seducció. I com ell li llegeix a Hanna un llibre darrera l'altre abans d'entregar-se al plaer.  A la segona part la historia pren un to judicial, Hanna es acusada de ser una cel.ladora en un camp de concentració nazi i l'autor de Berhard Schlink (de professió jutge) li serveix per fer una reflexió sobre la culpabilitat del poble alemany i si els fills poden renegar absolutament de les accions comeses pels seus pares,  o com el nazisme va narcotitzar a tots durant el tercer reich. A part també sens desvela el doble secret de Hanna on no desvetllarlo la pot portar-la a la presó. La tercera part parla de castig, culpa i redempció.

El lector es una novel.la breu, profunda y reflexiva, però terriblement freda que tot i resulta força interessant en el que explica es tremendamen avorrida en la forma, a més que la traducció al català no resulta plenament satisfactoria. Això i que no he empatitzat amb cap dels protagonistes ha fet que no m'hagi omplert del tot.

Dinero a mansalva de Terry Pratchett

He de reconocer que cada vez que acabo con un libro de G.R.R. Martin la resaca es muy dura, luego paso un tiempo sin que nada me atrape y me evoque las mismas sensaciones. Aunque antes que este Dinero a Mansalva cayo Natura quasi morta de Carme Riera, me he pasado todo el mes de Junio decidiendo que libro escoger (y un libro de 1000 paginas abandonado en la 500) y al final he recuperado el feeling con una obra del infalible Pratchett.

A mí con Pratchett me pasa como a los periodistas deportivos con Messi, se me acaban los adjetivos: Caustico, irónico, mordaz, genial, divertido, emotivo, tierno y sobre todo muy humano. En sus libros sobre el mundodisco retrata las flaquezas y también las virtudes humanas de una forma absolutamente brillante y esta vez le ha tocado el tema a la banca.

El protagonista es nuevamente Humedo von Muscachen, el timador al que en Cartas en el asunto se le apareció un ángel que le permitio reestructurar la oficina de correos de Ankh-Morphork, con unos resultados absolutamente brillantes, tan brillantes que ahora necesita nuevos retos porque en la oficina de correos se aburre.

 Pero cuando herede a Don Tisquimiquis, un perro, y con el un banco, pues el canido es el propietario del 51 por ciento de las acciones se vera envuelto nuevamente en tiempos interesantes(1). Obviamente a Mustachen tendra que enfrentarse a múltiples problemas, entre ellos a la familia que ha quedado desheredado en favor de Tisquimiquis y encima su novia Adora Belle Buencorazón buscadora de golems encontrará uno de muy antiguos que molestaran profundamente a la comunidad enana. Todo ello para explicarnos realmente lo qué es el dinero y reflexionar sobre su naturaleza y el origen del papel moneda.

En definitiva Pratchett lo ha vuelto hacer lleva 38 novelas escritas del mundodisco y sigue siendo tan atrayente como siempre (menos cuando escribe sobre las brujas que me aburre un poco) he decir que este libro lo he encontrado menos profundo que los anteriores pero sigue siendo igual de entretenido. Sí eres fan ya sabes a lo que te expones, si no has leído nada quizás empieza por otra novela porque el mundodisco se ha ido construyendo a través de las dichas 38 novelas y te perderás multitud de referencias y guiños. Pero sobretodo hay que leer Cartas en el asunto, para conocer el origen de Von Mustachen.

(1): ojala vivas tiempos interesantes, es una vieja maldición china pues son aquellos que quedan reflejados en los libros de historia guerras, pestes y revoluciones. 

Natura quasi morta de Carme Riera

Un estudiant romanès desapareix a la Universitat Autònoma de Barcelona, dos companyes italianes d'Erasmus, comencen la busqueda per trobar-lo. Però alguna cosa  sortira malament i començaran a aparèixer un quants  morts pels campus de Bellaterra que portaran a la degana i la policia de corcoll.

Acabada aquesta novel·la de Carme Riera descobreixo que es la seva primera incursió en el genere negre i trobo que se li nota, es  massa discursiva, ho explica tot qual informe policíac i tot tenyit d'una fredor que no l'ajuda. Com a coses positives diré què té reflexions interessants, explica les contradiccions humanes d'una forma excel·lent, així com les dificultats comunicatives entre generacions i oficis diversos, per altre banda  el context esta molt ben trobat les vagues antibolonya del 2008, moment d'enorme excitació als campus.  Tot això m'ha fet pensar que altres novel.les seves deuen ser millors. Però aquesta no m'acabat d'omplir com deuria. El fet que Carme Riera hagi dit que no tornara a escriure novel.la negra resulta força significatiu. 

Dansa amb Dracs de G.R.R. Martin

Aquest es la cinquena part de la Cançó de Gel i Foc aparegut després d'una llarga espera el 9 de Maig en català. L'Edició en castellà encara trigara uns dies fins el 22 de juny. 

Crec que aquestes alçades aquells que sou seguidors de l'obra de Martin sabeu que aquest llibre més que una continuació de A feast for a crows es una narració que emmarca el mateix temps cronològic però narra'n els fets que no s'explicaven en aquesta última novel.la es a dir els que transcorren al mur amb Jon i més enllà amb Bran i a Hinvernalia amb el traïdor d'en Theon però també  els que transcorren a Meeren i a la badia dels esclaus on Daenaerys ha format el seu regne. Apareix amb molta força el PVO's de Barristan Selmy que ens donara noves dades sobre la guerra que va portar en Robert Baratheon al poder.  

A partir de cert punt traspassa la cronologia imposada per Martin per després en els capitols finals explica nous aconteixaments per fer de pont amb el futur sisè llibre on retornen els PVO's de Cersei, Jaime i Arya respecte a Festí de Corbs. 

A mi el llibre m ha fascinat novament, la cançó de gel i foc es pura heroïna per aquells que hi estem atrapats. La capacitat d'evocació de Martin es infinita per transportar-nos al seu mon i submergir-nos en el seu imaginari. En llibres plens de passatges genials, somnis i premonicions. Les mil i pico pagines de Dansa amb dracs, son una reflexió sobre el poder, com aconseguir-ho, com governar, si fer el que es just es bo per la salut d'un regne.  O si es poden trenca tradicions mil.lenaries sense conseqüències.  Es una narració on te molt més pes la psicologia dels personatges i l'explicació dels actes de cadascun d'ells, al igual que passava a Festí de Corbs, es deixen notar i molt els quatre genets de l'apocalipsi. Es un llibre que humanitza -encara més si es vol- als protagonistes d'aquesta auca.  

Ara que a l'hora de la veritat la historia no ha avançat gaire, cert que trobem un parell de sorpreses realment impactants però geograficament no hi hauran grans avenços. Aixo si sembla però que les fitxes ja estan col·locades pels moviments finals tot i que teòricament queda'n dos llibres i ves a saber que ens guarda en Martin. Però no puc dir que m'hagi avorrit en cap moment hi ha que aquest llibre serà una nova font de càbales i teories per els foros de Asshai. Dansa amb dracs presenta una textura semblant a la de Festí de corbs que va ser una lleugera decepció per molts. Per mí el retrobament amb els antics personatges que feia quatre anys -per altres once- que no sabia d'ells ha estat feliç per mi, ells han patit bastant. No dubto en possar-li un 5 de 5 a aquesta entrega. 

PD: deixo aquí l'espectacular portada de Gigamesh per a Danza de Dragones i recorde'm que sortirà el 22 de juny.

Tarde, mal y nunca Carlos Zanón

Epi matá a Tannver en el primer y esplendido capítulo de la novela por el amor de la perunana Tifanny. Alex su hermano esquizofrénico lo presencia todo,  y a partir de aquí empieza un dia cargado de tensión, carreras, y virajes emocionales. Un viaje que discurrirá des de el punto de partida de la novela hasta que poco a poco descubramos los antecedentes de todos los personajes implicados. 

Esta es la primera novela de Carlos Zanón, y en ella encontramos elementos de No llames a casa: un barrio trabajador de Barcelona, un realismo sucio, una descripción psicológica muy acertada y unos personajes de carácter perdedor que buscan salir de su situación, en esta ocasión a través del amor -o lo que Epi cree que es el amor-.

Me ha encantado lo bien perfilado que esta Alex el hermano mayor  ezquizofrénico y que por contra es el que pone un punto de cordura al conjunto -un poco a la manera del detective loco de Eduardo Mendoza, pero en una vertiente naturalista-.  Tarde, mal y nunca  es un libro  contradictorio como esta premisa, porque la vida es así contradictoria, juguetona, cargada de grises y al igual que ella  es un torbellino de emociones.

El gran triunfo de esta novela no es lo que cuenta si no como lo cuenta como describe situaciones, pensamientos y formas de actuar en ellas encontramos a unos personajes que son pura vida.  Y este es quizás uno de los mejores elogios que le puedo hacer a una novela. Carlos Zanón saca petroleo de unos personajes que en un momento pueden resultar repelentes, por ello esta narración destaca  por como cuenta lo que en ella sucede más que la trama en sí. Si les gusta el genero negro no se la pierden, es tan seca y directa como un martillazo a la cabeza.