miércoles, 31 de agosto de 2011

Viatge d'hivern de Jaume Cabré

A  partir de ahora las lecturas que haga en catalán las reseñaré en catalán y las que haga en castellano en castellano. Por dos motivos para no sentirme tonto escribiendo en castellano algo he leído en catalán y viceversa de paso mejorar mi ortografía catalana que me hace mucha falta. Graciás por su comprensión.


Enamorat de la literatura de Cabré des de Les veus del Pamano, aquest Viatge d'hivern es la meva segona incursió en un llibre seu. A priori sens presenta com un llibre de relats on el seu lligam en comú és la música y l'art. Però un cop llegits, es nota un nexe entre molts d'ells -una estranya melodia de Fischer, una pintura de Rembrant  varies generacions de jueus i el fantasma de Shubert-  li acaben donant al llibre la textura d'un relat més llarg.

Els relats es situen en el paisatge centreeuropeu -els estats alemanys i Àustria-  cronològicament comprenen  uns 400 anys des de Rembrant a la Velvet Underground i tracten de músics, pintors i bibliòfils. Sobre amors, genis,  avarícies, captiveris i opressions.

Els contes segueixen la tònica del contistes més afamats, construir un relat mínim on Cabré li demana al lector que ompli el buit que no pot explicar per una mera qüestió de extensió i al final de l'historià dona un gir on el conjunt  pren sentit. Però al final de tan repetir la sorpresa al igual que Shymalan es fa previsible i quan t'adones d'això només has de gaudir del viatge que Cabré et proposa, ja que al cap i a la fi els camins i paisatges  per on ens transporta són molt bells.




2 comentarios:

Màgia dijo...

Jaume Cabré és un dels meus autors preferits, amb "Les veus del pamano" em va atrapar i des d'aleshores no m'ha decepcionat. No he llegit "Viatge d'hivern perquè no sóc massa amant dels contes, però després de la teva ressenya potser m'animo. Ara per ara, però, estic expectant per poder llegir "No confesso", la seva última obra. Bona recomanació!

Miqueldps dijo...

Gracies!, la veritat que a mi els relats curts em costen també una mica. Ara tinc pendents Senyoria i l'últim que crec que cauran abans d acaba l'any!